JxCat vol insuflar a la llista de Forn l’efecte Puigdemont

El 31 d’octubre del 2017, entre Carles Puigdemont i Joaquim Forn hi havia només una mínima separació imposada per la presència de Clara Ponsatí. Ahir, entre tots dos hi havia 1.300 quilòmetres de distància, l’empresonament de Forn i la condició d’exiliat de Puigdemont. Entre una i altra imatge han passat 560 dies, i la primera correspon a la roda de premsa que Puigdemont va fer a Brussel·les, amb set dels seus consellers –primera aparició del govern de la Generalitat a l’exili– i la segona a un acte de campanya electoral organitzat ahir per la candidatura de Junts per Catalunya que va permetre interactuar als dos polítics per primer cop des d’aleshores gràcies a la tècnica de la videoconferència doble, una des de Waterloo, i una altra des de la presó de Soto del Real.

La videoconferència múltiple d’ahir va tenir com a punt d’unió, o moderadora privilegiada de la xerrada entre tots dos polítics, Elsa Artadi, que no va poder evitar emocionar-se en recordar que els seus companys feia més d’un any i mig que no podien parlar. L’emoció també era visible en la cara dels dos polítics que apareixien en cada una de les dues pantalles, posades de costat. La veu de Forn, que lluïa el pin de l’Ajuntament a la solapa, arribava nítida però amb el ressò metàl·lic de l’espai penitenciari on era, mentre que Puigdemont oferia el seu aspecte habitual, amb el serrell desordenat, i una plena convicció en el missatge de fermesa que transmet.

És evident que amb l’acte d’ahir, JxCat buscava sumar la llista de Joaquim Forn, amb menys opcions de triomf a les enquestes, a l’onada Puigdemont que sí que indiquen els sondejos de les europees. D’aquesta manera, i dirigint-se a tots dos, Elsa Artadi, va assegurar que les sensacions de campanya són bones, que es troben en ple “efecte Puigdemont, efecte remuntada” i d’acord amb aquesta idea va proclamar que el proper 15 de juny, dia de la constitució dels ajuntaments, Quim Forn entraria al consistori barceloní per recollir-hi la vara.

“El proper dia 15 vindrem a buscar-te a l’estació de Sants i des d’allí anirem caminant fins a l’ajuntament, que hi ha 45 minuts a peu, per entrar-hi tots junts”, va dir Artadi, que va rebre els aplaudiments de la gent de la seva candidatura i del partit que havien acudit a la seu de JxCat per seguir les videoconferències, i l’assentiment en veu alta, “molt bé!”, que en diverses ocasions va proferir l’exalcalde Xavier Trias.

Sobre les possibilitats reals de victòria, Joaquim Forn va explicar: “El que m’arriba és que estem molt igualats, per tant cal anar a buscar els vots un a un, passant el rasclet.” I var reblar: “Vull entrar solemnement a l’ajuntament i ser alcalde.”

Dirigint-se als votants, Puigdemont va demanar que de la repressió que estan vivint els presos polítics i els exiliats la gent en faci un vot, i així “aconseguirem arribar a la foto finish”, va dir donant a entendre que fins al final JxCat tindrà possibilitats de victòria. Puigdemont va fer una crida a concentrar el vot en JxCat, “hi haurà dues paperetes i un sol vot”, va dir abans d’afirmar: “És molt important de cara al missatge que enviem al món que nosaltres, que no ens volien a les llistes per a les europees, guanyem i que a l’Ajuntament de Barcelona hi hagi un alcalde que estigui pres.”

En la conversa creuada entre Forn i Puigdemont tots dos van recordar el dia en què el president va oferir a l’aleshores conseller entrar al govern en substitució de Jordi Jané, que va renunciar al càrrec de conseller d’Interior. Forn va defensar la feina feta, “encara que el preu sigui la presó”, mentre que Puigdemont va recordar els moments difícils de l’atemptat a la Rambla i el paper dels Mossos d’Esquadra.