“Cal tornar al terreny de la política”

La sala em dona ara la paraula per segon i últim cop en aquest judici. I si alguna cosa he d’agrair al tribunal és precisament el fet d’haver-me donat veu després de tant de temps d’haver-ne estat privat. Parlar i escoltar és la base de qualsevol entesa.

Si em permeten una anècdota personal els explicaré que al Liceu italià, on vaig estudiar, els meus companys i jo –com tots els estudiants italians– vam aprendre pràcticament de memòria el primer sonet del Canzoniere de Petrarca. Els primers versos del qual diuen més o menys així: “A vostès, que escolten en rimes disperses les meves paraules...”.

Aquella va ser la primera vegada que un autor conegut i en llengua vulgar es dirigeix directament als seus lectors i als que escoltaran la lectura dels seus poemes. És una apel·lació directa que naix de la consciència que de poc serviria parlar o escriure si ningú escoltara o llegís.

Amb aquest mateix esperit, amb aquestes últimes paraules, intento dirigir-me a tots vostès i a tots aquells que vulguin escoltar-me.

Jo, fonamentalment, soc un pare de família i un professor. La meva dedicació a la política ha estat tardana i ha nascut, com la meva vocació docent, de la voluntat de servei, de la voluntat de ser útil, de la voluntat d’intentar construir un món més just i més lliure... un món millor.

És difícil precisar quan adquirim de manera plenament conscient les nostres conviccions polítiques. En aquest cas, les meves conviccions democràtiques, cíviques, pacífiques i republicanes. O fins i tot les meves conviccions cristianes. Però són conviccions que tinc i que mantinc. I que comparteixo amb tots aquells que creuen que votar o que defensar la República des d’un parlament no pot constituir un delicte. La voluntat de diàleg, de negociació i acord, des del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals mai hauria de ser un delicte.

Tots els meus llibres, articles, discursos o accions demostren el meu compromís irrenunciable amb la bondat i amb el respecte a la dignitat humana. Tots aquells que em coneixen, incloent-hi, evidentment, les acusacions presents en aquest judici, segur que són perfectament conscients d’això.

Qualsevol polític, com qualsevol persona, comet errors. Però sempre he evitat aquella mala política que nega el diàleg, la negociació i l’acord. I que, entenc, que els ha traspassat a vostès la responsabilitat de dictar sentència.

Crec, sincerament, que el millor per a tothom, per a Catalunya, per a Espanya, per a Europa, per a tothom, seria retornar la qüestió al terreny de la política, de la bona política. D’on mai hauria d’haver sortit. Retornar l’afer al terreny del diàleg, la negociació i l’acord.

Mentrestant, el meu treball ha de ser el de contribuir sempre, mitjançant també el judici de les urnes, a promoure la democràcia, la convivència i el bé comú.

Moltes gràcies per la seva atenció.