Corominas i Simó defensen l’actuació de Forcadell
Sostenen que la presidenta del Parlament, com la mesa, no valorava el fons de les iniciatives legislatives dels grups
Els fiscals insisteixen que el 2010 se’n va refusar una sobre la independència
-
L’exvicepresident de la mesa , Lluís Corominas, la filòsofa Maria Garcés i l’exsecretària de la mesa, Anna Simó, ahir EFE/ACN. -
L’exvicepresident de la mesa , Lluís Corominas, la filòsofa Maria Garcés i l’exsecretària de la mesa, Anna Simó, ahir EFE/ACN. -
L’exvicepresident de la mesa , Lluís Corominas, la filòsofa Maria Garcés i l’exsecretària de la mesa, Anna Simó, ahir EFE/ACN.
L’exvicepresident primer i l’exsecretària primera de la mesa del Parlament, Lluís Corominas i Anna Simó –tot i la seva imputació per desobediència i pendents de judici al TSJC–, van decidir declarar ahir com a testimonis al Tribunal Suprem per defensar l’actuació de la presidenta Carme Forcadell, en presó provisional des del 23 de març del 2018. Tots dos veterans diputats van sostenir que Forcadell no va usar “mai” el vot de qualitat en les reunions de la mesa i que no va excloure cap iniciativa de grups parlamentaris perquè “la mesa només examinava la forma i no el fons” de les propostes, com asseguren que marca el reglament. Una afirmació no compartida pels fiscals, que van preguntar a Corominas i Simó per dues iniciatives presentades el 2009 i el 2010, aquesta última per l’exdiputat de Solidaritat Alfons López Tena (ell mateix va aportar els documents al ministeri públic) vers una proposició sobre la independència de Catalunya, exclosa per la mesa per inconstitucional.
Els exmembres de la mesa Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, tot i haver acceptat inicialment la petició de la penalista Olga Arderiu, defensora de Forcadell, de declarar al Suprem, finalment, van desestimar assistir a la sessió d’ahir, adduint la seva imputació pels mateixos fets al TSJC. Precisament, l’incisiu interrogatori de Corominas per part del fiscal Javier Zaragona va provocar que el seu advocat, Xavier Melero, advertís la sala que s’estava excedint perquè, en lloc de preguntar sobre el paper de Forcadell, estava interrogant l’exvicepresident primer sobre què va fer ell en rebre els advertiments del Tribunal Constitucional de no promoure cap iniciativa vers la independència de Catalunya. Finalment, i després d’una pausa, Corominas, per recomanació del seu lletrat, va decidir no declarar més. L’interrogatori de Simó va ser menys agressiu.
El fiscal Zaragoza també va topar amb les respostes de Pere Sol, lletrat del Parlament i secretari general de la cambra catalana des del 2015 fins a l’octubre del 2016, càrrec que va deixar, va dir, en “no sentir-se còmode” per haver de fer tasques de gestió econòmica i de personal. A preguntes de la defensa de Forcadell, Sol va confirmar que la comissió d’Estudis del Procés Constituent, finalment, va ser acceptada per tots els grups, en canviar-se de legislativa a d’estudi, i fins i tot el llavors diputat del PP Enric Millo va assegurar, que pel que fa a estudiar es podia estudiar tot.
El lletrat del Parlament va insistir al fiscal que poden fer informes i advertiments vers il·legalitats als polítics, però que aquest no té el caràcter administratiu que tenen els dels secretaris municipals. Pere Sol també va exposar que la resolució 1/XI versava “en general” de la sobirania de Catalunya i no del referèndum, com insistia el fiscal, i que la resolució 306, de l’octubre, “era un mandat polític, no pas jurídic”. Pels membres de la mesa del Parlament, no hi va haver iniciatives jurídiques fins al 6 i 7 de setembre del 2017 amb l’aprovació de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, que van ser proposades pel ple del Parlament, no per la mesa, sinó a petició dels grups de JxSí i la CUP.
Òmnium front Marchena
En la sessió d’ahir, la penúltima de declaracions de testimonis (n’han passat 473), representants de la societat civil i ciutadans van explicar la seva experiència sobre l’1-O, a petició de la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Certes afirmacions del president de la sala, el magistrat Manuel Marchena, a Ramon Font, portaveu del sindicat de mestres Ustec i membre de la plataforma Escoles Obertes, i sobretot a la filòsofa Marina Garcés, que va ser desproporcionadament renyada per què duia un paper d’apunts, va provocar la queixa del penalista Benet Salellas a la sala, i un comunicat posterior d’Òmnium Cultural. “El jutge Marchena vulnera el dret de defensa quan interromp de manera constant les declaracions i censura preguntes i respostes amb un criteri restrictiu comparat amb els testimonis de l’acusació”, fent referència als agents dels cossos i forces de seguretat, que sí que van expressar les seves percepcions. Òmnium també va assegurar que el Constitucional “criminalitza l’entitat per justificar la presó preventiva de Cuixart”. I ciutadans i advocats del Bages i Barcelona van relatar les lesions rebudes (costelles trencades i fractura de la pelvis, en dos casos) per les càrregues policials.
LES DATES
Nieto, citat a declarar a Barcelona
El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que investiga les càrregues policials durant l’1-O, ha tornat a denegar la petició de l’Advocacia de l’Estat, a la qual s’ha adherit la fiscalia, perquè l’Ajuntament de Barcelona sigui exclòs com a acusació popular d’aquest procediment, on hi ha uns quaranta agents de la policia espanyola investigats per lesions a veïns. A banda, el magistrat accepta la petició del consistori de reclamar proves a la policia i la declaració com a testimoni del llavors secretari d’estat de Seguretat, Antonio Nieto, fixada per al 18 de juny.
El magistrat Francesc Miralles, en una resolució del 6 de maig passat, exposa que només a Barcelona hi va haver uns 300 veïns i 30 agents ferits en el referèndum, accions que van ser retransmeses gairebé en directe i que “van produir un menyscapte internacional de Barcelona”. Hi afegeix que el TC permet que les entitats de dret públic puguin ser acusació popular si hi ha una habilitació, que en el cas de Barcelona li dona la Carta Municipal,i que recull l’acció de protegir la ciutat i els seus veïns.