Política

Vox afirma que els acusats van intentar perpetrar un “sofisticat i novedós intent colpista”

L’acusació popular reclama “penes dissuasòries” per evitar nous intents d’“atemptar contra l’ordenament constitucional”

La formació d’extrema dreta posa l’èmfasi en les acusacions de rebel·lió i organització criminal i se suma als arguments de fiscalia i Advocacia de l’Estat en els de malversació i desobediència

L’acusació popular del judici de l’1-O, representada pel partit d’ultradreta Vox, ha assegurat que a la tardor de 2017 es va produir un cop d’Estat i ha insistit en què els encausats van cometre un delicte de rebel·lió i organització criminal. Per aquest motiu, els advocats de la formació ultra han demanat al Tribunal Suprem que els imposi penes “dissuasòries” per evitar nous “cops”.

“Els acusats van pretendre culminar el més sofisticat i novedós intent colpista mai perpetrat”, ha afirmat Pedro Fernández, el lletrat i diputat de Vox que ha exposat la part de les seves conclusions referents al delicte de rebel·lió.

Fernández ha situat l’inici d’aquest procés “colpista” a l’acord sobre la transició nacional signat a finals de 2012 “per Artur Mas i Oriol Junqueras”. A partir d’aquí ha anat repassant tot un seguit de lleis aprovades pel Parlament i suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) fins a la tardor de 2017.

Segons ell, “tot aquest procés de tensió creixent” entre el poder legislatiu i executiu català i el TC, “impulsat pels acusats”, es va “transmetre deliberadament als ciutadans” i això va provocar “dues situacions de violència”, el 20 de setembre de 2017 i l’1 d’octubre, que a judici seu, justifiquen el delicte de rebel·lió.

En aquest sentit, ha considerat que l’“aixecament violent” no requereix que es produeix “violència contra les persones o béns” sinó que n’hi ha prou amb l’“ostentació” d’aquesta possibilitat. “L’aixecament és violent quan s’orienta a intimidar els poders legalment establerts, amb l’exercici actiu d’una força, encara que sigui incruenta, o amb l’amenaça d’utilitzar-la”, ha argumentat.

L’advocat ha retret als “acusats colpistes” no haver respectat les regles del joc que estaven obligats a respectar. “L’obligació dels acusats era protegir i salvar la Constitució de qualsevol atac com a exigència inherent de la seva condició d’espanyol i càrrecs públics”, ha indicat.

En aquest context, ha afirmat que va existir una estratègia a nivell legal, amb l’aprovació de lleis com les de desconnexió; orgànica, amb les anomenades estructures d’Estat: de comunicació, i econòmica que, amb la participació de l’executiu, el legislatiu i les entitats socials, va atemptar contra les institucions.

Per tot plegat, ha defensat que es castigui els processats pel delicte de rebel·lió –el mateix que reclama la fiscalia–perquè aquest tipus suposa “atemptar contra les institucions”. En canvi, considera que l’acusació de sedició –que defensa l’Advocacia de l’Estat– no és l’adequat en aquest perquè només implica “atemptar contra el normal funcionament d’aquestes institucions”.

El seu company, el també diputat i secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, ha advertit que “no hi podrà haver justícia sinó es dicta una sentència amb unes penes que s’ajustin a la gravetat dels delictes que s’estan jutjant, els pitjors que es poden cometre en un ordenament constitucional: el delicte de rebel·lió”.

De fet, l’acusació popular ha reclamat que se’ls apliquin “penes dissuasòries perquè mai més ningú s’atreveixi a atemptar contra l’ordenament constitucional”.

Ortega Smith ha exposat els arguments de la seva acusació d’organització criminal. Segons ell, els acusats en compleixen tots els requisits, ja que formen una agrupació de persones que, de manera temporal o indefinida, concertada o coordinada, amb un repartiment de funcions i una jerarquia, tenien la finalitat de cometre “delictes greus”. En concret, “es pretenia trencar la Constitució, l’Estatut de Catalunya i, en definitiva, la unitat de la nació espanyola”.

Ortega Smith ha tancat la seva intervenció amb una lloança a la “heroica” tasca realitzada –segons ell– per guàrdies civils i policies en la defensa de la legalitat, el paper del rei en defensa de la unitat d’Espanya i el treball i la “valentia” de jutges i fiscals .

