Des de la transició, CiU sempre s’ha imposat en les eleccions municipals a Vic. Tot i això, feia 24 anys que a l’Ajuntament de la capital osonenca no hi havia majoria absoluta. Ara, sota el paraigua de Junts per Catalunya, l’han recuperat amb 11 dels 21 regidors del consistori.
Primer de tot, què se sent en treure la majoria absoluta després de tants anys sense assolir-la?
L’altre mandat ja vam ser molt a punt d’aconseguir el desè regidor, i aquest era l’objectiu d’aquestes eleccions, perquè em deien que aconseguir la majoria absoluta era molt difícil. Aconseguir-la és una gran satisfacció, tant per la feina feta com perquè ens hagin donat la confiança. Estic molt agraïda pel suport.
Creu que la marca JxCat els ha donat aquest valor afegit per aconseguir la majoria absoluta?
Sempre vaig comentar que l’esperit de la candidatura era una mica l’esperit que demanaven les llistes de Puigdemont: gent del PDeCat, però també gent de la ciutat. Això és més o menys el que hem anat fent sempre als municipis. Sobre si ha estat determinant, diria que la marca ha quallat i s’ha consolidat, però també diria que s’ha valorat la feina feta, com s’ha treballat i se’ns ha donat la confiança perquè acabem el que vam començar.
Temia que el pacte del 2015 amb el PSC els pogués afectar electoralment en ser una formació no independentista?
No. Primer, perquè el regidor va marxar per ell mateix del PSC i segon, perquè aquí tots els partits polítics independentistes i la ciutadania sempre hem demostrat que, pel tema de la independència, Vic és al capdavant per al que calgui. Per temes de ciutat, hem pactat amb partits no independentistes, però en temes de país, sempre hem anat junts sense cap mena de fissura.
I el nombre de regidors independentistes ha augmentat: són 20 dels 21. Vol que Vic sigui referent municipal del moviment independentista?
Si més no, serem un municipi fort en temes de país. Abans, érem 17 de 21 i ara, en som 20. Això segueix demostrant que la ciutat de Vic continuarà estant a la crida del president i del president a l’exili i que sempre estarem a punt. Ara, amb més força.
Aquest mandat hi haurà més dones que homes en el ple. Com ho valora?
Com una certa normalitat. Recordo que, al principi de ser alcaldessa, semblava que havia d’explicar per què a Vic no hi havia hagut abans cap dona alcaldessa. Em sorprenia que aquesta encara fos la pregunta a principi del segle XXI. En aquest cas, hi haurà més dones que homes, però considero que tampoc ha de ser notícia, com no ho és quan la situació és al revés.
I per primer cop des del 2003, l’extrema dreta queda fora del ple.
Diria que era un partit que estava perdent cada vegada més força. Com a ciutat, és un tema que sempre ens ha preocupat. Sempre hem pensat que els temes tant de ciutat com socials mai no s’han de tractar amb confrontació i amb odi i que s’han de treballar des del diàleg. Veure que ja és fora de la institució crec que és un gran pas per a la història de la ciutat, i és que Josep Anglada ja serà història per a la ciutat de Vic.
Entrant ja en el pròxim mandat, quina relació espera tenir amb els partits de l’oposició i, sobretot, amb el PSC?
Una de les coses que ens han valorat d’aquests quatre anys ha estat l’estil de governança que hem fet, molt proper, dialogant i buscant els màxims consensos. Tot i que ara puguem tenir una certa tranquil·litat en tenir majoria absoluta, això no vol dir que vulguem canviar la nostra manera de fer. Continuaré buscant els màxims consensos. Sempre ho dic: una de les coses que agraeixo és que els pactes que he fet amb els altres partits han enriquit sempre el nostre projecte, perquè ells representen altra gent i altres maneres de pensar. Buscaré el màxim consens i diàleg possible sempre.
Ha mantingut converses amb la resta de formacions polítiques de cara al desenvolupament del mandat?
Sí, la setmana passada em vaig trobar amb els portaveus de cadascun dels partits per preparar el ple de constitució i començar a encarar una mica aquest nou mandat. Vaig demanar una oposició ferma però constructiva, i que posem sempre al davant la ciutat, que és el que ens demanen els ciutadans.
Dels 11 regidors de JxCat, 6 ja ho eren. Podem esperar una línia continuista?
La majoria dels regidors que ja ho eren seguiran en la mateixa àrea, i llavors entren noves incorporacions, que és el millor que es pot fer. És la manera de combinar gent que ja coneix l’administració local i gent nova, que aportaran noves idees. A mi m’agrada fer-ho així, perquè em sembla que partir tots de zero sempre costa més. Més que continuista, els projectes en l’administració són molt lents i, per tant, molts projectes sí que continuaran, però també tenim la idea de projectes nous. Com que en l’últim mandat vam assolir el 88% del programa, en aquest volem aconseguir que fins i tot sigui més.
