El Congrés dels EUA intervé en la crisi de la frontera

La crisi dels immigrants que viuen als Estats Units com a conseqüència de la situació de pobresa i violència a països com El Salvador o Hondures i les polítiques del govern de Donald Trump, no dona treva. Tal com ja va passar durant l’aplicació de la “tolerància zero” i la separació familiar de fa un any, el país ha tornat a escandalitzar-se pel tracte als sensepapers, especialment als menors que hi arriben sense la tutela d’un adult.

Collada per la pressió social, la Cambra de Representants dels EUA va aprovar un paquet de fons extraordinaris, gairebé 4.000 milions d’euros, destinats a millorar les condicions als centres de detenció. A banda, va desfer l’estratègia de la Casa Blanca de culpar el Congrés de no fer res per canviar la situació. Amb tot, la pugna partidista va fer que el Senat, dominat pels republicans, va rebutjar la proposta i en va aprovar una de pròpia. Trump va assegurar que s’esta treballant en una versió conjunta que asseguri els diners.

Les crides per actuar estan dominant l’opinió pública nord-americana. Des de les primeres denúncies, ja fa uns dies, l’escàndol no ha deixat de créixer. La congressista progressista Alexandria Ocasio-Cortez va acaparar portades (i crítiques dels sectors més conservadors) en definir els albergs i campaments de detenció com a “camps de concentració”. Els activistes descriuen espais mancats d’higiene i serveis bàsics, instal·lacions dissenyades per rebre homes adults i que, sobrepassats per la quantitat de gent amuntegada, semblen porqueres. Per donar visibilitat al tema –i guanyar punts en la setmana en què comencen els debats de primàries–, diversos candidats presidencials demòcrates visitaran un campament reobert a Florida fa uns mesos, on hi ha uns 2.500 menors.

Coincidència o no amb aquest fet, el director de la patrulla fronterera va dimitir després de dos mesos al càrrec, cosa que permetrà a Trump col·locar-hi personatges de l’ala més dura antiimmigració.

La sensació de crisi es va accentuar amb la publicació d’una fotografia (a la portada dels principals diaris, com The New York Times) dels cossos de dos immigrants salvadorenys, Óscar i la seva filla Valeria, de 23 mesos, morts en intentar creuar de manera desesperada el Río Bravo.

“És la nostra versió de la fotografia del nen de tres anys mort a la platja per Síria”, va dir el demòcrata Joaquín Castro, en referència al petit Alan Kurdi, ofegat fa gairebé quatre anys al Mediterrani fugint de la guerra. “Aquesta foto defineix la presidència de Trump”, va escriure Dana Milbank al Washington Post. Hi ha més víctimes: el cap de setmana es van trobar els cossos de tres nens i una dona morts per la calor asfixiant.