Iceta no renuncia al Senat
El PSC recorre al Constitucional el sistema de votació al Parlament que ha impedit que el líder rellevi Montilla com a senador
Veu vulnerat el dret a la participació política i vol mesures cautelars
Sánchez ofereix al PSOE triar un nou nom
El PSC no va poder substituir ahir José Montilla per Miquel Iceta al Senat i a hores d’ara tot fa preveure que el primer secretari dels socialistes catalans ho té difícil perquè dimarts pugui arribar a la cambra alta a temps per ser investit president de la institució com pretenia Pedro Sánchez. Tanmateix, Iceta no tira la tovallola i ahir el PSC ja va registrar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè considera vulnerat el seu dret de participació política i demana que s’anul·li el sistema de votació que ha permès a la majoria vetar el nom del candidat proposat.
Els socialistes consideren que només els correspon a ells nomenar el substitut del senador que els pertoca per llei d’acord amb els criteris de proporcionalitat que recull l’Estatut i que així s’havia acordat en la junta de portaveus a l’inici de la legislatura, motiu pel qual la designació de senadors sempre s’havia fet majoritàriament per assentiment. Ahir, però, es va trencar aquesta dinàmica.
Tal com s’havia anunciat, Junts per Catalunya i ERC van votar en contra (65 vots) i Ciutadans i el PP es van abstenir (39), mentre que només els comuns hi van votar a favor junt amb el PSC (25). El context electoral es va imposar i els partits no van moure cap fitxa que els pogués ocasionar una pèrdua d’electors el diumenge 26. El PSC i les forces independentistes es van retreure mútuament haver abandonat la cortesia parlamentària. Si JxCat i ERC acusaven el socialisme de “menystenir” la sobirania del Parlament, Iceta ho trobava una excusa. “A Cs, bé que el van votar en ple 155”, hi va afegir Iceta, que retreu a l’independentisme l’actitud “bel·ligerant, hostil i de vet”.
Tot i que els partits van coincidir que alguna cosa s’havia trencat en les relacions entre els partits a l’inici d’una legislatura que havia de ser la del diàleg, Iceta, que va demanar la paraula abans de ser vetat a l’hemicicle, va assegurar que la nova situació no li faria perdre “un bri de la voluntat per arribar al diàleg i al pacte” per trobar una solució política. També va assegurar que se sentia decebut amb la resposta de JxCat i ERC.
De moment, però, els independentistes no han trobat cap gest en el socialisme que els faci canviar el vot i ahir el PSC ja va advertir que no faria cap més pas fins que el Tribunal Constitucional doni una resposta al seu recurs i, per tant, no presentarà cap altra persona per substituir Montilla.
De fet, el PSC va presentar el recurs per via d’urgència i, sense concretar quines, demana al tribunal que adopti les mesures cautelars que consideri pertinents en considerar que el senador que correspon al PSC no estarà representat a la cambra alta quan aquesta es constitueixi i, per tant, la composició queda alterada. A més, i com a punt central de l’escrit de recusació, el PSC denuncia que la majoria parlamentària de la cambra catalana ha fet valer la seva aritmètica per trepitjar drets de la minoria i és en aquest punt on espera que el tribunal es pronunciï, ja que en cas de consolidar-se aquesta pràctica quedaria registrat “un precedent greu”, van explicar fonts del grup parlamentari.
D’Albiol a Lorena Roldán
La capacitat que pot tenir el TC a l’hora d’arbitrar aquest atzucac és objecte de debat entre els mateixos constitucionalistes. Si bé catedràtics com ara Javier Pérez Royo i l’exlletrat del TC Joaquín Urías defensen que l’elecció d’Iceta hauria de ser entesa com un mer acte de ratificació i que només hi cabria el vot a favor o l’abstenció, hi ha veus que qüestionen que el TC pugui forçar diputats com els d’ERC i JxCat a votar en un sentit per obtenir un resultat esperat. A les files del PSOE el malestar és majúscul i apel·len als episodis del passat en què l’independentisme votava perfils més espanyolistes que el d’Iceta. “Com pot ser que en el seu dia votessin Xavier García Albiol (PP) i Lorena Roldán (Cs) i ara no votin Iceta?”, es va preguntar un ministre. “Voten en contra perquè el PSC representa el que els independentistes no volen per a Catalunya: estimar Espanya i Catalunya, ser espanyol i català, defensar la Constitució i l’Estatut”, va sentenciar el president espanyol, Pedro Sánchez, tot acusant ERC i JxCat de “voler viure del conflicte”.
El primer revés de la legislatura per a Sánchez i el PSOE no és innocu i obliga a refer l’agenda i els noms. L’executiva del PSOE es reuneix a les dotze del migdia per abordar els noms a proposar com a president del Congrés i del Senat i com a portaveus a les cambres i el vet a Iceta força Sánchez a oferir als seus un nom alternatiu per a la cambra alta.
Esquer i tesi del ‘win-win’
Tot i l’enuig del PSOE, el grup d’ERC al Congrés tem viure un revival de l’episodi del pressupost fallit de Sánchez que va precipitar les eleccions del 28 d’abril davant el qual sempre van sospitar que el president preferia el no abans que una fotografia amb l’independentisme. “Iceta és tremendament hàbil, i ha fet declaracions tremendament desafortunades. Semblava que no volia que el votéssim”, va avisar Rufián. “Estem en campanya i ERC necessita dir als seus que el pacte amb el PSOE no està tancat”, va sospitar Inés Arrimadas en el primer dia al Congrés. En el PP, Pablo Casado hi veu el fracàs de “l’apaivagament” que vol Iceta, i el gallec Alberto Núñez Feijóo hi veu “l’esquer del PSOE perquè en campanya hi hagi distanciament amb els independentistes”.