L’Hospitalet: dels grans projectes a la vida als barris

L’Hospitalet de Llobregat ha viscut aquests anys un dels mandats més convulsos des del punt de vista polític. Dirigida, un cop més, per un govern socialista, l’alcaldessa, Núria Marín, ha hagut de governar, en aquesta ocasió, sense majoria absoluta, amb el suport de dos regidors no adscrits que havien concorregut a les eleccions sota la marca Guanyem l’Hospitalet fins que van ser expulsats d’aquesta formació.

El cas d’aquests dos regidors que han deixat Marín a un edil de la majoria absoluta, cosa que l’ha obligat a forjar pactes puntuals amb altres formacions, no ha estat l’únic cas de trencadissa en els partits en aquest quadrienni. El Partit Popular (PP), que va obtenir tres regidors en els comicis, es va esberlar a mig mandat i dos dels edils van passar a ser regidors no adscrits i només una va romandre al partit. L’atomització política de la ciutat i les divisions internes a dreta i esquerra s’ha traduït, en les eleccions del 26 de maig, en la contesa amb més candidatures de la història de la ciutat, amb un total de setze llistes.

La inèrcia de dècades de governs ininterromputs del PSC, la popularitat de l’alcaldessa i l’impuls als socialistes de la recent victòria electoral de Pedro Sánchez fan preveure una nova victòria de Marín el 26-M, però caldrà veure si tindrà prou suports per governar amb la comoditat que ho ha fet fins ara.

L’oposició, tant a la dreta com a l’esquerra, té ganes de trencar l’abassegadora hegemonia socialista a la ciutat. Deixant de banda el cas dels dos regidors no adscrits que durant aquest mandat han donat suport a l’alcaldessa, fins ara el PSC n’havia tingut prou amb els seus edils i, en algunes ocasions, amb el suport d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA). Aquest fet ha provocat que els socialistes tinguin un control molt extens de tots els ressorts de poder de la ciutat. Els més crítics acusen els successius governs del PSC d’haver teixit una xarxa clientelar amb la major part de les entitat de l’Hospitalet de Llobregat a través de l’aixeta de les subvencions i, fins i tot, de col·locar la seva gent a l’Ajuntament en els càrrecs clau de l’administració, un fet que el PSC nega. L’oposició també acusa el govern municipal d’abusar de governar a cop de decret, sense passar pel ple, emparant-se en la llei de grans ciutats, que dona a l’alcalde de la segona ciutat de Catalunya unes prerrogatives que altres localitats no tenen.

Per decret o amb l’aval del ple municipal, la gestió de Marín al capdavant de l’Ajuntament s’ha caracteritzat els últims anys per l’impuls a una sèrie de grans projectes iniciats per Celestino Corbacho, com ara la Granvia, que s’ha convertit en el motor econòmic de la ciutat, i la plaça Europa. El Congrés del Mòbil, que es fa al recinte de la Granvia de la Fira de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, ha suposat una injecció econòmica de gran magnitud per a la ciutat, que s’ha vist beneficiada per elements com ara la saturació hotelera de la ciutat de Barcelona i els límits a l’augment de places hoteleres que ha imposat l’alcaldessa de la capital de Catalunya, Ada Colau, que l’Hospitalet no ha dubtat a absorbir.

Tot plegat ha format una ciutat a dues velocitats, si més no pel que fa al creixement econòmic i d’inversions urbanístiques, que, inevitablement, han aixecat greuges. Els partits de l’oposició acusen el govern de Marín d’haver-se enlluernat amb els grans projectes i haver deixat de banda les inversions als barris, especialment els del nord de la ciutat. Marín replica, però, que el benefici que donen aquests projectes s’ha invertit, precisament, als barris. Justament aquests dies de campanya, els polítics han comprovat, de primera mà, que als ciutadans els preocupen més les qüestions que afecten la seva vida quotidiana com ara el preu de l’habitatge, la neteja dels carrers i la seguretat que no pas les grans obres.

Marín surt amb avantatge en les eleccions del 26-M, però sap que s’enfronta a una cursa molt difícil. Per l’esquerra pot guanyar-li terreny una ERC en línia ascendent, tal com es va comprovar en les eleccions espanyoles del 28 d’abril, l’única formació d’esquerres que no ha tingut sotragades internes durant aquest mandat i que repeteix candidat amb Antoni Garcia al capdavant de la llista. La CUP es presenta a les eleccions amb una cap de llista nova i uns socis de candidatura diferents dels de fa quatre anys, a més d’En Comú Podem, que concorre als comicis sense ICV, descontenta amb el procés de primàries que s’ha seguit per escollir els noms de la candidatura.

A la dreta, la principal amenaça de Marín és Ciutadans, encapçalat, com fa quatre anys, per Miguel García, i que ha anat guanyant terreny als socialistes en les successives conteses electorals. Fa uns mesos havia aparegut en algunes travesses l’exalcalde Celestino Corbacho com el candidat de la formació taronja a disputar l’alcaldia de l’Hospitalet al PSC. L’exministre va finalment de número tres a la candidatura de Manuel Valls a Barcelona. Ciutadans pot beneficiar-se, a banda del desgast dels socialistes, de la caiguda en picat del PP des que Rajoy va perdre La Moncloa, però li ha sortit competència nova en VOX, una de les grans incògnites i pors d’aquestes eleccions, també a l’Hospitalet.