Els escons de Puigdemont, Comín i Junqueras traslladen la batalla jurídica a l’Eurocambra

Els escons aconseguits pels eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts-Lliures per Europa) i Oriol Junqueras (ERC-Ara Repúbliques) traslladaran la batalla jurídica a Brussel·les i Estrasburg les pròximes setmanes.

Davant les incògnites sobre si tots tres podran exercir com a eurodiputats, i amb el precedent recent del Congrés, fonts de l’Eurocambra consultades per l’ACN es remeten a les decisions que prengui justícia espanyola d’acord amb la legislació de l’Estat.

Així, el Parlament Europeu esperarà a veure, en primer lloc, si Espanya autoritza els europarlamentaris per recollir l’acta, i en segon, si els permet exercir com a eurodiputats i mantenir la immunitat parlamentària, o per contra, envia un suplicatori.

Segons recull el reglament intern de la cambra, el primer pas l’endemà del 26-M és que les autoritats competents espanyoles notifiquin al Parlament Europeu el nom dels diputats electes “perquè puguin prendre possessió dels seus escons des de l’obertura de la primera sessió (plenària)”, que enguany cau el 2 de juliol a Estrasburg.

El segon pas és que els eurodiputats electes declarin per escrit que no exerceixen cap càrrec incompatible amb l’escó d’europarlamentari com a molt tard sis dies abans del 2 de juliol. Per tant, Junqueras hauria de renunciar a l’escó de diputat al Congrés, i Puigdemont i Comín als del Parlament.

“Sobre la base d’un informe de la Comissió d’Afers Jurídics de la cambra, el Parlament Europeu procedirà a comprovar les credencials i resoldrà sobre la validesa del mandat dels representants electes i possibles impugnacions”, resa el reglament esmentat.

Ara bé, segons la LOREG, els càrrecs electes han de “jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central”, amb seu a Madrid. Un informe dels serveis jurídics de la cambra encarregat per l’ara president en funcions Antonio Tajani interpretava a l’abril que la recollida de l’acta havia de fer-se a Madrid, assegurant que, tradicionalment, s’havia fet sempre així.

En el cas de Junqueras, l’escenari previsible és que els advocats sol·licitin un permís per a poder fer-ho físicament a la JEC, com quan va recollir l’acta de diputat al Congrés. Si no hi ha un canvi de criteri, el Suprem ho permetria i Junqueras podria sortir de la presó per fer-ho en persona.

Per contra, en el cas de Puigdemont l’estratègia de la defensa és difícil de preveure, si bé podrien al·legar, per exemple, que la presència física no és necessària, com en altres països de la UE, o basar-se en precedents com el de Ruiz Mateos, com va apuntar en una ocasió la defensa de l’expresident.

Un altre exemple seria el de l’exeurodiputat de Compromís Jordi Sebastià que va recollir la seva credencial com a parlamentari europeu abans de passar per Madrid a prometre la Constitució. Així ho ha explicat el propi Sebastià a l’ACN, que ha indicat que com a electe va poder fer tots els tràmits a Brussel·les i li van donar la targeta d’accés a la cambra com a parlamentari europeu. També va accedir a la targeta que permet votar als plens. Sebastià va acabar prometent el càrrec davant de la Junta Electoral Central justament abans de la constitució del ple, però havent entrat, ja abans, al Parlament Europeu com a electe.