Vist per a sentència

Els dotze independentistes catalans van voler usar ahir el dret a l’ultima paraula per expressar el seu pensament als set magistrats del Tribunal Suprem, que ara hauran de resoldre si s’ha demostrat que van cometre un delicte de rebel·lió “diferent i sense armes” i malversació de fons públics, com sosté la fiscalia, o només un delicte de desobediència per exercir drets fonamentals, com han exposat les seves defenses. Van ser al·legats valents i emotius.

L’exvicepresident Oriol Junqueras va ser el primer a intervenir perquè és el que afronta la major petició de pena:. 25 anys de presó. Va ser breu i directe. Es va definir com a “pare de família, professor i dedicat de forma tardana a la política per ser útil, i de conviccions cristianes” i va reivindicar que “votar i defensar la república no és delicte”. Junqueras va demanar al tribunal que “tornin la causa a la política” i que serà “pel bé de la convivència a Catalunya, Espanya i Europa”.

L’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva va ser més crític amb el procés judicial viscut. “L’acusació busca el nostre escarment.” Hi va afegir que “s’ha creat falsament la idea que des de Catalunya s’odia a Espanya” i va aclarir que “el que mou milers de persones és la defensa de drets fonamentals davant la frustració, comara la retallada de l’Estatut l’any 2010, la incomprensió i la repressió”. Romeva va recordar que convocar un referèndum “com volia el 80% de catalans” no és delicte i va assegurar al tribunal: “Al banc som dotze persones, però n’hi ha dos milions que reivindiquen el dret a l’autodeterminació.”

L’exconseller de l’Interior Quim Forn també va defensar que la seva acció ha estat política, a la qual va assegurar que es dedica des dels 16 anys amb vocació “ètica i social”. Forn va sostenir: “Sóc aquí pel fracàs de la política i d’una manera no prou flexible per interpretar la llei.” Va reiterar, com el seu advocat, que mai va donar ordres al cos dels Mossos en favor de la independència de Catalunya o perquè incomplissin un mandat judicial o de la fiscalia.

Per la seva part, l’exconseller de Presidència Jordi Turull va fer el seu al·legat mirant dls fiscals i exposant-los el “relat delirant” que han sostingut per acusar-los de rebel·lió i va compartir amb Romeva que la seva presó i judici és “un escarment”. Turull va assegurar: “La resignació és una paraula que no coneix el poble de Catalunya. Nosaltres som un instrument pel clam català.”

L’exconseller d’Infraestructures Josep Rull va fer una de les intervencions més emotives, sense papers davant i amb un rellotge per no passar-se dels quinze minuts concedits pel president de la sala, Manuel Marchena. El penalista Jordi Pina, que ha viscut amb intensitat el judici, va fregar-se els ulls d’emoció. “Amb la presó ara em priven de veure com creixen els meus fills de 6 i 4 anys. No em trauran la dignitat d’explicar-los que vaig defensar unes idees nobles”, va reblar.

Rull va assegurar que és un pres polític i que l’han processat per les seves “conviccions polítiques i per no haver-hi renunciat”. Va recordar com l’exministre de Justícia Rafal Català va explicar a la premsa què faria el jutge Llarena per treure’ls de la política: empresonar-los i acusar-los de rebel·lió. Amb tot, Rull, citant Espri,u es va mostrar esperançat que el poble català se’n sortirà, com van expressar la majoria d’acusats. L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez va explicar a la sala que amb la seva presó provisional han infligit “dolor” als seus familiars i amics, que “s’ha socialitzat a Catalunya però que alhora s’ha transformat en grans mostres de solidaritat”. L’expresident del Parlament Carme Forcadell també va expressar el seu sentiment, que se sentia castigada penalment per qui era més que pels seus actes.

L’exconsellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, va revelar a la sala que durant el judici s’ha sentit “indignada i entristida” per les afirmacions de les acusacions perquè “falsejaven” la realitat. Va defensar la seva innocència, perquè van complir un programa electoral.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, amb un somriure constant als llavis va declarar que “no mostra cap penediment del que va fer”, que segueix “ la veu de la seva consciència a defensar drets fonamentals”. Cuixart va retreure a la fiscalia i a l ’advocacia de l’Estat que estiguin “al costat de l’extrema dreta” i que no deixarà de defensar el dret a l’autoderminació dels pobles. “Ho tornarem a fer”, va reblar Cuixart, i va insistir que com a president d’Òmnium “no permetrà que ens enfrontem entre els pobles”.

Finalment, l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs va expressar el sentiment del poble català i el va situar amb el “renaixement del catalanisme”, i va expressar el desencís del catalans amb l’Oda a Espanya de Joan Maragall. L’exconseller de Justícia Carles Mundó va assegurar que el judici és “el fracàs col·lectiu de la política” i va desitjar que els presos polítics “siguin posats aviat en llibertat i puguin estar amb les seves famílies”. Abans, l’exconseller d’Empresa Santi Vila va desitjar que l’Estat espanyol “no entengui la diversitat com un problema” i va advocar per reprendre el diàleg. “Vist per a sentència”, va pronunciar sense floritures el jutge Marchena.

Acabat el judici, el traslladat dels nou presos polítics a penals catalans ha de ser immediat. El magistrat Marchena ha d’emetre una resolució de la finalització de la vista, amb el qual les defenses demanaran al Ministeri de l’Interior que els presos siguin conduits a la presó de Lledoners, que és el seu centre de referència, perquè ara estan “en trànsit”. Segons fonts jurídiques, Institucions Penitenciàries podria fer aquest trasllat d’ofici i sense rebre la petició, i es podria fer dimarts vinent, que és quan es duen a terme les conduccions entre penals espanyols cap als catalans. En el cas de l’exconseller Quim Forn, avui serà traslladat a la presó de Brians 2, que és el centre d’intercanvi, perquè dissabte pugui assistir a la constitució del ple de Barcelona. És molt probable que Forn ja es quedi en un centre català si el Suprem no accepta la seva posada en llibertat, com a la resta.