Va ser la gran sorpresa de les últimes municipals, també per a ell. Des del 16 anys vinculat als socialistes, va deixar l’alcaldia i el PSC el 2 de novembre del 2017 en no sentir-se representat pel partit, denunciar que rebia pressions per la municipalització de l’aigua i estar en contra del 155. Va tornar mig any després formant el partit Tot per Terrassa (TxT), que, curiositats de la política, ha acabat fent el que la resta de partits somniaven fer fa anys en la tercera ciutat més poblada de Catalunya: treure de l’alcaldia el PSC després de 40 anys. Amb el pacte amb ERC s’asseguren la majoria absoluta.
Ara que ja ha tingut uns dies per reflexionar, com s’explica el resultat obtingut? D’on creu que van sortir els vots?
No ens imaginàvem en absolut obtenir aquests resultats, tot i que teníem la intuïció els últims dies de campanya que la cosa podia anar bé i treure entre quatre i sis regidors, però en cap cas ens imaginàvem aquesta gran victòria amb deu regidors i 28.000 vots. Crec que hi ha fet molt haver construït un projecte plural, transversal, que no portava etiquetes i el fet que des del primer dia vam dir que en política nacional no hi entraríem. No som independentistes ni unionistes, sinó terrassenquistes i aquest ha estat el nostre eslògan més enllà de la posició que cadascú tingui en l’àmbit nacional. Hem construït un projecte de valors compartits que no tenen res a veure amb això: els de la democràcia, la dignitat, la defensa dels drets de les persones, la política de proximitat menys rígida i jeràrquica i més espontània, oberta i flexible... És un resultat digne d’anàlisi per experts en l’àmbit de la comunicació i les ciències polítiques en un moment en el qual la clau principal en totes les eleccions ha estat l’àmbit nacional. I a Terrassa hem aconseguit municipalitzar la política municipal, fer que es parlés de la ciutat.
Té la sensació que se’n parla poc?
Al principi sí, però fa la sensació que als mitjans d’àmbit nacional no interessi parlar d’aquesta experiència oberta i plural. I quan fèiem campanya m’acusaven d’independentista i havia d’explicar que hi ha una gran diferència entre ser demòcrata, defensar la dignitat i dir que no vull persones a la presó per les seves idees i la independència. I en el resultat, malgrat ser en clau local, també hi ha hagut aquest rerefons. I és un gran exemple, tenint Terrassa com a mirall de Catalunya, que hi ha una gran majoria a favor de la democràcia. I crec que els mitjans nacionals amb influència ho haurien d’aprofitar i visualitzar que una gran majoria de gent defensa una cosa bàsica com és la democràcia.
Però s’ha votat molt Jordi Ballart...
És una suma. Hi ha la cara d’una persona que va renunciar a partir dels seus principis i probablement aquell gest, i els motius, va fer que molta gent em donés el vot de confiança, però ha estat un projecte en què han participat moltes persones. Des de l’acte de presentació, al qual es van inscriure més de 3.000 persones, fins a la resta d’actes on veia un perfil molt transversal amb moltíssima gent jove que hem aconseguit motivar per a la política. Però hi havia gent gran, de barris, del centre... i això ha estat l’èxit.
Ha rebut algun missatge d’algú dels partits tradicionals amb els quals vostè ha estat crític? Del PSC mateix o d’altres?
Sí. D’alguns dirigents que no estan en primera línia. Del meu antic partit i d’altres. En ser un partit municipalista hem tingut molta relació amb dirigents nacionals de diferents formacions. I tenir representació al Consell Comarcal i a la Diputació de Barcelona, que encara ens ho esperàvem menys, fa que molts tinguin interès de parlar, poder acordar o fins i tot integrar-nos en altres grups a la Diputació. Allà hi ha setze diputats d’ERC, setze del PSC i un de Tot per Terrassa i podem fer decantar la balança en cas d’integrar-nos... Però en aquest joc d’intercanvi de cromos en despatxos no hi entrarem perquè és una de les coses que hem volgut combatre.
