Tarragona, entre el bloc constitucional i el canvi

El PSC confia que el lideratge de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la recuperació de la base electoral socialista confirmada a les eleccions generals permetin revalidar la victòria en unes municipals, però, en què la repetida fragmentació i una nova tendència electoral marcaran els resultats. Efectivament, els socialistes han tornat a guanyar unes eleccions generals a la ciutat i també en altres poblacions principals del cinturó petroquímic tarragoní després de l’enfonsament del 2016, en què En Comú Podem es va imposar com a primera força política a Catalunya amb el referèndum pactat com a estímul.

Amb tres victòries consecutives a les municipals i amb la trajectòria de dotze anys a l’alcaldia, Ballesteros ha tingut un desgast menor en les dues anteriors revàlides respecte als rivals clàssics. Si fa quatre anys perdia tres mil vots, CiU i el PP en perdien quatre mil, els primers per la recuperació de les expectatives d’ERC i uns bons resultats de la CUP mentre que els populars notaven l’entrada amb molta força de Ciutadans, que passava a ser el segon grup municipal en vots i empatava a quatre regidors amb el PP i ERC. A més del vent a favor que els suposen els bons resultats al 28-A, els socialistes confien a treure rèdit de la divisió al si de CiU que s’ha produït en aquest darrer mandat en separar-se el regidor d’Units per Avançar –amb un acord electoral i parlamentari amb el PSC– dels dos del PDeCAT, una formació que, a més, ara es presentarà com a Junts per Tarragona amb el cap de llista Dídac Nadal, fill de l’històric alcalde convergent de la ciutat. Junts per Tarragona s’identifica aquest cop clarament amb la marca electoral del president Carles Puigdemont tenint en compte que, a Nadal, l’acompanya com a número quatre el diputat i secretari primer de la mesa del Parlament, Eugeni Campdepadrós, impulsor i cara més coneguda a Tarragona del naixement de Junts per Catalunya.

Ballesteros també es podria beneficiar de les expectatives incertes de l’entorn dels comuns tenint en compte que els nous lideratges de la candidatura d’En Comú Podem han deixat fora de la llista els candidats d’ICV en una crisi que ha generat malestar entre els ecosocialistes i tenint en compte que, amb uns resultats estables d’entre dos mil i tres mil vots, era la marca d’ICV qui formava grup municipal fins ara a Tarragona –la candidatura dels comuns, nouvinguda a la ciutat fa quatre anys, va obtenir més de 1.100 vots que no li van ser suficients per assolir regidor.

Més enllà de l’ajornament i les crítiques opositores als Jocs del Mediterrani, caldrà veure com pot afectar la imatge de Ballesteros el fet que estigui investigat per diversos delictes junt amb la regidora i número 4 de la llista, Begoña Floria, pel cas Inipro que va forçar dimissions al si del seu executiu. Sobretot, tenint en compte que els pronòstics apunten a resultats igualats amb les forces que estan a l’alça. Si bé a les eleccions al Congrés el PSC ha guanyat sis mil vots a la ciutat, ERC ha aconseguit uns resultats mai vistos, creixent també en sis mil vots i situant-se només a dos mil dels socialistes. Des de la perspectiva estrictament local, els republicans de Pau Ricomà ja són des de fa quatre anys la primera força independentista, al davant del PDeCAT –JxTarragona aquest cop–. També Ciutadans, amb el lideratge consolidat de Rubén Viñuales té, a priori, l’avantatge de ser segona força municipal, un graner de set mil vots assolit fa quatre anys i l’expectativa d’aprofitar la caiguda general del PP, primer a les eleccions catalanes i recentment a les espanyoles. En aquest sentit, el factor de la llista de la ultradretana Vox apareix com la principal incògnita si bé, fins ara, aquest partit ha malmès sobretot els resultats dels populars. El principal obstacle per a Ciutadans és que, tot i guanyar també dos mil vots en aquestes darreres generals, la marca ja no rendibilitza la divisió entre dos blocs com ho va fer a les eleccions al Parlament i, com probablement també ho havia fet a les municipals de fa quatre anys –els socialistes han recuperat bona part del vot que els havia pres Cs en clau espanyolista–. Caldrà veure si la crisi general del PP a Catalunya ajuda els de Viñuales a millorar resultats.