  • 19:00 El judici es reprendrà dimarts vinent, 11 de juny, a les 9.30 hores amb els al·legats de la defensa
  • 18:57 L'advocada de Jordi Cuixart Marina Roig demana a la sala més temps per fer l'al·legat definitiu la setmana que ve perquè la fiscalia ha centrat dos blocs en el delicte de rebel·lió però Marchena manté la distribució del temps: una hora per cada acusat. El magistrat apunta que hi haurà "flexibilitat" i "el temps que no gasti un advocat el podrà utilitzar algun altre
  • 18:53 Ortega Smith: "Si aconseguim que es faci justícia, haurà triomfat l'Estat de dret, l'ordre constitucional, la democràcia, la sobirania nacional, en definitiva, la nació espanyola"
  • 18:50 L'advocat de Vox defensa que tots els òrgans judicials i cossos de seguretat de l'Estat van actuar "conforme a dret" per mantenir "l'ordre i la legalitat"
  • 18:47 Ortega Smith: "La finalitat última era la rebel·lió, que atempta contra les institucions a diferència de la sedició, que només n'altera el funcionament"
  • 18:46 Ortega Smith: "Les organitzacions civils assumien la funció de generar rebuig a la llei i les institucions de l'Estat"
  • 18:44 Ortega Smith: "El govern tenia la principal funció de controlar la força, 17.000 agents armats posats al servei de finalitats il·legítimes, el recurs a fons públics, i la utilització de la pròpia autòritat pública del govern"
  • 18:42 L'advocat de Vox afirma que "la pitjor malversació" va ser la utilització de la Generalitat per a aquestes finalitats
  • 18:41 Ortega Smith parla d'una estratègia de comunicació interior, amb "TV3 i altres mitjans", i una altra d'exterior, vehiculada pel Diplocat, per fer "victimisme" a l'estranger
  • 18:40 Ortega Smith apunta que les lleis de desconnexió i les estructures d'Estat eren part de l'estratègia
  • 18:38 Ortega Smith: "Es pretenia trencar la Constitució, l'Estatut i la unitat d'Espanya"
  • 18:37 Ortega Smith defensa que els acusats formaven una organització criminal perquè eren més de dues persones; tenien un objectiu, la secessió, i una estratègia
  • 18:31 El secretari general i advocat de Vox Javier Ortega Smith exposa els arguments en què basen l'acusació d'organització criminal
  • 18:30 Fernández: "Democràcia és respectar les regles del joc, en aquest cas la Constitució espanyola, que els acusats van prometre a complir"
  • 18:29 Fernández apunta que si Sànchez i Cuixart només haguessin rebut el suport dels ciutadans no haurien comès rebel·lió però "van rebre el suport del govern"
  • 18:25 Fernández: "L'aixecament és violent quan s'orienta a intimidar els poders legalment establerts, amb l'exercici actiu d'una força, encara que sigui incruenta, o amb l'amenaça d'utilitzar-la"
  • 18:24 L'advocat de Vox considera que l'aixecament violent no requereix violència contra les persones o béns sinó que n'hi ha prou amb l'"ostentació"
  • 18:21 Fernández: "L'obligació dels acusats era protegir i salvar la Constitució de qualsevol atac com a exigència inherent de la seva condició d'espanyols i càrrecs públics"
  • 18:19 Segons Fernández, "tot aquest procés de tensió creixent entre el legislatiu i el TC impulsat pels acusats es va transmetre deliberadament als ciutadans" i va provocar "dos situacions de violència que justifiquen el delicte de rebel·lió: el 20-S i l'1-O"
  • 18:16 Fernández enumera totes les lleis i resolucions aprovades pel Parlament i suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol
  • 18:14 L'advocat de Vox remunta aquest procés "colpista" a l'acord sobre la transició nacional de desembre de 2012 entre Mas i Junqueras per fer un referèndum el 2014
  • 18:10 Fernández: "Els acusats van pretendre culminar el més sofisticat i innovador procés colpista mai perpetrat en un estat de dret"
  • 18:09 L'advocat de Vox Pedro Fernández avança que presentaran els seus arguments per demostrar els delictes de rebel·lió i organització. Pel que fa als de malversació i desobediència, se sumen als exposats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat
  • 17:43 acaba l'argumentació de Rosa María Seoane
  • 17:42 Com a conclusió, Seoane veu acreditats els delictes de sedició, desobediència i malversació
  • 17:33 Seoane analitza ara el tema de la malversació
  • 17:31 Seoane diu que "cadascun dels acusats va aportar la seva part per tirar endavant l'aixecament públic i tumultuari de l'1-O"
  • 17:27 Seoane diu que l'ús de la violència no és un dels elements estructurals en el pla dissenyat pels acusats
