JxCat i PSC es donen temps per cercar nous aliats a Platja d’Aro
Els fins ara socis no es posen d’acord sobre la proposta de repartir-se els quatre anys d’alcaldia, que Giraut per ara descarta
Acorden mútuament disputar-se els vots d’una suma alternativa
La parella de fet entre JxCat i el PSC en el darrer mandat, a Castell-Platja d’Aro, s’ha donat un temps per decidir si consoliden la unió o troben noves parelles, entre els grups més petits del consistori. L’alcaldable socialista, Maurici Jiménez, admetia ahir que han acordat mútuament el parèntesi, després de comprovar que les seves reivindicacions –repartir-se els quatre anys d’alcaldia entre dues forces amb els mateixos cinc regidors– no convenç el cap de llista de JxCat, Joan Giraut. Almenys ara mateix i sense sondejar la resta de grups.
I, de moment, els dos aliats majoritaris entre els minoritaris, ERC –amb tres– i SOM –amb dos–, no s’han mostrat gaire receptius. La republicana Montse Rovira ha ajornat l’inici de les converses entre la reflexió inicial, la reunió d’anàlisi amb altres edils electes de la demarcació i una reunió de l’assemblea local, ahir, per debatre possibles escenaris, de manera que fins avui no estaran en disposició de començar a negociar.
Per l’altra banda, Adrià Tauler (SOM), d’entrada tampoc es veu amb ànims d’investir Giraut ni de formar govern amb el PSC del 155. I ahir, davant el joc d’hipòtesis, es mostrava més partidari de centrar-se a fer oposició per consolidar el nou projecte.
Combinacions complexes
Passant doncs als més petits, els comuns de Pedro Torres també van fer ahir una reunió al vespre, però l’edil electe també fugia d’estudi: “El protagonisme no és nostre”, sinó dels dos grups grans, i sí que detecta un escenari més obert que quatre anys enrere. I Ciutadans, de José Luis Villa, és l’aliat incòmode que ningú preveu com a soci en una suma forçada, que ja seria a quatre bandes.
Corre la brama d’una suma entre el PSC, ERC i els comuns, que quadraria la majoria absoluta mínima de nou edils. Però també corre l’antibrama que enmig del procés, el tripartit de fórmula clàssica s’engriparia amb qualsevol aire de polèmica per símbols, llaços o el judici dels presos, amb pressions periòdiques per a socialistes i republicans.
