Suècia no demanarà l’extradició de Julian Assange per delictes sexuals

La justícia sueca va rebutjar ahir la petició de la fiscalia d’emetre una ordre de detenció en absència contra el fundador del portal Wikileaks, Julian Assange, en relació amb la investigació preliminar per violació iniciada el 2010. El jutjat d’Uppsala va considerar que no seria proporcionat ordenar la seva detenció, ja que és possible interrogar-lo amb una ordre europea d’investigació en matèria penal, encara que va ressaltar que el periodista australià continua essent sospitós en el cas, que es va tancar fa dos anys i es va reobrir amb el canvi de la seva situació personal. El tribunal va aclarir que Julian Assange continua essent sospitós en aquest cas. La fiscal general adjunta, Eva-Marie Persson, va explicar que el procés continua a Suècia i que emetrà una ordre europea d’investigació per poder interrogar Assange.

Assange continua en una presó de seguretat britànica després del seu arrest a l’abril per la força a l’ambaixada de l’Equador a Londres després que aquest país li hagués retirat l’asil diplomàtic que li havia concedit el 2012 i en espera que el Regne Unit decideixi sobre la seva extradició als Estats Units per la informació confidencial revelada per Wikileaks.

El relator especial de l’ONU sobre tortura i tractaments cruels, inhumans o degradants, Nils Melzer, ja va avisar del “risc real de violacions de drets humans” si Assange és extradit als EUA. Després que l’expert de l’ONU visités Assange a la presó a Londres, va dir que Assange corre el risc de veure violada la seva llibertat d’expressió, el dret a un judici just i la prohibició de tortura. En particular, l’expert es va mostrar “alarmat” per l’anunci recent del Departament de Justícia nord-americà de disset nous càrrecs contra Assange d’acord amb la llei d’espionatge americana, que segons ell podria suposar fins a 175 anys de presó o fins i tot pena de mort. El director del portal Wikileaks, Kristinn Hrafnsson, va alertar ahir que Assange no rebrà un tracte “ni imparcial ni just” per part de les autoritats britàniques.