L’eurodiputat Junqueras, vetat
El Suprem es contradiu i ara impedeix al líder d’ERC recollir l’acta pel risc d’immunitat i de no controlar-lo si va a Estrasburg
Tem un “irreversible perill” si deixa Madrid perquè allà hi ha Puigdemont i “el govern de la República a l’exili”
Sánchez insta a separar la política i la justícia
El Tribunal Suprem té tanta por que un acusat pel procés salti a Europa pel trauma del fracàs de les euroordres que fins i tot s’equivoca de ciutat a l’hora de vetar Oriol Junqueras com a eurodiputat: li impedeix acudir dilluns al Congrés a acatar la Constitució per evitar més tard “l’obligat trasllat a Brussel·les” quan en realitat la seu del Parlament Europeu en què el 2 de juliol es fa el ple constitutiu no és a Bèlgica, sinó a França, a Estrasburg. Un error propi, però, serveix al Suprem per invocar que a Bèlgica hi ha Carles Puigdemont, que “diu haver instal·lat la seu del govern de la República catalana a l’exili” i “així ho fa públic al web”, i que el viatge de Junqueras des de la presó de Soto del Real a Brussel·les –l’error es repeteix– seria “un irreversible perill” per al judici que ha quedat vist per a sentència per la “pèrdua de control jurisdiccional des de l’instant mateix” en què l’acusat i pres polític “abandoni el territori espanyol”. Com que en les europees es vota en la circumscripció única estatal, vetar Junqueras no només vulnera el vot de 733.109 catalans, sinó el de 1.257.484 votants d’Ara Repúbliques arreu de l’Estat el 26 de maig.
A només 72 hores que el Congrés sigui escenari dilluns a les dotze de l’acte formal de jurar o acatar la Constitució a la Junta Electoral Central, que és el tràmit que l’Estat vol utilitzar per tallar el pas a Puigdemont i Comín, el Suprem es va contradir i va denegar a Junqueras el permís que sí que li va donar en idèntic cas quan el 20 i el 21 de maig es tractava d’anar al Congrés a ser diputat de ple dret. Ara, però, hi veu perills nous per dos motius: sospita que a la UE no hi haurà la docilitat que ha trobat al Congrés i al Senat a l’hora d’apartar electes aplicant l’article 384 bis de la Lecrim, i sap que la rebel·lió no s’aguanta al nord dels Pirineus. “Irreversible perill per als objectius del procés penal”, diuen eufemísticament els set jutges de la sala del Suprem –amb Manuel Marchena al capdavant– en la resolució denegatòria, que dona la raó al fiscal Javier Zaragoza i no a l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane.
Proclamació al BOE
El mateix dia que el BOE publicava en la seva edició digital de divendres la llista dels eurodiputats electes espanyols sorgits del 26 de maig, entre ells Puigdemont i Comín (Lliures per Europa) i Junqueras (Ara Repúbliques), el Suprem va recordar que per tenir l’escó calen dos tràmits. El primer, com ha dit la JEC, anar dilluns al Congrés. El segon, seure al Parlament Europeu el 2 de juliol “per a la presa de possessió”. I el que fa el Suprem per vetar Junqueras i que no arribi al segon pas és prohibir-li el primer.
Després de ponderar els drets en conflicte, el Suprem raona que vetar ara Junqueras retenint-lo a la presó dilluns “no implica una pèrdua irreversible del dret de participació del sol·licitant”; només suposa “el seu temporal ajornament fins que, en funció de l’eventual desenllaç del procés, desapareguin els obstacles que impedeixen l’efecte adquisitiu de la condició parlamentària”.
Ajornat fins a la sentència
Traduït a l’idioma profà, on el Suprem diu ajornament en realitat vol dir esperar tot el temps que el mateix Suprem es doni a si mateix per dictar sentència –fins a l’octubre– i a partir de la qual ja entraria en joc l’efecte d’una eventual condemna i no la presó preventiva. Els set jutges del Suprem fins i tot gosen reprotxar a Junqueras que primer no deixi l’escó al Congrés si de debò vol el d’eurodiputat, quan és el Suprem el que força Meritxell Batet a suspendre’l sense vot ni sou i és el Suprem el que no amaga que el vetarà sí o sí.
El Suprem, això sí, constata que no es pot anar més enllà en l’adulteració de les urnes i que no li pot prendre l’acta per sempre: ni el reglament del Parlament Europeu ni la llei orgànica de règim electoral (Loreg) del 1985 associen a la impossibilitat de recollida de l’acta i d’assistència al ple constitutiu a Estrasburg –diu Brussel·les de nou per error– “un efecte extintiu de la titularitat del dret”.
Des del govern de Pedro Sánchez, el temor és que el vet judicial sigui una trava més a l’eventual abstenció d’ERC en una investidura i per això demana als republicans que separin els plans tot i les “emocions”. “El camí de la política i el de la justícia no s’haurien de creuar”, va alliçonar ahir la ministra portaveu, Isabel Celaá. “Són presos preventius, no són presos condemnats, i, tots els seus viatges i les seves anades i tornades corresponen al Suprem i no al govern”, va dir Celaá per espolsar-se qualsevol defensa dels drets d’uns eurodiputats independentistes. Celaá va evocar el retorn a la política defensat pels jutjats en el seu al·legat final per contestar que “en un estat de dret la política té el seu camí i la justícia, el seu”.
