El tripartit guixolenc fa pinya en el debat
TSF i el PSC reivindiquen l’obra feta i centren atacs en el PP i a desmuntar crítiques d’altres grups, mentre que ERC es mou però dins de la lleialtat
El servei d’escombraries i l’habitatge social, reptes, a davant de grans projectes
-
Els deu aspirants a l’alcaldia de Sant Feliu de Guíxols i la moderadora, Jèssica Martí –esquerra–, ahir a la tarda, abans de començar a debatre E.A. -
VÍDEO: Debat Municipals Sant Feliu de Guíxols. EPA
La necessitat de renovar el servei d’escombraries –de fet, tot el model– i les dificultats per trobar habitatge a Sant Feliu de Guíxols van ser els dos grans consensos entre els 10 candidats a l’alcaldia del municipi, que van participar ahir a la tarda, al Teatre Municipal, en el debat electoral organitzat per TV Costa Brava amb la col·laboració d’El Punt Avui i Ràdio Sant Feliu. Hi va haver altres molts temes i propostes, però poc cos a cos entre els contrincants. Sí que es van evidenciar, però, les coincidències entre els tres socis de govern, TSF, ERC i el PSC, que van defensar la gestió davant les crítiques dels altres set grups.
Van obrir el foc les forces de dretes sense representació al ple. Per Ciutadans, el debutant Juan Carlos Calatayud va ser el primer a destacar el dèficit de neteja. I Adrià Montes, de Som Catalans –escridassat pel públic pel discurs contrari a la immigració– i Toni Sánchez (PP) van seguir el fil. Entre les formacions d’esquerres, Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer-ECP) va reivindicar el porta a porta perquè “es generen més residus que fa quatre anys i es recicla pitjor”. I l’alcalde actual, Carles Motas (TSF), va anunciar el “compromís que en els primers 100 dies del nou govern el nou contracte d’escombraries es posarà a subhasta”. La candidata de JxCat, Cristina Vicens, però, li va retreure que hagin “trigat quatre anys a tenir-lo a punt”.
En el primer bloc, de ciutat i territori, també hi va haver consens entre diversos grups a reclamar més participació ciutadana, reivindicació que va introduir la cap de llista de la CUP, Marie Fauré, i també Pere Albó (MES), Lloveras i Vicens, a més de decantar la candidata d’ERC, Sílvia Romero, cap a l’impuls d’uns “processos participatius” que aquest mandat, des del tripartit local, no s’han promogut. Els altres dos socis de l’executiu no van esmentar la qüestió: el socialista Josep Melcior Muñoz, va centrar el debat en estadístiques per invocar propostes realistes, i Motas va reivindicar l’obra feta i nous projectes, com el cobriment de rieres o un espai polivalent a Vilartagues que també du ERC al programa, complementat amb una piscina municipal i un hotel d’entitats.
Habitatge i patrimoni
L’encariment dels lloguers, “prohibitius”, per Fauré, i l’escassa oferta d’habitatge públic van ser un altre dels cavalls de batalla dels grups que no governen. Albó va prometre promocions públiques de lloguer, i Lloveras va apostar també per comprar més habitatges als bancs, imposar-los un recàrrec per finques desocupades o fer efectiva la reserva del 30% d’habitatges socials a les noves promocions. Muñoz va carregar contra el govern de la Generalitat i Motas va defensar que han començat “de zero”, negociat amb el govern català i la Sareb i comprat alguns pisos, però “amb molta més demanda de la que es pot assumir”.
Respecte a la protecció patrimonial, que tanta polseguera ha aixecat durant el mandat, els candidats, per la limitació de temps i acumulació de temes, van acabar passant-hi força de puntetes. La CUP va reivindicar la protecció de les restes arqueològiques del monestir, si s’hi fa el Thyssen, MES ho va posar sobre la taula i Vicens va defensar la reforma de la façana litoral amb consens –amb un pàrquing que amb MES volen al passeig i ERC, CUP o GdC volen a la carretera de Palamós–. Motas es va trobar com a pregunta sorpresa què faria amb el patrimoni de Bordàs. I va argumentar que estan revisant el catàleg de protecció del 2006, que han comprat els jardins del monestir –que Lloveras creu que s’han d’obrir permanentment al públic– i que rehabiliten l’hospital. Des del públic li van demanar per Bordàs, però ja havia exhaurit el temps.
La qüestió nacional
També es va reivindicar un nou institut, més transport públic o places de geriàtric –Muñoz va advocar perquè la gent gran pugui envellir a casa seva–. Però entre els molts temes, la qüestió nacional va marcar alguns punts del debat i la recta final. Sánchez va etzibar que controlarien “l’adoctrinar a les escoles”. I Motas, que va centrar la guerra contra el PP, el va acusar de “no representar ningú a la ciutat”. Vicens també va cercar la pugna amb Romero pel pacte d’ERC amb PSC i TSF, que va augurar que es repetirà, com Albó, però aquest fet va contribuir que els tres grups es repleguessin de manera compacta. Romero li va demanar en quin punt el consistori no s’havia alineat amb el procés, Muñoz li va demanar si excloïa el PSC de poder pactar amb JxCat i Motas es va enorgullir d’haver mantingut la unitat per la ciutat aquest mandat.