Sense ser la gran sorpresa de la nit electoral com va passar a Reus, la CUP tarragonina, però, va entrar amb 4.182 vots i dos regidors al consistori fa quatre anys i va mostrar que, en ple procés, l’independentisme havia virat majoritàriament cap a l’esquerra a la ciutat tenint en compte que ERC també obtenia els seus millors resultats amb gairebé sis mil vots i quatre regidors.

Ara Tarragona i la nova candidatura de Centrats per Tarragona dibuixen més incògnites. Amb 1.800 vots a les municipals del 2015 que no li van servir per obtenir representació, Ara Tarragona havia arribat a un acord amb Lliures de l’exconseller convergent Fernández Teixidó i Convergents de l’exconseller Germà Gordó: un acord que preveia que l’advocat tarragoní Carlos Calderón seria el cap de llista. Però, finalment, Calderón encapçala la llista nova de Centrats per Tarragona i Ara Tarragona presenta candidatura pròpia.

A més de Vox i Centrats per Tarragona, també és novetat la llista d’Assemblea per Tarragona. La dotzena candidatura en discòrdia és el Partit contra el Maltractament Animal (Pacma), amb arrelament d’anys però sense sortir-se’n d’obtenir representació, tampoc a l’Ajuntament –gairebé set-cents vots va sumar a les darreres municipals i més de mil a les generals del 28-A.

Pel que fa a la governabilitat, Ballesteros apunta que, en favor del diàleg polític entre l’independentisme i el constitucionalisme, “segurament caldrà un canvi en el pacte de govern”. Recorda que va pactar amb ERC el primer mandat i apunta la seva preferència per un acord d’esquerres, però al mateix temps deixa totes les portes obertes, excepte amb Vox si obté representació, i amb la CUP.

Però el cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, assenyala la necessitat d’un canvi republicà i hi inclou JxTarragona, En Comú Podem i la CUP. Tot i admetre que probablement no podran governar tots quatre junts, demana facilitar l’alcaldia a la força més votada. I el cap de llista de JxTarragona, Dídac Nadal, no dubta a reconèixer que, amb qui se sentiria més còmode per formar govern, és amb ERC. Però difícilment hi serà En Comú Podem si hi és JxTarragona perquè la candidata Carla Aguilar-Cunill prioritza l’eix social sense definir-se entre PSC, ERC i CUP.

José Luis Martín, del PP, confia que el futur govern continuarà en mans d’una majoria constitucionalista, amb el PSC i Ciutadans com a socis. Viñuales va aprovar els pressupostos de Ballesteros i només tanca la porta a pactar amb els independentistes i Vox. Això sí, si Ballesteros acaba assegut al banc dels acusats, Ciutadans en forçaria la dimissió, diu.

Passada la festa dels Jocs Mediterranis que, per a l’oposició, deixa mala ressaca, la majoria de candidats proposen abordar projectes abastables i abandonar els faraònics: una ciutat “amable, neta, oberta al mar”, diu Martín, i la neteja però també la seguretat són prioritàries per a Nadal i Viñuales. Ricomà proposa petits creixements urbanístics que recusin la ciutat. La necessitat d’una participació real dels tarragonins en les decisions i la governabilitat a través de les entitats és una preocupació per a republicans, comuns i cupaires.

Però Ballesteros no renuncia a alguna gran urbanització i, sobretot, a abordar un altre gran projecte: “la ciutat de la cultura del sud de Catalunya” a l’antiga Tabacalera –112 milions en deu anys– amb el Museu Nacional (MNAT) i l’Institut Català d’Arqueologia. Assegura que comença a caminar admetent que ha costat molt pel recel, diu, d’Estat i Generalitat. Amb aquest incert projecte o sense, hi ha força consens que cal la revitalització cultural de la ciutat i, a Tarragona, la cultura va lligada al llegat clàssic.