A la Diputació es podria aliar amb qui ofereixi més coses per a Terrassa?
Exacte. Hi anirem a parlar de les qüestions pendents de la ciutat que depenen de la Diputació. Hi ha recursos i serveis que tenen una incidència important a la ciutat i parlarem d’això i amb tothom. Estem disposats a defensar els interessos de la ciutat des del govern. No descartem que la nostra diputada, la Lluïsa Melgares, sigui al govern en funció de la majoria que s’hi configuri que estigui alineada amb el govern de la ciutat, està clar.
El pacte amb ERC a Terrassa va ser sempre la primera opció?
Des del primer moment. És un govern lògic a partir dels resultats, perquè són les dues úniques forces que van créixer. Era un pacte d’una gran força amb 42.000 electors al darrere, i garantia la majoria absoluta amb un govern progressista, fort i estable, que és el que requereix la ciutat en aquest moment. Amb JxCat no sumàvem, amb Cs evidentment no volíem pacte, tot i estar disposats a entendre’ns en temes de ciutat, i amb el PSC era difícil a partir de la relació arran de la meva sortida. Hi ha temes importants que haurem de parlar amb ells com a principal grup de l’oposició i sent un actor important a la ciutat, però és una etapa nova, diferent, i aquest era el missatge de les urnes.
A què ha renunciat TxT en l’acord amb ERC?
De moment a res. Ens preocupava el fet de pactar amb un partit tan clarament independentista, però en cap cas condiciona el govern de la ciutat. Nosaltres donem llibertat de vot, no hi ha disciplina de partit i forma part del nostre esperit com a projecte polític. No hem fet cap renúncia i ha estat una suma dels dos programes electorals que haurem de concretar en el pla de mandat.
És conscient que els temes nacionals sortiran a cada ple perquè interessarà posar-ho en evidència?
Hem guanyat les eleccions sense gairebé parlar-ne i no presentarem propostes al ple vinculades a temes nacionals. Si d’altres en plantegen, doncs llibertat de vot amb tota normalitat i transparència. I ens hi hem d’acostumar perquè, si no, anem a polítiques de blocs, d’enfrontaments i d’etiquetes. Hem de deixar de banda la gesticulació i la simbologia malgrat que a alguns els interessi fer soroll. No hem vingut a posar ni a treure llaços ni banderes d’un tipus o d’un altre; hem vingut a fer política per a les persones. Si hem guanyat sense blocs, etiquetes ni banderes, podem governar així.
Encara li diuen que és ambigu, tot i no ser partidari del 155, pel fet d’afirmar que no és independentista o que vol un referèndum pactat reformant la Constitució?
Si no sents a dir el que cadascú vol sentir al final ets ambigu. Ho vaig dir quan vaig plegar: soc demòcrata, defenso un referèndum legal i acordat perquè l’única solució al conflicte és posar les urnes. Defenso la via canadenca amb una doble votació per modificar la Constitució i, segons el resultat, fer un referèndum a Catalunya. I si jo hagués de votar no ho faria per la independència, sinó per un estat federal. Si algú creu que això és ser ambigu... I hi ha una gran majoria a la societat que defensa aquesta posició i acaba sent el punt de trobada que ens garanteix la convivència a la societat.
Què pensa quan sent a dir que sempre es fa la víctima i posen en dubte d’on surten els diners de la campanya?
Els diners de TxT surten de la gent de TxT. El lloguer de la sala del Centre Cultura del desembre el vam pagar amb els 2.000 euros de la loteria de Nadal i el projecte s’ha basat en molt de voluntariat i pagat amb el crowfunding. La campanya ens ha costat 20.000 euros. Ningú ha pagat per darrere, si bé hem tingut propostes d’empresaris de la ciutat que estaven disposats a pagar tota la campanya. Demanaria a la resta que diguessin el que els ha costat la seva.
I sobre el victimisme?
