Cap rebel·lió, només desobediència

Rebel·lió “postmoderna”

El delicte de rebel·lió, que el Codi Penal defineix com un “alçament públic i violent”, va ser reinterpretar pels quatre fiscals del Tribunal Suprem en els seus informes finals de la setmana passada, i van sostenir que no cal cap acció violenta concreta per ser inductor d’aquest delicte més greu, i que el govern de la Generalitat, en tenir el poder, només havia de “tallar les amarres”, i que els acusats van “incitar” a fer-ho. El més didàctic a l’hora de desmuntar aquesta tesi, que va qualificar de “postmoderna”, va ser l’advocat de Quim Forn, Xavier Melero, que primer va qualificar de “brillants” els informes dels fiscals, per desprès donar-los l’estocada jurídica. El penalista va expressar la paradoxa que un acusat de rebel·lió és millor que porti armes front el que no, com en el cas dels processats, perquè hi ha un precepte al Codi Penal que inclou l’eximent per a qui deposi les armes. Un clar exemple per evidenciar l’absurditat del plantejament “innovador” del ministeri públic.

Per la seva part, l’advocat dels republicans Oriol Junqueras i Raül Romeva es preguntava: “Encara no sé quan ni on es va produir la rebel·lió: quan es va votar o quan es van manifestar? No es va enderrocar un Estat, es van exercir drets.” Andreu van den Eynde va insistir que el que va passar a Catalunya va ser una “desafecció i indignació” de la ciutadania, i que això “no es pot considerar pas violència”.

El penalista Jordi Pina també va criticar que es qualifiqués la tardor del 2017 com a “període insurreccional” a Catalunya, introduït pel qüestionat tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena i comprat pels fiscals del Suprem. “Com hi pot haver una insurrecció si es va permetre que a Barcelona hi hagués dues manifestacions a favor d’Espanya i del Dia de la Hispanitat? Doncs perquè a Catalunya hi ha pau”, va exposar Pina, que va insistir que ni els acusats eren els promotors ni hi va haver cap conxorxa amb les entitats civils.

Desobediència

El delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que implica penes d’inhabilitació a càrrec públic no de presó, va ser l’únic admès per la majoria de les defenses, però amb matisos. “La desobediència és el tema real d’aquest judici, a més de la ponderació de drets fonamentals en un xoc jurídic”, va manifestar el defensor de Junqueras i Romeva.

Melero va precisar que Forn només va rebre un avís del Constitucional de no actuar i desenvolupar el camí cap a la independència de Catalunya, malgrat posar sobre la taula que era en el programa electoral amb el qual es van presentar i ningú va anul·lar-lo o prohibir-lo.

L’advocat Josep Riba, però, va descartar que l’exconseller de Justícia Carles Mundó hagués comès desobediència i va aclarir que de tots els avisos del Tribunal Constitucional, només en podia fer cas d’un, ja que no era diputat.

La malversació

El delicte de malversació va ser descartat per les quatre defenses. Andreu van den Eynde va exposar que “sembla que a la fiscalia li faci por” que el programa independentista o el dret a l’autodeterminació siguin expressats per un govern legítim fora de l’Estat espanyol i va preguntar: “Per què és il·legal que vinguin persones estrangeres a veure Catalunya i que això coincideixi amb l’1-O, si fa deu anys que venen?”. També va assegurar que en l’anunci del registre de catalans a l’exterior “no hi ha cap imatge d’una Catalunya que se separa d’Espanya”, a més de defensar les gestions “legals” del consorci del Diplocat.

En aquest sentit, Melero va assegurar que no s’atribueix cap partida al Departament d’Interior, que dirigia Forn, i, a més a més, en la junta de seguretat del 28-S es van validar totes les partides econòmiques de la conselleria, un fet anotat pel magistrat Luciano Varela.

Per la seva part, Riba va sostenir que l’acord del 6 de setembre en què tots els consellers van assumir el cost solidari de l’1-O va ser “una declaració simbòlica” , que tècnicament era impossible executar i que no hi ha prova que es realitzés cap compromís de despesa després de la suspensió del TC. Riba i Pina van insistir al tribunal que totes les despeses que s’imputen als exconsellers són “anteriors” a la suspensió del referèndum i de les lleis del setembre de 2017. Els dos penalistes també van exposar que en la despesa estimada de 980.000 euros sobre cartes censals suposadament encarregades a Unipost no es va produir el servei, tal com van dir les pèrites d’Hisenda, i, per tant, no existeix la malversació. Cap ciutadà va rebre una carta censal, tot i que se’n van intervenir centenars en una nau de Terrassa, van recordar.

El 20-S

En el judici s’han plantejat tres dates clau. La primera és la concentració massiva de ciutadans davant del Departament d’Economia, el 20-S, de la qual les defenses sostenen que va ser un exercici de llibertat d’expressió i de protesta, en què no hi va haver cap ferit greu, només els cotxes de la Guàrdia Civil “devastats”, potser per un mal dispositiu de seguretat, va sostenir Melero, que alhora va dir que aquestes fets podrien incardinar-se com un delicte de desordres públics, fet per gent desconeguda.

