Les consultes del 25-A es tanquen amb una participació del 20,2%
La coordinadora ho veu el «pas definitiu» per a la consulta de Barcelona d'aquí a un any
-
El recompte a Reus ha començat tot just després de tancar els col·legis a les vuit del vespre. TJERK VAN DER MEULEN. -
Imatge de la votació a Salt. -
El primer votant d'aquest matí a Girona ACN. -
El president del Parlament, Ernest Benach, votant a Reus. -
Imatge de la votació a Vilafant. -
Compareixença dels organitzadors a Reus. -
Els observadors internacionals van rebre un obsequi acabat el recompte a Reus.
Amb el 75% dels vots escrutats, que representen el total de 172 municipis, els resultats que han fet públics els organitzadors són els següents: 92,16% a favor del sí, un 5,34% pel no, un 2,5% en blanc i un 0,25% de nuls. Amb les dades a la mà, Bertran destacava que, amb això, entre les tres onades de consultes ja hauran estat gairebé mig milió els catalans -de 2,3 milions possibles que formaven el cens dels municipis consultats- que s'hauran pronunciat a favor de la independència, una xifra que «en números absoluts és més gran que el suport rebut per quatre dels sis grups del Parlament de Catalunya». Bertran, de fet, anava més enllà, i constatava que, extrapolant la xifra al conjunt del país, «el sí a la independència seria la primera força al Parlament, i la primera idea de futur a la nació catalana, i això té un valor enorme». En aquest sentit, recordava que CiU va aconseguir en les darreres eleccions catalanes els vots d'un 17,7% del cens, i que el PSC governa amb tot just un 15,5% de suports directes a les urnes.
I ara, a Barcelona
«Sostenir aquests nivells de participació en ciutats importants és el pas definitiu per apuntalar la consulta a la capital de la nació catalana, Barcelona, el 10 d'abril de l'any vinent», apuntava Bertran, per a qui aquest era el principal «repte» que calia «consolidar» en l'onada de consultes d'avui, que ha arribat a ciutats grans com Lleida, Reus, Girona, Manresa, Granollers, Figueres, Balaguer o Valls.
Millor de l'esperat
La coordinadora també ha recordat que havia encarregat un estudi previ sobre les expectatives de participació, a dos professors de ciències polítiques de la UAB i la UPF, en funció de variables com la taxa d'immigració, la participació a les eleccions catalanes, el pes polític de CiU, ERC i ICV i la participació en les primeres onades. Segons això, la participació esperada el 25-A era del 16,78%, però «ha quedat àmpliament superada», recordaven. En punts com Reus, per exemple, d'un 8,1% esperat s'ha arribat al 14,7%.
A l'estranger
El 25-A també s'han celebrat consultes a Suïssa, Holanda -l'única de la qual hi ha dades de participació, 106 vots-, Irlanda i el Quebec. Tots ells van fer públic ahir un manifest conjunt en què demanen al Parlament que reconegui els resultats de les votacions, i aposten per una majoria disposada a declarar l'estat català en les properes eleccions.
El 20 de juny es faran consultes similars en una vintena més de municipis catalans, com Cornellà, i possiblement també de l'exterior, com Essen, Hamburg i Toronto.
Al matí, la coordinadora ja havia fet també una valoració positiva que en la consulta d'ahir a Esparreguera creixés el vot negatiu (un 6,5% dels gairebé 3.000 vots emesos): «això vol dir que cada cop més ciutadans se senten còmodes en termes de democràcia, i que cada vegada s'abasta més sectors de la ciutadania».
Contradesafiament al PP
Bertran també ha lamentat que el PP hagi tornat a instar el fiscal de l'Estat a intervenir perquè s'aturin les consultes. Segons ell, si el fiscal ho fa, la resposta de la coordinadora serà «habilitar una nova data perquè tots els municipis que no ho han fet puguin organitzar la consulta pendent». «No permetrem cap tipus d'ingerència de l'Estat», ha conclòs.
Colom critica l'alcaldessa d'Ulldecona
La senadora de CiU Montserrat Candini ja ha fet una «valoració positiva» de les xifres de participació, i ha dit que Catalunya «és un referent a Europa, i un exemple de com la societat civil es pot organitzar en un exercici democràtic en què s'emmirallen països d'arreu d'Europa». Els observadors internacionals «estan envejosos que Catalunya sigui tan viva des d'aquest punt de vista», ha assegurat.
Àngel Colom, en nom de CiU, havia volgut deixar clar al matí, davant de les crítiques socialistes que la federació no hi envia les primeres espases, que «Convergència ha estat, és i serà sempre al voltant» de qualsevol gest de participació i de democràcia.
Colom també ha lamentat que l'alcaldessa socialista d'Ulldecona, Núria Ventura -també diputada socialista al Congrés- hagi «boicotejat» la consulta en haver-se negat a la cessió de les urnes a la coordinadora local -que les ha hagut de demanar a Alcanar-, a instàncies de la subdelegació de l'Estat.
Carretero: «que trinxin l'Estatut»
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, que al migdia també ha tret el cap a Reus, ha dit en canvi que li és igual què faci avui Montilla, i -com ja havia reiterat Bertran- ha dit que el procés va més enllà del serial per la sentència sobre l'Estatut. «Els països normals tenen Estat i no Estatutet, m'és igual què faci el Tribunal Constitucional, i fins i tot m'agradaria que trinxés l'Estatut», ha afirmat.
Els observadors internacionals en lloen la transparència
Una representació de la cinquantena d'observadors internacionals que avui donen fe de la transparència de la consulta també ha comparegut a les deu de la nit per constatar la normalitat de la jornada, i agrair i animar l'exemple que ha donat Catalunya.
Representants de partits nacionalistes d'Euskalherría, el Quebec, Còrsega, Sardenya i Flandes han felicitat els organitzadors, i han dit que constituïen un gran exemple perquè els seus països «avancin cap a la llibertat». El sard Gabino Salva, que es mostrava «impressionat per l'entusiasme» dels organitzadors, ho exemplificava: «és impressionant l'aparell organitzatiu que hem vist treballar avui, amb un sistema informàtic impecable que garanteix el vot lliure», ha dit. Segons ell, Catalunya ha donat avui «una gran lliçó de democràcia a totes les nacions sense estat».
«És el súmmum de la transparència», també havia destacat al migdia Jan Jambon, portaveu del grup flamenc N-VA al parlament federal belga. «Hem demanat les explicacions pertinents i tenim totes les garanties de fiabilitat», confirmava Jean Guy Talamoni, del grup cors Corsica Nazione. Ricardo Vázquez, consultor polític portorriqueny, destacava que «s'utilitza tot el protocol que s'usaria si fos vinculant», i constatava: «és la primera vegada que veig un moviment tan gran i tan important». Txelui Moreno, nou portaveu de l'esquerra abertzale, també destacava que el procés «és d'un democràtic quasi insultant, un exercici democràtic sense precedents en què és impossible fer frau, ja que fins i tot es donen majors mecanismes que els de l'Estat». El basc, en aquest sentit, s'ha mostrat «sorprès per la maduresa de la ciutadania catalana, que ha mostrat un civisme per treure's el barret».