Crisi desfermada al Pèrsic
Un vídeo dels EUA “demostra la culpabilitat” iraniana
“Oculten el terrorisme econòmic contra nosaltres”, respon l’Iran
“Detectem una instigació artificial de la situació”, diu el Kremlin
El golf Pèrsic viu una “escalada perillosa”, com es va definir ahir des dels Emirats Àrabs. A hores d’ara és segurament l’única cosa en què hi ha un ampli consens a la comunitat internacional després dels atacs de dijous a dos petroliers a prop de l’estratègic estret d’Ormuz, per on passa una cinquena part del cru mundial. Una altra de les escasses certeses existents, a hores d’ara, sobre els atacs és que ningú ha reivindicat l’autoria ni ha explicat els motius d’unes accions que posen en risc l’estabilitat de la regió, i de retruc l’economia mundial.
En aquest context, l’intercanvi d’acusacions i retrets entre l’Iran i els Estats Units va continuar pujant de to ahir, afegint encara més tensió a una crisi iniciada fa un any amb la retirada unilateral nord-americana de l’acord de contenció nuclear. Un pacte amb sis potències que l’Iran complia però que el govern de Trump va abandonar al·legant que els perses n’incomplien l’esperit pel seu paper en conflictes com els de Síria i el Iemen. El secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, va culpar ahir l’Iran, com ja va fer el mes passat en l’atac d’uns altres quatre petroliers a la zona. En una breu compareixença, Pompeo va recordar que Teheran havia amenaçat de bloquejar l’estret com a resposta a l’enduriment pel bloqueig a què Washington sotmet la producció petroliera iraniana, principal font de finançament del país, amenaçada per l’advertiment de sancions als compradors d’aquest cru imposades pels nord-americans. Pompeo considera que els atacs als petroliers suposen el “compliment d’aquesta promesa”. Va justificar l’acusació basant-se en “els informes d’intel·ligència, les armes emprades, el nivell de coneixement necessari per executar l’operació, els atacs similars contra vaixells perpetrats per l’Iran recentment i el fet que cap grup rebel de la zona té els recursos per actuar amb aquest nivell de sofisticació”.
Hores després de la declaració de Pompeo, el govern nord-americà va difondre un vídeo en què, suposadament, una patrulla naval de la Guàrdia Revolucionària Islàmica iraniana hauria anat a treure “una bomba lapa sense explotar del Kokuka Courageous”, un dels dos vaixells atacats dijous. La presumpta patrulla hauria estat “gravada” i s’hauria acostat al vaixell ja a la deriva, després de ser abandonat per la tripulació a causa dels atacs.
“Nació de terror”
En una entrevista televisiva a la cadena FOX, el president Trump va assegurar rotundament: “Han estat ells. Ho han vist. Ells no saben que tenim les tècniques que ens permeten observar en la foscor.” Segons ell, quan ell va arribar a la Casa Blanca fa dos anys i mig, “l’Iran estava pertot arreu, els iranians estaven al Iemen, a Síria, en 14 llocs de conflicte. Era una nació de terror... Eren imparables i ara tenen problemes molt, molt greus”. Davant la pujada del preu del petroli i les incerteses que pugui generar la interrupció del trànsit a l’estret d’Ormuz, on feia dècades que no s’atacaven petroliers, Trump va afirmar: “No ens prenem a la lleugera els atacs. No tancaran l’estret i si ho fan no serà per gaire temps. Jo no tinc cap pressa.” La crisi s’accelera en un moment en què la Casa Blanca esgrimeix aquests atacs com una de les causes que justifiquen l’augment de la presència militar nord-americana a la regió, i la venda d’armament a l’Aràbia Saudita, que no té el suport del Congrés.
L’Iran va continuar ahir negant tenir cap relació amb els atacs, elevant també el to contra l’administració de Trump, a la qual acusa de “sabotejar la diplomàcia i ocultar el seu terrorisme econòmic contra l’Iran”, segons el ministre d’Afers Estrangers, Mohammad Javad Zarif.
Per la seva banda, el president de l’Iran, Hassan Rouhani, va acusar ahir els Estats Units de ser una amenaça: “En els últims dos anys, han violat totes les normes internacionals i han utilitzat les capacitats econòmiques, financeres i militars, han posat en pràctica un enfocament agressiu i representen una seriosa amenaça per a l’estabilitat de la regió i el món.” El líder iranià va fer aquestes declaracions a la capital de la cimera de l’Organització per a la Cooperació de Xangai, celebrada al Kirguizistan i on va rebre el suport del president rus, Vladímir Putin, amb qui es va reunir bilateralment.
El mandatari persa va reclamar a la resta de potències signants de l’acord de contenció militar que no l’abandonin com va fer Trump un any enrere. Són la Xina, França, el Regne Unit, Alemanya i Rússia. Rouhani ha denunciat que l’administració nord-americana pressiona la resta de països perquè “incompleixin la resolució 2231 de l’ONU, que preveu la normalització de les relacions econòmiques amb l’Iran”.
En un comunicat, el Ministeri d’Afers Estrangers de Rússia va condemnar l’atac, però alhora va fer una crida al diàleg i a no llançar acusacions “precipitades”, en referència als Estats Units. La cancelleria considera “inacceptable” acusar ningú “fins a la conclusió d’una investigació internacional profunda i imparcial”. Rússia està “preocupada per la tensió. Detectem evidències d’una instigació artificial de la situació, provocada en gran mesura per la iranofòbia dels EUA. Instem totes les parts a la contenció”, assenyala el comunicat del Kremlin.