La fiscalia s’obceca amb la rebel·lió

Els quatre fiscals del Tribunal Suprem –tot i la falta de proves concloents d’un alçament violent a Catalunya en les 48 sessions del judici, a banda de la seva constatada negligent preparació de la causa– s’han obcecat a mantenir l’acusació pel delicte de rebel·lió contra els nou independentistes catalans en presó preventiva des de fa més d’un any, i pels delictes de malversació i desobediència contra els tres exconsellers del govern presents en la vista. Segons fonts judicials, està previst que avui els representants del ministeri públic elevin a definitives les seves conclusions provisionals, i també l’Advocacia de l’Estat, que no hi veu violència però sí sedició, així com els advocats de l’acusació popular de Vox, que també vol condemnar els membres del govern per pertinença a grup criminal. I les defenses mantindran la petició d’absolució dels independentistes catalans al·legant que el dret a decidir no és delicte.

Amb l’evolució del judici, iniciat fa quatre mesos, fonts jurídiques van exposar que, sense la violència greu que requereix la rebel·lió, la fiscalia es podria plantejar modificar les seves conclusions o afegir-ne unes d’alternatives en què estimés la possibilitat de rebaixar el delicte més greu del Codi Penal al de sedició, tot i que també té penes elevades, i fins i tot al delicte de conspiració per a la rebel·lió, porta que va obrir el mateix Tribunal Suprem en acceptar la causa catalana i amb la qual es podrien reduir a més de la meitat les penes sol·licitades. En el delicte de rebel·lió s’inclou el de malversació de fons públics, i a l’exvicepresident Oriol Junqueras la fiscalia li demana 25 anys de presó; als exconsellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, setze anys, mentre que a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i als líders civils Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, als quals no s’imputa malversació, disset anys de presó.

Tot i l’opinió contrària de més d’un centenar de juristes, els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena han convençut la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, que els fets que van tenir lloc a Catalunya des del 20 de setembre del 2017, amb la multitudinària manifestació a la seu d’Economia, l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i el 7 de setembre, la votació de l’1-O i la declaració d’independència del 27 d’octubre, són un trencament de la legalitat vigent espanyola que, sense armes ni ferits greus, es pot encaixar en el delicte de rebel·lió, amb aquesta interpretació tan oberta –perquè no hi ha cap referent anterior ni jurisprudència– que n’han fet el jutge instructor Pablo Llarena i la mateixa sala del Suprem, que ha denegat diverses vegades la llibertat dels presos polítics.

Els vídeos de les protestes del 20-S i de la votació de l’1-O que es van exhibir ahir en el judici, seleccionats per la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, evidencien protestes de ciutadans empipats, fent resistència passiva davant dels agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola i amb l’insult d’“assassins” com a màxima expressió de la suposada violència, després d’haver rebut cops de porra o de ser-ne testimonis en la jornada del referèndum. Només hi ha una escena d’una escola del Bages on un agent cau a terra després de trencar la porta de vidre del centre i una persona li tira una cadira que el toca. Ni puntades de peu ni cops als testicles es van veure en les imatges d’ahir.

Entre el desgavell de vídeos aportats pel ministeri públic, el fiscal Jaime Moreno va admetre que en alguns casos no sabia quin municipi era ni quin dia, a banda de presentar-los desordenats i repetits, fins que el jutge Marchena ja els anava censurant. També va fer emetre el parlament del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el del llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez, el 20-S en la protesta al Departament d’Economia, en els quals criticaven obertament “el cop d’estat a les institucions catalanes” i feien una crida a la “mobilització permanent”, sempre apel·lant “a la democràcia i al civisme”, amb la resposta dels concentrats de “Votarem!”. L’afirmació de Cuixart “des d’aquest altar majestuós”, referint-se al fet que era dalt del cotxe de la Guàrdia Civil, van demanar que es visionés diversos cops, ja que els fiscals han criminalitzat aquesta expressió, sobre la qual preguntaven a tots els testimonis presents aquell dia.

També es van emetre vídeos en què intervenia la llavors presidenta del Parlament davant la seu del TSJC, el 21 de setembre del 2017, per reclamar fermesa i advocar per la no-violència. I intervencions del vicepresident Junqueras en sortir de la seu d’Economia, quan era escorcollada, en què assegurava que “el poble sempre salva el poble”, sense fer cap crida a provocar un setge als agents de la Guàrdia Civil que eren a dins com han assegurat les acusacions. La fiscalia també es va recrear en certs incidents que es van produir davant d’Economia passades les dotze de la nit, en què antiavalots dels Mossos aparten els concentrats perquè els agents de la Guàrdia Civil recuperin els seus vehicles, amb armes llargues a dins. La repetició d’aquestes imatges intercalades amb la concentració oficial va provocar que l’advocat Jordi Pina requerís al fiscal que aclarís si aquelles imatges, potser les més violentes (i entre mossos i ciutadans, no pas les forces de seguretat espanyoles), van tenir lloc de matinada i un cop les entitats havien desconvocat la protesta. I el fiscal Moreno es va veure obligat a confirmar que eren imatges d’aldarulls perpetrats de matinada per un grup minoritari respecte als 40.000 concentrats.