“No crec que sigui el meu últim mandat”

Ha anat tan just que no ens en sobra ni un. És de les vegades que he passat nervis. No era a l’escrutini però m’anava arribant informació. Després he sabut que només m’explicaven quan anava guanyant. A principi anàvem perdent i m’ho amagaven perquè no m’emprenyés. En fi, va ser emocionant. Ara tothom té les credencials de regidor. És ferm i el resultat és el que és, encara que es fes comptar molts cops.

No crec que sigui l’últim mandat. No és segur. No ho tinc clar, tampoc. N’hem de parlar entre tots. Se’n diuen moltes, de coses. A Facebook i al Whatsapp es parla molt. De què anem! Què collons s’han cregut!

Exacte.

No, jo tampoc ho vaig dir, això. El que vaig dir és que m’ho pensaria. Tot està en l’aire. Aquests quatre anys marcaran els altres quatre.

Uf! Moltes coses. Volem fer la plaça de l’Església de Torroella, ampliar l’ajuntament, la plaça de l’església de Vilacolum, canviar les làmpades de sodi a LED, asfaltar el pàrquing perquè els cotxes no facin córrer la terra. Tenim un programa bastant atapeït. Tenim feina per quatre anys i quatre més.

Vaig tenir un problema de salut i he buscat un substitut. Tindré més temps. El poble el sentim des de fa molts anys i, per tant, la il·lusió no s’acaba mai. Sempre hi ha coses per fer. Després de 40 anys et trobes amb coses que vas fer fa 35 anys i ara s’han de tornar a fer noves, perquè ja s’han fet velles. En un poble la feina no s’acaba mai.

El més important per a Torroella és que no s’ha inundat mai més. D’això ja ningú se’n recorda. El riu no ha vingut mai més en 40 anys, perquè vam fer una mota més reforçada i després que es fes el pont nou no ha tornat a passar més. Hi ha altres coses molt importants, com els serveis, arreglar la sala de ball, restaurar totes les esglésies. Cada quatre anys passem balanç i mirem: què vam prometre i què hem fet. I anem avançant.

Aquest cop s’hi ha complicat altres coses: com el procés. De la gestió, la gent ja n’està contenta. La política extramunicipal hi pot haver influït. De tota manera, nosaltres vam obtenir tres vots més que el 2015. Va anar a votar gairebé un 80%. aquest 10% pot ser el que ha fer pujar els convergents.

Posaré un exemple: a cada nucli urbà hi havia dos o tres llums de la Segona Guerra Mundial. No hi havia ni desaigües ni aigua, ni llum pública, ni res. Hi havia cases escampades i prou. Ara tenim un nucli ben condicionat i arreglat. I que fa goig! En els primers anys no hi havia diners enlloc, però llavors van anar apareixent. Ara tenim un pressupost de gairebé un milió d’euros.