El Baix Llobregat registra una participació del 17% amb el 90% dels vots a favor
Sant Just Desvern, on viu Montilla, supera la mitjana
La votació al Baix Llobregat es va desenvolupar en un ambient lúdic i festiu a tot arreu, ja que en molts dels municipis es van convocar activitats a l'entorn dels col·legis electorals, amb gegants, grallers i animació infantil. Cap incident, doncs, en una jornada en què el sí es va imposar en el 90% dels casos.
La participació va oscil·lar entre el 10,9% de Vallirana i el 26,4% de la Palma de Cervelló. Martorell, amb un cens de 22.645 persones, és la població més gran d'aquelles on s'han convocat consultes i alhora de les més complicades pel que fa a la composició social i urbana, ja que és un municipi molt fragmentat urbanísticament que ha crescut molt en els darrers anys. Segons el portaveu de l'organització a Martorell, Roger Gili, els estudis previs de dos politòlegs xifraven en un 13,5% la participació prevista. La previsió ha estat força ajustada, tot i que una mica inferior, d'un 12,3%. Amb tot plegat, els organitzadors es mostraven ahir molt contents, ja que el simple fet d'haver celebrat una consulta quan ningú hi apostava el consideren tot un èxit. A Martorell governa CiU i l'alcalde, Salvador Esteve, va ser un dels més matiners per dipositar la papereta amb el sí a un dels set col·legis electorals. Tot i així, els organitzadors no consideren que l'Ajuntament els hagi donat cap suport especial, sinó que se'ls ha tractat com a qualsevol entitat del municipi.
A Sant Just Desvern van celebrar amb cava el final de la jornada, que es va saldar amb una participació del 19,6% i el 92,4% dels vots a favor, dos punts per sobre de la mitjana. Al municipi on està empadronat José Montilla –que òbviament no es va acostar a les urnes– van valorar més positivament la participació que no pas la preponderància del sí. Així ho manifestava el portaveu de l'organització, Roger Cònsul, que va valorar tan positivament l'actitud de les 112 persones que van votar en contra de la independència com les 2.193 que ho van fer a favor. «Al segle XXI ha de ser possible que a Espanya es pugui votar per la independència», va afirmar Cònsul. Igual de satisfets estaven a Corbera de Llobregat, on la particular orografia del municipi, amb 33 urbanitzacions disseminades per la muntanya, atorga un plus especial al fet de moure's per votar als cinc col·legis electorals. Així ho valorava Jordi Secall, que explicava que el 50% de la població està dispersa, més a prop en alguns casos de Gelida que del centre del municipi. En aquest municipi, una quarantena de voluntaris han fet possible la consulta.
Entre puntaires i culers
r.m.bA Martorell, els organitzadors de la consulta han fet una aposta que, ho tenien clar, els podia beneficiar malgrat afegir-los més problemes de participació: fer coincidir el referèndum amb la Fira de Primavera. Roger Gili ho explicava: «Sabíem que hi hauria molta gent al carrer però que molts voluntaris estarien als estands de les seves entitats.» Tot i així, a Martorell s'han mobilitzat prop de 130 voluntaris per organitzar la consulta. Al carrer, desenes de cartells animaven a exercir el dret a vot en un destacat exercici de multilingüisme. «Tant sí com no, vota!», resava el missatge principal, traduït al castellà, l'anglès i el francès. I, en els fulletons que es repartien al carrer, s'hi afegia l'àrab.
En aquest municipi es van instal·lar set col·legis electorals, la majoria repartits entre la Vila i el recinte firal de Ca n'Oliveres. En els dos punts hi havia activitats relacionades amb les festes, circumstància que feia vaticinar als organitzadors un curiós comportament dels eventuals electors: al matí, les urnes més concorregudes serien les de la Vila. I a la tarda, les de Ca n'Oliveres.
Les urnes, doncs, apareixien barrejades en alguns casos amb els estands d'entitats de tot tipus, des del de les puntaires fins al que mostrava objectes d'artesania elaborats per un grup de presos. Un voluntari de Càritas gairebé assaltava els passejants perquè compressin una butlleta per al sorteig de quadres pintats per artistes locals. I la penya barcelonista cridava l'atenció de nombrosos espectadors. Al recinte de Ca n'Oliveras, les diputades Anna Simó (ERC) i Dolors Camats (ICV) es passejaven entre les paradetes saludant uns i altres. Simó es va esplaiar en el seu missatge a favor de consultes. Camats va manifestar en un principi que la seva presència es devia a una mostra de suport al grup local d'ICV. Però igual que Simó, va manifestar que les consultes «són una resposta a la situació inversemblant que vivim els ciutadans amb les vicissituds de l'Estatut».
