El PSOE s’aferra a Iceta sense negociar i exclou ERC de la mesa del Congrés
Sánchez i Iglesias blinden la majoria de seients i en deixen dos al PP i Cs
JxCat pot tenir un subgrup
Els socialistes tindrien la majoria en 174 sense presos
La tretzena legislatura parteix a les Corts amb el nom de Miquel Iceta com a innegociable candidat a presidir el Senat per al PSOE, que no està disposat a negociar res amb els independentistes d’ERC i de JxCat ni a fer cap gest per aplanar la designació del primer secretari del PSC dijous al Parlament. En una mostra de desdeny a la representativitat de l’independentisme, el PSOE i Unides Podem han ultimat un acord a la mesa del Congrés que garanteix la presidència i dos seients als socialistes i dos seients als de Pablo Iglesias, que s’asseguren una majoria de cinc a quatre davant els dos seients que tindran tant el PP com Ciutadans. La ultradreta de Vox, que és la cinquena força del Congrés, amb 24 disputats, en queda fora.
Malgrat que el context polític és propici a obrir joc en una negociació perquè cada soci de la moció de censura del juny del 2018 necessita contrapartides dels altres, el PSOE està enrocat amb Iceta a canvi de res. Si bé ERC hauria rebut amb bons ulls l’oferta d’una cadira a la mesa, JxCat es juga l’opció de tenir un grup propi perquè té set diputats però el seu 12% dels vots no arriba al llindar reglamentari exigit del 15% i es pot trobar amb l’obligació de conformar un subgrup separat del mixt, que proporciona una visibilitat i uns temps de paraula equivalents a un grup propi però sense la mateixa subvenció. El 2015 l’aleshores PDeCAT no va arribar al 15% i això no va impedir negociar i tenir grup propi, però en la repetició electoral del 2016 aleshores el PP –amb Rafa Hernando com a ariet– va castigar els de Francesc Homs per obrir pas al referèndum de l’1 d’octubre del 2017.
El PSOE, per la seva banda, necessita que ERC i JxCat amainin veles dijous al Parlament i no vetin Iceta com a senador de designació autonòmica, el pas previ al salt a presidir el Senat com a relleu del popular Pío García-Escudero. Però la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, era taxativa ahir a l’hora de no fer cap acostament ni cap gest. Contrapartides? “Mai. Res. És el nostre dret nomenar els nostres senadors als parlaments autonòmics com així ha succeït en 40 anys de vida política espanyola, ningú ha imposat mai ningú”, advertia Calvo.
L’al·ludit Iceta anava més enllà rebutjant fins i tot el gest de visitar Oriol Junqueras com a líder d’ERC i la resta de presos a Soto del Real i va assimilar la visita i l’arrenglerament polític. “Hi ha hagut socialistes que han fet aquestes visites, però jo com a primer secretari del PSC no ho faré per si algú pogués pensar que és una mostra de suport al que van fer”, va rebutjar Iceta sobre un gest humà que han tingut socialistes com ara Antoni Balmon.
El rol dels presos el 21-M
El Congrés veurà plasmat l’acord de PSOE i Unides Podem el 21 de maig, quan la preceptiva mesa d’edat –amb el militar de Vox Agustín Rosety, firmant del manifest franquista, de president– doni pas a la mesa electa que governarà el Congrés fins al 2023. Però la incògnita d’aquell dia és quin paper tindran els quatre diputats presos –Junqueras, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull de JxCat– i si, a més d’ocupar l’escó i acatar la Constitució, el Suprem els permetrà fer rodes de premsa i prendre part en l’activitat del grup. Com que hi ha el precedent de Pablo Llarena amb la suspensió de diputats al Parlament basant-se en el joc de paraules d’aplicar el 384 bis de la Lecrim per a “terroristes o rebels” a acusats per rebel·lió, el grup del PSOE fa números i contempla que l’exclusió dels quatre electes de Soto del Real deixi el Congrés amb 346 diputats i la majoria es rebaixi de 176 a 174. En aquest escenari, Sánchez podria ser investit en segona volta amb més sís que nos sense ERC ni JxCat: els vots de PSOE (123), Unides Podem (42), PNV (6), Coalició Canària (2), Compromís (1) i Partit Regionalista de Cantàbria (1) farien una suma de 175 suficient si es vol aprofitar d’una anomalia parlamentària.
