La majoria absoluta torna a Olot, ara de la mà de Junts
CiU i el PDeCAT han governat durant 8 anys amb una majoria relativa i amb un pacte amb el PSC, trencat el 2017
ERC i el PSC mantenen els regidors, la CUP en perd un i OeC no obté representació
Junts per Catalunya va obtenir ahir la majoria absoluta a Olot, on ha governat els últims vuit anys amb majoria relativa, amb una coalició amb el PSC, el 2015, que va trencar per la posició socialista respecte al Procés. Junts va obtenir els 11 regidors que marquen la majoria a Olot, incrementant-ne dos respecte al mandat actual i un respecte al 2011. Feia setze anys que a la capital garrotxina cap partit obtenia majoria absoluta. L’última va ser el 2003, i la va aconseguir el socialista Lluís Sacrest.
Amb la majoria clara de Junts per Catalunya, ja poc després de les 10 del vespre, fins més enllà del 70% escrutat es van produir dos estira-i-arronses. D’una banda, ERC, la CUP i el PSC pugnaven per mantenir els regidors actuals –5, 3 i 3, respectivament–. I fins al 30% de l’escrutini, d’altra banda, Olot en Comú se les tenia per mantenir el seu únic regidor amb Ciutadans. En el primer cas i ja de seguida, ERC no va veure perillar en cap moment els 5 regidors i un regidor més va anar oscil·lant entre la CUP i els socialistes fins que, finalment, va anar a parar per al PSC. I, en el segon, Olot en Comú el perdia just a la ratlla, tot i que tots dos partits mantenien el marcador a zero, penalitzats per l’alta participació que es va registrar. Ciutadans, Vox i el partit comunista, que participaven per primera vegada en unes municipals a Olot, no van obtenir representació.
Il·lusionat
L’alcalde electe, Pep Berga, es va manifestar molt il·lusionat i satisfet pel resultat obtingut, va agrair el suport rebut pels electors, però va afirmar que també sentia una enorme responsabilitat i molt respecte. El ja alcalde electe va manifestar també que tenia ganes d’asseure’s i començar a treballar. Berga va atribuir la victòria de Junts a la feina del seu equip, a la feta durant el mandat passat per l’equip de govern de CiU –més endavant PdeCAT– i també per l’efecte Puigdemont.
