Senyories, quan vaig declarar per primer cop davant d’aquest tribunal el mes de febrer era ja molt difícil sostenir i entendre per quin motiu i amb quines proves jo estic acusada del delicte de rebel·lió mentre que els meus companys i companyes de mesa estan acusats del delicte de desobediència i seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Avui, després de 447 dies de presó injusta i després de quatre mesos de judici en què hem vist totes les proves i hem escoltat els testimonis, resulta totalment incomprensible.

Tal com han demostrat les proves documentals i testificals, la meva conducta ha estat exactament la mateixa que la dels meus companys i companyes de mesa. No existeix cap declaració, cap fet que difereixi del dels meus companys tant dintre com fora de la mesa. El meu vot ha estat tan important o tan poc important com els seus, tan necessari o tan poc necessari com els seus. No existeix cap acte, cap piulada, tant que s’ha parlat de piulades, cap correu, cap trucada telefònica, cap whatsapp que justifiqui que jo estigui separada de la resta de la mesa del Parlament. El ministeri fiscal en dues ocasions diferents, en la declaració del senyor Sànchez i durant la testifical del senyor Jané, va manifestar que l’activitat i l’actuació de l’Assemblea durant l’any 2015 no era objecte d’acusació i que ni tan sols li interessava. Entenc que per això no van acudir a testificar les altres organitzacions que van signar el full de ruta. Entenc, doncs, que estic sent jutjada com a presidenta del Parlament de Catalunya, però totes les tramitacions que vaig fer van ser conjuntament amb els membres de la mesa o van ser adoptades pel ple. La meva conducta va ser exactament la mateixa que la dels meus companys, com demostren les actes de la mesa i les transcripcions de les sessions plenàries del Parlament. Per tot això, afirmo que estic sent jutjada per la meva trajectòria política, per ser qui soc, no pels meus actes, no pels meus fets. Prova d’això són els desesperats i els descarats intents d’alterar i canviar la realitat per sostenir l’acusació o les acusacions contra mi, com per exemple atorgar-me funcions que com a presidenta del Parlament no tenia perquè el reglament no ho permet. Les iniciatives parlamentàries són dels grups parlamentaris, del govern, dels ciutadans però mai de la mesa. La mesa del Parlament complim en tot moment el reglament del Parlament, tal com han testificat totes les persones que han passat per aquí, tots els testimonis ho han dit. Vam defensar la llibertat d’expressió, el dret d’iniciativa, el dret de participació política de tots els diputats i les diputades. Aquesta és la realitat. Vull dir-los, senyories, que durant aquest judici s’ha realitzat un extraordinari esforç, observat per totes les persones que han seguit aquest judici, per visibilitzar-me, perquè sortís el meu nom com més cops millor. A veure on podem col·locar-la, per diferenciar-me de la mesa, per incriminar-me amb falsos testimonis i sense cap prova. Sembla, senyories, que aquests quatre mesos de judici no hagin servit per a res. Han passat per aquí totes les proves documentals, tots els testimonis, totes les proves testificals. No han servit per a res. Les acusacions tenien l’oportunitat de canviar el seu escrit, que aquells fets que s’havia demostrat durant el judici que no eren veritat, no es tornessin a posar, però és que els han mantingut. Es manté en l’escrit d’acusació que jo vaig ser presidenta de l’Assemblea des de l’any 2011 fins al 2015, però és que jo ho vaig ser des de l’abril del 2012 fins al maig del 2015. Es manté en l’acusació que jo vaig fer una piulada sobre els Mossos d’Esquadra, sobre la qual, quan la fiscalia m’ho va preguntar, vaig dir que era rotundament falsa i vaig demanar que es mostrés i em van dir que no, que no la trobaven. Per descomptat que no la trobaven perquè no existeix, però aquesta piulada es manté. Es manté que vaig fer crides a ocupar els col·legis, fals. No vaig fer cap crida. Tots recordaran que el tinent coronel Baena va intentar situar-me en una reunió, però quan, a preguntes de la meva defensa, li va preguntar en quina reunió i com era, va dir que havia tingut un lapsus. Quina casualitat, amb l’única persona que havia tingut un lapsus va ser amb mi. Però crec, senyories, que la prova que demostra l’esforç extraordinari i aquesta fèrria voluntat d’incriminar-me es refereix a un fet del qual també ha parlat aquest matí la meva advocada, però jo tinc necessitat de dir-ho. Es diu que no vaig poder assistir a la reunió del dia 28. Fals, ningú em va convocar a aquesta reunió. Mai hi vaig ser convocada. Em vaig assabentar d’aquesta reunió en aquesta sala. És clar que no m’hi van convocar perquè tots sabien que no tenia res a veure amb el govern perquè tots els acusats i tots els testimonis han dit que mai em vaig reunir amb el govern, que no vaig prendre part de cap decisió, però la fiscalia diu que no hi vaig poder anar. Com pot ser? Que l’únic que es canviï en l’escrit d’acusació sigui una altra falsedat. Això és greu i és extraordinari. Mirin, senyories, és cert que com a presidenta del Parlament he defensat que la paraula al Parlament ha de ser lliure i ho continuaré defensant perquè la llibertat d’expressió és l’essència de la democràcia. No podem convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor que decideixi de què es pot o no parlar perquè, si ho féssim, estaríem coartant els drets i les llibertats dels ciutadans. La censura no ha d’entrar al Parlament. No ho ha de fer. I precisament per preservar que el debat, la paraula i el vot siguin lliures per a tots els diputats i diputades existeix la inviolabilitat parlamentària, per preservar aquesta llibertat, perquè tots els diputats i diputades puguin parlar i votar lliurement. Aquesta inviolabilitat parlamentària és la que tenien i tenen els diputats i diputades del Parlament, la que teníem els membres de la mesa en les nostres decisions polítiques i aquesta inviolabilitat és la que aquí invoco perquè és la base de la llibertat dels vots perquè es pugui parlar de tot. És la base també de la separació de poders. I ho continuaré defensant perquè ho crec fermament, senyories.

Espero que tinguin en compte totes aquestes circumstàncies i espero que jutgin els fets comprovats i no les falses especulacions que obvien la realitat perquè sí, no només jo, hi ha molta gent que està convençuda que estic aquí per ser qui soc, per la meva trajectòria política no pels fets, però també espero que es repararà aquesta situació. Moltíssimes gràcies.