  • 17:20 Seoane diu que el bé protegit en el delicte de sedició guarda relació amb el de rebel·lió
  • 17:19 Seoane diu que "el delicte de sedició és pluriofensoiu contra l'ordre públic que és la pau social i la seguretat ciutadana"
  • 17:18 Seoane diu que l'1-O es van complir tots els elements del delicte de sedició
  • 17:17 Seoane diu que "en aquelles concentracions públiques, massives i tumultuàries vam veure com agents de les forces de l'ordre van patir la resistència de moltes persones"
  • 17:14 Les concentracions massives "volien impedir a les forces de seguretat el compliment d'una resolució judicial"
  • 17:13 Per Seoane, l'1-O hi va haver un moviment reactiu públic amb caràcter generalizat
  • 17:13 Seoane diu que l'alçament s'ha d'entendre com una actitud contrària a l'actuació que han de dur a terme els poders polítics
  • 17:12 Seoane: "la sedició també és un delicte dolós. Van intentar impedir la protecció de la llei"
  • 17:09 Seoane: "estem parlant d'un delicte múltiple de sedició"
  • 17:08 Un cop feta l'exposició de fets, la representant de l'advocacia de l'Estat passa ara a argumentar perquè són constitutius de delicte
  • 17:04 Seoane analitza ara les diferents contractacions que es van fer i critica que el "modus operandi" pretenia amagar els objectius finals
  • 16:59 Seoane acusa el Govern de connivència en relació a les "Escoles Obertes"
  • 16:58 Seoane cita les comunicacions a les xarxes socials per paret dels Jordis com a prova incriminatòria
  • 16:56 Seoane retreu el paper de Sànchez en relació als fets del 20-S a la conselleria d'Economia
  • 16:54 Seoane destaca la capacitat de mobilització de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
  • 16:52 Seoane parla ara del paper de les organitzacions socials --Òmnium i l'Assemblea--
  • 16:50 L'advocada de l'Estat parla ara de la Junta de Seguretat que es va celebrar entre la Generalitat i l'Estat el mes de setembre
  • 16:48 Seoane fa referència ara al dispositiu Àgora dels Mossos
  • 16:45 Seoane analitza ara la campanya publicitària per al referèndum
  • 16:44 Seoane parla ara de l'entrevista al conseller Jordi Baiget publicada per El Punt Avui i que va acabar amb el seu cessament per part del president Puigdemont
  • 16:39 L'advocacia de l'Estat diu que "el govern va fer des de l'octubre del 2016 un desplegament polític i administratiu per fer el referèndum"
  • 16:36 Seoane insisteix en l'agenda Moleskine de Jové perquè "trobem termes com estructures d'estat, calendaris, contractes, cens..."
  • 16:35 Seoane torna a treure l'agenda Moleskine amb una reunió de data 14 d'octubre del 2016 perquè es parla del referèndum
  • 16:33 Seoane comenta ara una referència que apareix a l'agenda Moleskine després de la moció de confiança
  • 16:31 Seoane parla de la moció de confiança de Carles Puigdemont
  • 16:30 Seoane analitza ara el paper del Govern
  • 16:30 Seoane recorda que es va suprimir el tràmit de les esmenes a la totalitat i que només es va trigar 2 hores a publicar la llei
  • 16:28 Seoane analitza el desenvolupament ple del mes d'agost
  • 16:26 Seoane acusa Carme Forcadell de desobeir les resolucions del Constitucional i d'interpretar de manera "torticera" el reglament del Parlament per tirar endavant el referèndum
  • 16:23 L'advocada de l'Estat parla ara de la sessió parlamentària del mes d'agost i diu que és inèdit que s'habilités el mes d'agost per fer un ple"
  • 16:21 Seoane posa com a exemple que "la llei de pressupostos incloïa una partida per al referèndum i per això el TC va anul·lar aquesta llei"
  • 16:19 Per a Seoane, el Constitucional va suspendre les resolucions del Parlament, però aquest "desobeïa"
  • 16:16 Seoane analitza ara el paper del Parlament
  • 16:15 Seoane es referix també al document EnfoCats
  • 16:14 Seoane es referix ara al contingut de l'agenda Moleskine
  • 16:13 Seoane defensa que "el full de ruta del març del 2005 és una de les proves en què queda clar que la finalitat les fer un referèndum d'autodeterminació"
  • 16:10 Seoane defensa la pertinença de les proves documentals que va presentar i que les defenses han rebutjat
  • 16:08 Seoane diu que "no hi ha més legitimitat que la que està basada en la Constitució"
  • 16:07 L'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, comença a argumentar les seves conclusions
  • 16:06 És el torn de l'advocacia de l'Estat
  • 16:06 Comença la sessió de tarda del judici de l'1-O


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia