Palamós ha d’afrontar reptes importants els propers anys, com ara la reforma del passeig marítim, concretar el pla especial del port, definir l’expansió de la zona industrial –ara per ara encara prevista al sector de la Pietat– o decidir com donar sortida al creixement de l’Hospital Comarcal. A la pràctica, significa traçar unes polítiques que coordinin un model on es donen la mà els serveis, el turisme, la gastronomia, la pesca, el medi ambient, l’educació i la salut, tots ells elements clau. Ahir, el debat amb els 8 candidats a l’alcaldia, organitzat per TV Costa Brava amb la col·laboració d’El Punt Avui, va posar sobre la taula els diferents models per arribar-hi, amb les prioritats, velocitats i, molt especialment, els punts de partida. La importància d’impulsar-ho hi és entre els grups; els consensos, encara no. Tres temes es poden destacar per la rellevància i les implicacions que de ben segur tindran per a la població: la remodelació del passeig marítim, determinar com ha de créixer l’hospital de Palamós, així com el model econòmic i sostenible.

L’alcalde, Lluís Puig (ERC), va deixar clar que Palamós en només deu anys es veurà abocat a plantejar el creixement de l’hospital comarcal. Per això el candidat republicà va defensar sense embuts que aquesta és una qüestió que s’ha de posar sobre la taula per evitar que aquest equipament es pogués acabar fent en altres localitats. En aquest punt, tant el PSC com Som Ara Palamós (SAP) van mostrar la seva disconformitat que es plantegés com un tema de campanya, defensant que calia fer-ho ja en el govern i amb molta discreció, precisament per la possibilitat que es pogués emplaçar fora de Palamós. Josep Coll (PSC) i Marc Gafarot (SAP) advertien que altres municipis, ara mateix, estan més preparats per oferir terrenys. Roser Huete (CUP) va exposar, tot i dir que la qüestió s’hauria de plantejar quan toqués, que hi ha encara espai hospitalari que no es feia servir, a més de defensar que s’ha de treballar per les condicions laborals dels professionals sanitaris. En tot cas, Lluís Puig (ERC) va mantenir la seva voluntat de posar sobre la taula el tema, precisament per la rellevància que té el període de 10 anys de termini.

El debat s’anima

Un altre punt va ser la reforma del passeig. Aquí la majoria de candidats van fer una crítica indirecta –o molt directa– a Raimon Trujillo (JxCat), que incorpora en el seu programa una proposta clara i dibuixada. Trujillo ho va defensar, si bé ja va deixar clar, coincidint amb la resta d’alcaldables, que la remodelació s’hauria de fer per fases –com defensa ERC–, i va subratllar que només era un punt de sortida per consensuar-ho.

L’acte va transcórrer en general sense estridències, amb els candidats desgranant les seves propostes, tret de dos punts en què hi va haver una certa picabaralla, que va obligar a teixir alguna aliança. Marc Gafarot (SAP), que al llarg del debat recriminava la falta de lideratge del govern municipal, va sostenir que el pla especial del port no s’havia treballat prou, que era una assignatura pendent i que calia implicar-hi totes les administracions. Lluís Puig (ERC) va voler explicar-li que Ports de la Generalitat era qui tenia les competències, que ja havia encarregat la redacció i que, a més, s’havia fet un procés participatiu. En aquest assumpte, Dani Reixach (Junts per Palamós), que ha estat aquests quatre anys a l’oposició, va fer costat a Puig i va destacar la feina que s’havia realitzat des del consistori i des dels grups municipals.

Un segon moment, força curiós, va ser quan, parlant de turisme, Marc Gafarot va al·ludir a la tècnica de l’àrea per la seva doble vinculació de responsable tècnica de turisme a Palamós i regidora en un altre municipi, i les servituds que això podria comportar; i, a continuació, el candidat va seguir mantenint la falta de lideratge del govern. Un comentari que va provocar que Lluís Puig (ERC) mostrés la seva repulsa i disconformitat pel fet de “qüestionar la professionalitat d’un tècnic”. Dani Reixach (Junts per Palamós i Sant Joan) i Josep Coll (PSC) van fer costat a Puig en el sentit de deixar clar que era una excel·lent professional, reprovant les observacions de Gafarot.

Joan Solés (PP) i Cristóbal Posadas (Cs) van limitar-se a plantejar eixos programàtics sense sortir del guió dibuixat i sense jugar-se-la, no com d’altres. Un debat, doncs, que posa el punt de mira en la necessitat de plantejar un model de futur del qual pengen temes cabdals.