Política

Pèrites d’Hisenda rebaixen el frau de l’1-O a 1 milió d’euros

Quatre tècniques afirmen que no es pot imputar en la malversació els 980.000 euros en cartes d’Unipost

Les defenses sostenen que no s’havia convocat el referèndum en altres pagaments

La suposada malversació de fons públic en organitzar el referèndum d’autodeterminació se situa en uns 920.000 euros en lloc dels 2,1 milions inicials, segons van declarar ahir quatre pèrites del Ministeri d’Hisenda en el judici al Tribunal Suprem. Les tècniques, advocades i l’Estat i una interventora van assegurar que el perjudici al patrimoni públic s’ocasiona un cop es realitza el servei, i no pas en el pagament de la factura. No obstant això, van sostenir que en aquest ús incorrecte de fons imputat al govern català no es pot incloure la partida de 980.000 euros que la Guàrdia Civil atribueix al pagament de cartes censals a Unipost, en no haver-se trobat cap expedient d’encàrrec.

Abans d’iniciar-se la pericial econòmica, sol·licitada per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, les defenses dels independentistes catalans van plantejar als set magistrats una de les greus deficiències de la instrucció, i és que el jutge Pablo Llarena, atent al calendari del Parlament català, va descartar la pericial econòmica que li demanava la fiscalia i el 23 de març del 2018 va dictar ordre de processament dels 13 acusats i presó preventiva per a Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva (que s’afegien als Jordis i a Quim Forn i Oriol Junqueras) per poder-los suspendre com a diputats, amb l’aplicació de l’article 384 de la llei d’enjudiciament criminal, que ara la fiscalia torna a reclamar que s’apliqui per suspendre els cinc presos diputats al Congrés i al Senat.

El penalista Josep Riba, defensor de l’exconseller de Justícia Carles Mundó, va exposar que sense informe se’ls produïa “indefensió material”. Després d’un debat de la sala, d’uns deu minuts, el president Manuel Marchena va permetre la pericial en considerar que el judici és el lloc de confrontar les informacions i que la impugnació podia haver estat feta abans. Així, María Carmen Tejera, advocada de l’Estat, i que va admetre que informava “constament” el ministre Montoro, va detallar que van formar un equip amb Sara Izquierdo i Teresa Cecilia, entre d’altres, per fer els informes que els demanava el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que ha processat 30 persones per organitzar l’1-O i eleva el frau a 5,8 milions. Mercedes Vega, subdirectora del cos d’interventors de l’Estat, també va fer un informe pel jutjat de Barcelona.

Les pèrites van centrar-se en cinc despeses públiques, que les defenses van rebatre tot assegurant que no eren diners gastats per l’1-O. Per exemple, dels 127.810 euros que va costar la campanya de publicitat en mitjans de la conferència de membres del govern al Parlament Europeu, el gener del 2017, el penalista Andreu Van den Eynde va recordar que el debat no va ser prohibit i que encara no s’havia convocat el referèndum. Tampoc hi havia data de l’1-O en el cas de la publicitat del registre de catalans a l’exterior, amb un cost de 220.000 euros. Les pèrites van admetre que el van incloure com a sospitós perquè la interventora de la Generalitat va aturar el seu pagament perquè el jutjat de Barcelona ho investigava. Els advocats van destacar, a més, que aquest registre incloïa crides per obtenir la targeta sanitària o campaments per a joves, i Jordi Pina va recordar que del març a l’abril, en pagar-se la campanya, Turull no era conseller de la Presidència. I la partida de177.304 euros que imputen al Diplocat per haver encarregat un estudi a experts estrangers sobre la realitat catalana a través d’Helena Catt era un informe habitual altres anys i la descripció de l’1-O no era com a observadors, segons l’advocada Judit Gené.

Simó recusa dos jutges

D’altra banda, l’exmembre de la mesa del Parlament Anna Simó (ERC) ha recusat dos membres del tribunal del TSJC que ha de jutjar-la, amb altres companys, per desobediència per l’1-O. Són el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i Carlos Ramos. El seu advocat, Raimon Tomàs, la planteja perquè tots dos van participar en la resolució d’admissió a tràmit de les querelles contra la mesa i dels recursos.

LES XIFRES

551.066
euros
van dipositar al jutjat de Barcelona ahir els 17 acusats de l’1-O a qui es reclama 5,8 milions (en falten 2).
2
magistrats
del TSJC, Jesús María Barrientos i Carlos Ramos, han recusat l’exmembre de la mesa Anna Simó.
4
testimonis
falten per declarar del total de 416 que hauran desfilat pel Suprem.

“Cap violència i falta de disciplina”

La segona pericial d’ahir va ser de la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, per analitzar el seu discurs en pro de la no-violència, a més dels actes del 2017. John Paul Lederach, doctor en sociologia por la Universitat de Colorado, i Jesús Castañar Pérez, llicenciat en sociologia per la Complutense de Madrid, i expert en conflictes polítics, van exposar un detallat informe en què conclouen que el 20-S a Economia “no es va produir cap acció violenta” i que en les seves intervencions Cuixart i Sànchez van fer “una tàctica de contenció”, a preguntes del penalista Benet Salellas. Pel que fa a l’1-O, van indicar que va ser un acte de desobediència civil, d’una “multitud sense experiència ni organitzada, i que comet alguna aïllada falta de disciplina” en la no-violència per puntuals lesions a agents, expressió que va descol·locar les acusacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.