Tornarà a intentar implementar el porta a porta ara que no depèn de més grups?
Per voluntat, a nosaltres sempre ens ha quedat aquest tema pendent, però en aquests següents quatre anys ho veig impossible. Bàsicament, perquè quan es va abandonar la idea del porta a porta es va fer una inversió en contenidors nous, i seria malgastar-la. Això no vol dir que es pugui tornar a treballar el projecte i, d’aquí quatre o vuit anys, tornar-ne a parlar.
I hi ha cap projecte que per qüestions d’aritmètica li quedés al pap i ara vulgui recuperar?
Una cosa excepcional i que ens quedés fora, no. Teníem algun projecte que nosaltres vèiem molt clar, com era el vial del puig dels Jueus, però ens vam comprometre a fer-ne un projecte individualitzat amb tots els partits polítics. Evidentment que ara si volgués ho podria fer, però vam donar la paraula i hi va haver uns compromisos, i ara no trencarem amb el que vam acordar.
Quins seran els principals projectes d’aquest nou mandat?
El principal és la biblioteca. Hem estat quatre anys preparant-ne tot el projecte (la ubicació, com seria...) i ara, ja comencem les obres. També la rehabilitació de les adoberies que va sortir del POUM i fer el campus de salut al Prat d’en Galliners. Bàsicament, és aquesta idea que hem anat dient del riu, que ens girarem una mica cap a ell i magnificarem els grans equipaments de la ciutat perquè sigui un element connector, i no separador, de la ciutat. També ens fa molta il·lusió tirar endavant diversos projectes en altres àrees.
Com ara?
En esports, ens fa molta il·lusió aconseguir ser el centre de tecnificació esportiva de la Catalunya interior. Això ho hem començar a parlar amb la Generalitat. I en projectes socials, ens preocupa molt, sobretot, la gent gran. A Vic, tenim les dades més altes de gent de més de 75 anys que viu sola.
I què faria per a aquest sector?
Com que ja vam ser referents amb el projecte Vic ciutat cuidadora, que era per als moments abans de la mort, ara en farem un per a la solitud en les persones grans. També començarem a projectar la resistència de la gent gran que fa falta.
Té la intenció de crear o potenciar alguna eina de participació ciutadana?
De moment, hem treballat diversos temes amb participació ciutadana, tot i que sabem que tots aquests mitjans, sobretot el vot a distància, costen. Això ho vam veure amb la votació pel nom de la biblioteca. Continuarem, però, fent els pressupostos participatius, perquè agraden i permeten que a cada zona els veïns hi puguin dir la seva. També obrirem les portes a la participació ciutadana en diversos projectes de ciutat que puguin sortir.
I en matèria de seguretat ciutadana?
És un tema que treballem des de fa temps. Tenim un equip de mediació, d’agents cívics, policies de proximitat, regidors de barris per coordinar tot aquest aparell. I ara segurament introduirem la figura dels agents cívics de nit. Des d’aquest darrer mandat, tenim també una parella d’agents que van amb els gossos per fer deteccions de drogues i que ens dona una gran seguretat. I una de les coses que ara tot just hem presentat però que agafarà més força és l’aplicació que vam treure de la Guàrdia Urbana, que permet contacte directe i ràpid amb els agents. Sempre dic que és com portar la Guàrdia Urbana a la butxaca.
En aquest nou cicle polític, el Consell Comarcal d’Osona ha canviat de color polític i passarà a estar governat per ERC. Creu que això pot tenir implicacions per a Vic i per a la resta de la comarca?
El Consell Comarcal, almenys els darrers vuit anys que ha estat presidit per en Joan Roca (CiU), sempre ha estat d’anar molt a l’una, per molt que sigui d’un partit o d’un altre. A mi m’agradaria que continués aquest estil de fair play polític i de pensar que, en el fons, estem treballant conjuntament per millorar. Durant aquests vuit anys, hem aconseguit molts èxits i si aquest tarannà segueix no crec que hi hagi d’haver més canvi que el fet que ara la presidència serà per a ERC.
Vostè, a més d’alcaldessa, és diputada al Parlament. És viable compaginar totes dues institucions?
Una de les coses que ens salvaguarden, almenys a JxCat, és que als alcaldes ens tenen amb més cura en el sentit que saben que per davant sempre posem el municipi. Sempre dic que per a Vic és un honor poder estar representats en el Parlament i també un guany, perquè tens relacions més directes amb els consellers i amb els directors generals i pots tractar els temes de ciutat més ràpidament.