Lliçó de gramàtica per una traducció de la Guàrdia Civil en un informe de l’1-O
Gemma Rigau rebat que l’informe policial fes servir una forma verbal amb sentit “d’obligació” quan té un sentit de “futur”
Dos pèrits informàtics expliquen que la coincidència en les IP en la gestió del web ‘pactepelreferendum.cat’ es justifica perquè els va fer el proveïdor d’internet del CTTI i Òmnium
La presidenta de la Comissió de Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Gemma Rigau, ha afirmat que la traducció al castellà d’un informe de la Comissaria General d’Informació que feia referència al referèndum està mal feta. A petició de la defensa de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, ha comparegut com a pèrit lingüística i ha explicat que en un apartat es tradueix l’expressió “l’1 d’octubre del 2017 el referèndum s’ha de celebrar” i que, en castellà, es va traduir com “El 1 de octubre de 2017 el referéndum se ha de celebrar”. Segons Rigau, aquesta traducció no és correcte pel context on es fa i perquè és “literal”. “Perd el sentit de futur i adquireix el d’obligació”, ha conclòs.
Aquesta tarda també han testificat dos pèrits informàtics –José Navarro i Rubén Pujol– citats per les defenses de Jordi Cuixart i Dolors Bassa. En primer lloc, han explicat que és “errònia” la conclusió d’un informe de la Guàrdia Civil on es vincula el CTTI (que depèn de la Generalitat) i Òmnium Cultural i parlava de gestió conjunta del web ‘pactepelreferendum.cat’.
Segons han sostingut, el fet que aparegui una única connexió a través de la mateixa IP tant d’Òmnium com del CTTI s’explica pel fet que la va fer el proveïdor del servei de tots dos (CDmon). Els pèrits han dit que el proveïdor pot connectar-se al portal per “assistir als clients en els tràmits”. Però, de fet, en aquest cas ha explicat que va ser la Guàrdia Civil la que va “motivar l’error” perquè la connexió des de la mateixa IP d’Òmnium es va fer just l’endemà d’un requeriment de la Guàrdia Civil a CDmon perquè accedís al panell de control de l’entitat. “Això els fa concloure erròniament que la gestió és compartida”, han afirmat.
Pel que fa a la citació de la defensa de Bassa, els dos pèrits informàtics han ratificat que els correus electrònics enviats des de comptes del Departament de Treball són “autèntics”. Es tracta, d’una banda, d’uns correus enviats el 29 de setembre del 2017 recordant als centres cívics l’obligació de complir amb l’establert per l’autoritat judicial en relació a l’1-O i que “es va enviar a més d’un centenar de direccions de responsables de centres de la Generalitat en còpia oculta”. De l’altra, les respostes a una dotzena de peticions de centres cívics que van sol·licitar disposar-ne la nit del 30 de setembre, i que incloïa l’autorització amb “limitació horària fins a les sis del matí”, segons ha dit la defensa de Bassa. Els pèrits han certificat que tant la data de creació com l’enviament i el contingut són “autèntics i íntegres”, i que no hi ha patit “canvis de contingut”.
