La dissolució de la Knesset agreuja la crisi a Israel

Israel ha entrat en una nova fase d’incertesa i inestabilitat amb la decisió de la Knesset (Parlament unicameral) d’aprovar, ahir a la matinada, la seva dissolució després que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, fracassés a l’hora de formar una coalició de govern.

Feia només 50 dies que el líder del Likud (conservador) acabava d’aconseguir el seu cinquè mandat a les urnes, però una nova disputa entre religiosos i laics a propòsit de la incorporació dels haredim (joves ultraortodoxos) al servei militar obligatori, va impedir formar una coalició de dretes per dirigir el país. Dimecres a la mitjanit expirava el termini perquè Netanyahu forgés una majoria d’almenys 61 diputats sobre 120, però la posició d’Avigdor Lieberman, líder del partit Israel Casa Nostra i exministre seu de Defensa, va fer naufragar els intents. L’ultranacionalista russòfon Lieberman exigia incloure en el pacte de govern una reforma del sistema d’allistament forçós que posés fi parcialment a l’exempció dels haredim. La pretensió de Lieberman, però, va topar amb l’oposició dels dos partits ultraortodoxos jueus, sense que Netanyahu pogués salvar les diferències.

En no poder acostar els hipotètics socis, el primer ministre en funcions es va adreçar fins i tot a l’oposició laborista oferint-los carteres en un govern de coalició, però el nou rebuig va fer decidir el primer ministre a aplicar el seu pla B –forçar la dissolució de la cambra i convocar noves eleccions el 17 de setembre–, per impedir que el president israelià, Reuven Rivlin, encarregués la formació del govern al líder de l’oposició, l’antic cap de l’exèrcit Benny Gantz (centrista). Era la carta que li quedava per evitar perdre el poder abans de poder dotar-se d’un escut judicial davant dels casos de corrupció que l’assetgen.

Amb tot, els analistes consideren que, encara que guanyés els comicis de setembre, Netanyahu no tindria temps per construir una majoria parlamentària per aprovar la legislació necessària per garantir-se immunitat davant dels tres casos de corrupció per frau, suborn i abús de confiança en què està involucrat, pendent d’una vista judicial amb la fiscalia general, que tindrà lloc a principi d’octubre.

Tot se li complica amb la dissolució de la Knesset. Ahir, després de la votació, es va presentar crispat davant de les càmeres per donar les culpes al que considera l’únic responsable de la crisi: Avigdor Lieberman. Segons el primer ministre, la qüestió del servei militar era una excusa, ja que, al seu parer, Lieberman “no tenia cap intenció d’arribar a un acord” i només feia afegir exigències per impedir un acord de govern. “Lieberman forma part de l’esquerra”, va etzibar.