En aquesta concentració, Pina, amb vehemència i dolgut, va criticar que la “fiscalia hagi usat un atestat manipulat de la Guàrdia Civil” i hagi aprofitat una part de les declaracions de testimonis en el judici i de manera esbiaixada. “Han acusat Jordi Sànchez de ser el controlador de la seguretat de Catalunya, quan els Mossos ho van desmentir i al final es va demanar la seva col·laboració”, a més de lloar la tasca dels voluntaris de l’ANC.

L’1-O

La segona data clau és l’1-O. El govern va convocar el referèndum d’autodeterminació i els ciutadans lliurement van participar-hi i “no es van enfrontar als agents de la policia”, va afirmar Van den Eynde. El penalista dels excàrrecs d’ERC va plantejar al tribunal “què passa si un polític defensa el dret d’autodeterminació? En vol parlar i dialogar, que això és la política, i vol preguntar-ho als seus ciutadans, que és llibertat d’expressió?”. També va planejar sobre quin model d’estat cal defensar. “Que volen un món feliç, com el que proposa la fiscalia i ningú protesta? Com es respon a la protesta és el que defineix un estat i si aquest és autoritari.”

El lletrat de Sànchez, Rull i Turull va explicar al tribunal que alguns agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil “van actuar amb desproporció” i va expressar el seu malestar, compartit amb la majoria de catalans, quan els agents van venir a Catalunya al crit de “A por ellos!” o no van acceptar les protestes davant d’hotels i casernes pels seus cops de porra durant l’1-O.

El 27-O

Els defensors dels càrrecs polítics van retreure a la fiscalia que “s’oblidés” de la data de 27 d’octubre del 2017 en el seu escrit de conclusions. “El 27-O l’acció torna a la política, es demana diàleg”, sosté Andreu van den Eynde, que hi afegeix: “La DUI és una declaració política, no és res en el pla jurídic.” I Melero va ser ben gràfic: “El 27-O no s’arria la bandera espanyola i s’entrega el poder a l’Estat.”

Els Mossos

El defensor de l’exconseller Forn va centrar-se a desbrossar el paper del cos de la policia catalana i va qüestionar a la fiscalia que usi els Mossos tant per culpar el govern perquè el van alertar que hi podia haver incidents l’1-O i alhora els culpen de facilitar la votació pel seu comportament passiu. Xavier Melero va ser molt contundent a l’hora d’atribuir als màxims responsables del govern del PP i dels cossos de seguretat espanyols el disseny d’un dispositiu “endimoniat i aberrant”, que no va complir l’ordre del TSJC d’aturar la votació de l’1-O.

Melero es va mofar del màxim responsable del dispositiu policial, el coronel Diego Pérez de los Cobos, que, “pel que va dir, només era responsable de convocar i desconvocar reunions” per eludir qualsevol responsabilitat. L’advocat de Forn va sostenir que el govern espanyol “ja desconfiava dels Mossos i el catalanisme polític” i, en enviar els 6.000 agents a Catalunya, no era per col·laborar amb els Mossos. “Els responsables policials i polítics van deixar els agents als peus dels cavalls”, va reblar Melero. L’advocat també va denunciar que la fiscalia ha volgut desacreditar el cos de la policia catalana, fent desmerèixer l’ordre de la magistrada Mercedes Armas, que calia preservar la pau ciutadana. “Què havien de fer els Mossos, disparar contra la gent?”, preguntava Melero a les crítiques de la fiscalia.

Proves

Els lletrats van desacreditar que la greu acusació de rebel·lió i les altes penes que es demanen se sustentin sobretot en manifestacions que van fer els presos polítics a través de Twitter i d’entrevistes. En aquest punt, Pina es va mostrar molt indignat que la fiscalia, en l’informe final hagi inclòs piulades de Rull, Turull i Sànchez, als quals no es va preguntar sobre la seva autoria i significat, quan “es van sotmetre al seu interrogatori”, vulnerant així el dret de defensa. Pina ja va avançar al tribunal que ahir mateix demanava la llibertat dels tres polítics davant la manca de consistència acusatòria. “Josep, Jordi i Jordi sou homes de pau”, va cloure Pina emocionat.

Melero i Van den Eyde van desacreditar el document apòcrif Enfocats, pel qual la fiscalia, seguint els atestats de la Guàrdia Civil, ha donat valor, malgrat els errors de dates i que cap dels acusats va dir que coneixia ni es va trobar en cap dels seus milers de correus registrats. El Llibre Blanc van reiterar és un document d’acadèmics, els quals –recordava Melero– ja alertaven que si es prenia la via unilateral podien incórrer en el delicte de desobediència. Els fulls de ruta de l’ANC subscrits pels partits els van emmarcar en els drets polítics.

Pilota a la política

En l’inici de la seva intervenció, Van den Eynde va insistir que aquesta és “una causa general” contra el moviment independentista i que amb la sentència “el Suprem podria fer el Codi Penal contra la dissidència política”, i demanava als magistrats que tornin “aquesta pilota a la política”, tot recordant que “és la desafecció de què Montilla ja parlava el 2010”. Avui, l’última paraula dels acusats.