PER LLOGAR-HI CADIRES
De l’alçada d’un campanar
La premsa ignora les al·legacions dels advocats defensors. Tota? No. A l’Abc llegim Pedro Cuartango: “El procés va ser un acte planificat des del poder amb un full de ruta que implicava trepitjar la legalitat”; a Álvaro Martínez: “Van den Eynde és la versió jurídica de l’alienació col·lectiva que afecta el separatisme”, i a Ignacio Camacho: “Es tracta de desqualificar d’avançat les previsibles condemnes com a part d’un pla repressiu contra l’aspiració de la independència.” I Federico Jiménez Losantos escriu a El Mundo: “Al cap de poc que se sàpiga la sentència, sortiran als carrers amb les masses i TV3 al darrere.”
Invocant May... quan convé
Juan Carlos Rodríguez Ibarra escriu als diaris del Grupo Joly –que, per cert, el presenten com a expresident de la Junta d’Andalusia– un text on demana dimissions: “La senyora May va decidir, en un gest que l’honora, dimitir quan va veure que no podia assolir el Brexit que van decidir els ciutadans. Els líders independentistes que se’n van escapolir o mantenen un discurs impossible podrien recuperar una mica de dignitat si seguissin l’exemple de May. Saben amb escreix que, si hi ha democràcia, en un estat no pot haver-hi secessió unilateral. I que si hi ha secessió s’acaba la democràcia.”
L’edat mental de la dissidència a Espanya
Eduardo Jordá afirma sobre els independentistes: “En una època menys infantil que la nostra ningú no es prendria seriosament uns personatges que han demostrat tenir l’edat mental d’un nen.”
El que preocupa a Espanya
Santy, a La Opinión de Coruña, veu així les relacions entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Sobre aquest punt, Màrius Carol, a La Vanguardia, diu: “De moment s’han posat d’acord que s’han de posar d’acord”, però Bieito Rubido es lamenta a l’Abc: “Si en aquest país hi hagués una classe política assenyada, ara mateix Sánchez tractaria de fer un govern amb PP i Ciutadans.”
Catalunya, la república de la repressió
Roberto L. Blanco comença parlant de Guardiola i acaba així: “Aquesta es l’única repressió que patim a Espanya: la que practiquen els autoanomenats reprimits, convertits en repressors.”
Les paraules de Borràs encara couen
Isidro J. Echániz escriu: “Amb personatges com la senyora Borràs tindrem molt difícil el famós diàleg que tant es demana, ja que la ignorància de la nostra història ens porta a elucubracions.”