El Suprem desestima el recurs de Puigdemont contra la seva destitució com a president pel 155
L’alt tribunal considera que la mesura estava justificada per fer front a una situació d’“extraordinària gravetat”
Els magistrats retreuen al líder de JxCat haver abandonat les funcions que li atorgava la Constitució
La sala quarta del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem (TS) espanyol ha desestimat el recurs de Carles Puigdemont contra la decisió del Senat de destituir-lo com a president de la Generalitat a través de l’aplicació l’article 155 de la Constitució. Puigdemont demanava que s’anul·lés la decisió en considerar-la inconstitucional i que se li restituís el càrrec.
El Suprem conclou que no hi ha una relació “taxada” de les mesures que es poden adoptar a l’empara de l’article 155, sinó que són les “necessàries per obligar” la Comunitat Autònoma al “compliment forçós” de la Constitució. A més recorda que aquest article no s’havia hagut d’aplicar mai des del 1978, i que si es va fer va ser perquè la Generalitat, “en franca vulneració de la Constitució”, va optar per “separar aquella Comunitat Autònoma d’Espanya”.
El tribunal subratlla que hi ha molta jurisprudència d’incompliment de normes de les Comunitats Autònomes, de les corporacions locals o del mateix govern espanyol, que no han estat mai motiu d’aplicació del 155. Per això opina que les mesures que estableix aquest article són les que calen per fer front a actuacions “contra les quals no serveixen les respostes ordinàries”. Unes mesures que justifica per tenir com a objectiu “la defensa, la salvaguarda, de la mateixa Constitució i, en últim extrem, de la sobirania del poble espanyol del qual emanen tots els poders de l’Estat”.
Els magistrats recorden que el tribunal ja s’ha pronunciat sobre diversos actes i disposicions arran de l’acord del govern espanyol aprovat pel ple del Senat, tots dos de 27 d’octubre del 2017, i que cal considerar aquests pronunciaments com a jurisprudència aplicable en aquest cas.
En essència, el tribunal creu que es tractava de “fer front” al que aquell acord qualificava com a “extraordinària gravetat en l’incompliment de les obligacions constitucionals i la realització d’actuacions greument contràries a l’interès general per part de les institucions de la Generalitat de Catalunya”.
A judici del Suprem, els retrets que la demanda fa d’alguns paràmetres del decret s’han d’examinar “necessàriament” en el marc d’aquelles circumstàncies “l’excepcionalitat de les quals és evident”.
En aquest sentit, recorda que mai abans havia calgut fer ús d’aquest precepte constitucional. “La gravetat extraordinària del que va passar no sembla necessitar de més explicacions”, afirma el tribunal.
La sentència és especialment taxativa amb Puigdemont, a qui recorda que el dret a la permanència en el càrrec “només existeix i es respecta” en tant que qui l’exerceixi “respecti, alhora, la seva identitat jurídico-constitucional”.
Per tot plegat, el Suprem desestima el recurs de Puigdemont i li imposa les costes del procediment, xifrades en 3.000 euros, IVA inclòs.
