El Suprem els manté a la presó
El tribunal condemna els presos a esperar privats de llibertat la sentència prevista a l’octubre
“No hi ha raons sobrevingudes”, sosté
Ignora l’ONU tot i que el 16 d’octubre els Jordis faran els dos anys de màxim preventiu
Abans de deliberar si hi ha absolució o condemna, el Tribunal Suprem decideix condemnar els nou presos polítics a viure privats de llibertat a l’espera d’una sentència que es podria demorar fins a l’octubre. Després de quatre mesos de vista oral i amb el judici contra el procés vist per a sentència, el tribunal que presideix Manuel Marchena va posar per escrit ahir les paraules “no ha lugar” que temien tant els presos com tots els advocats de la defensa tret de Xavier Melero, l’únic que confiava en l’alliberament al final del judici. “No ha lugar a deixar sense efecte la presó provisional acordada”, afirmen els magistrats, que ignoren les peticions dels reclusos i l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. “No hi ha raons sobrevingudes”, és la conclusió a què arriben els set magistrats indistintament sobre els casos d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Si bé el primer que ha de fer un tribunal que jutja presos preventius al final de la vista oral és dir si esperen en llibertat o no a saber la sentència, el Suprem sorprenia dijous alterant l’ordre i avançant la disposició que Forcadell i Bassa deixin Alcalá Meco i que Junqueras, Forn, Romeva, Turull, Rull Sànchez i Cuixart abandonin Soto del Real rumb als penals catalans. I no va ser fins a l’endemà d’informar a Institucions Penitenciàries del llum verd als trasllats, que el Suprem va imposar el que molts juristes denuncien com una condemna anticipada.
Ni coaccionar ni inhibir
Lluny de creure que el seu manteniment de presons preventives és un atac a la presumpció d’innocència, Marchena invoca el llatí fumus boni iuris sobre l’aparença de bon dret i desmenteix que els presos ho siguin per l’ideari independentista, la qual cosa seria admetre que de fet són presos polítics. “Només a partir del desconeixement de la nostra realitat política i jurídica es poden subscriure missatges d’aquesta naturalesa”, sosté. “El procés penal no inclou entre els seus fins coaccionar o inhibir els líders polítics que volen dur a terme un programa independentista”, afegeix el tribunal. Per Marchena, creure això és no veure que “les idees fetes valer per alguns dels acusats són les mateixes que identifiquen els partits polítics que sostenen l’actual govern de la comunitat”.
Les presons preventives tenen un caràcter tan excepcional i heterogeni que alguns presos com els Jordis l’arrosseguen des de l’Audiencia Nacional per decisió de la jutgessa Carmen Lamela –més tard ascendida al Suprem, el tribunal que la manté–, i altres l’arrosseguen des del mateix Suprem per obra del jutge instructor Pablo Llarena. Els magistrats no diferencien ara els presos ni singularitzen la situació de cap d’ells, un enfocament que aferma el marc mental cultivat per la fiscalia de presentar-los com una organització (“criminal”, segons Consuelo Madrigal) i no com a individus que responen davant la justícia pels seus actes.
Menyspreu a l’ONU
En l’apartat de resposta a les peticions de Sànchez i Cuixart, que invoquen les conclusions del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, el tribunal es veu forçat a entrar al cos a cos, i més amb la pressió de saber que el 16 d’octubre els Jordis compliran els dos anys de màxim que la llei dona a la presó preventiva. Pel tribunal, els experts han treballat “d’esquena” a les proves exhibides en el judici i han fet una conclusió que ni el Tribunal de Luxemburg considera vinculant, un aspecte que les defenses rebaten.
El tribunal roba a la fiscalia el seu argument de menyspreu per qualificar els experts de l’ONU com un grup purament auxiliar i informatiu d’eventuals preses de posició del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que pot ser ignorat. “No hi falten al dictamen afirmacions extravagants, mancades de tota lògica i d’impossible encaix en el nostre sistema processal”, diu Marchena en un enrocament espanyol. El menyspreu de l’ONU s’arrenglera amb el del govern de Pedro Sánchez, que el 31 de maig va qüestionar la biografia de dos dels cincs experts, el mexicà José Guevara i el sud-coreà Seong Phil Hong, per pretesa afinitat a l’independentisme a través de l’advocat britànic Ben Emmerson.
LES FRASES DEL TRIBUNAL
L’Estat ja mima el president del TJUE
El Tribunal Suprem no descansa, i ahir van rebre el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Koen Lenaerts. La visita de Lenaerts s’emmarcava en una trobada judicial continental per analitzar les xarxes de col·laboració judicial europees, organitzada pel Consell General del Poder Judicial. El president del tribunal al qual haurien d’apel·lar els independentistes catalans si són condemnats pel Suprem va rebre ahir tota mena d’atencions de la cúpula judicial estatal, començant pel president del CGPJ, Carlos Lesmes, amb qui va dinar, juntament amb els presidents de les sales del Suprem, entre ells Manuel Marchena. Lenaerts considera que és vital garantir la independència judicial per a una “bona” cooperació entre els tribunals, i tenir la seguretat que les decisions no obeeixen a cap tipus de pressió “ni interna ni externa”. La crida conjunta a la independència judicial va ser garantida pel president del TJUE, que es va comprometre a vetllar per això.