Va haver-hi un incident amb un mitjà de comunicació i, quan hi ha coses injustes, tothom té dret a fer el que cregui convenient. Vaig rebre un suposat anònim en què el mateix periodista en un correu de Whatsapp em deia que no era anònim i m’explicava des d’on els ho havien enviat. I era un muntatge i això és el que vaig explicar als Mossos d’Esquadra. Ells van fer públics una part dels missatges de Whatsapp i jo, l’altra. La campanya crec que estava guanyada molt abans de la denúncia de l’última setmana. Hem fet una feina de proximitat que no s’ha vist, de tenir molt contacte amb la gent, porta a porta en un milers de cases per desmentir coses, reunions amb molts col·lectius, 800 persones van participar en l’elaboració del programa, 70 experts, i fet per barris i districtes... Hem fet la campanya en positiu, sense parlar de ningú.
Més que per aquest episodi li ho deia per quan era alcalde i es queixava de rebre amenaces...
Atacar per la condició sexual en una societat igualitària és inacceptable, i els que en som víctimes hem d’explicar-ho perquè això no quedi impune.
Quins són els projectes immediats?
Es concretaran abans dels primers 100 dies de govern amb el pla de mandat. Una de les prioritats, encara que sembli òbvia, és que Terrassa sigui una sola ciutat; no una d’invisible i una d’oficial, que no hi hagi dues velocitats i que tots els barris progressin igual. Vol dir posar fi a les barreres físiques, psicològiques i mentals. Una d’aquestes són les rieres, i proposem fer la segona gran transformació de la ciutat després de la dels Jocs Olímpics. Per això hem creat una regidoria específica i hem plantejar els projectes. Pel que fa a la riera del Palau podria ser més fàcil fer un cobriment.
Altre cop parlem del cobriment total?
Ho diran els projectes que volem fer amb el mínim temps possible i en consens amb la plataforma de les rieres i les associacions de veïns, però com a mínim la trama més urbana per fases seria possible i viable. I a la riera de les Arenes es tractaria de convertir l’eix en un passeig per a vianants, si és possible reduint el cabal i cobrint algun tram fent ponts més amples, tot i que tècnicament és més difícil. I ens haurem de relacionar amb qui té la competència, que és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), tot i que sabem que és difícil que ho financin veient que ha costat molt que fessin el manteniment i la neteja. Estem disposats a posar partides en els pressupostos d’inversions.
No és un projecte nou.
Hi havia la idea i ara posem fil a l’agulla.
Han aturat de nou el procés d’externalització del servei d’autobús, un tema que s’arrossega des de fa alguns mandats...
Ara hem fet l’aturada política. Volem reflexionar i analitzar la viabilitat tècnica i econòmica de fer una gestió pública directa. El govern ideològicament ho defensa i, si es confirmen les intuïcions que tenim, iniciaríem aquest procés. No el demorarem, sabem que és un tema complex, com ho és tirar endavant el procés de licitació per l’experiència que hem tingut de fa sis anys. Parlem de grans multinacionals dels sectors amb molta competència i la que perd acaba presentant recurs contra la que guanya. Això acaba empantanegat durant molts anys als jutjats, i pensem que una gestió directa facilitaria i agilitaria el futur model. La decisió és aturar-ho i estudiar-ho, però no municipalitzar-ho encara.
La neteja continua sent un dels clàssics que no es resol.
Sí, la ciutat ha d’estar més neta. És una prioritat molt clara i primer hem de tenir una mirada interna cap a Eco-equip. Analitzar què hi passa, revisar circuits i protocols d’actuació i valorar la possibilitat que els sistemes de recollida puguin ser diferents en funció de la tipologia del barri. Ara tenim un únic sistema i volem explorar el porta a porta en barris de baixa densitat i contenidors soterrats en les principals avingudes on pugui ser possible. També és veritat que falta personal i que s’ha d’incrementar el pressupost com s’ha anat fent els últims anys, però s’ha de veure si hi ha algun problema real de gestió.
Gestionar la ciutat, tot i el pacte amb ERC, amb la seva candidatura, en què de deu regidors només tres tenen experiència, espanta una mica?
Al principi és lògic perquè tenen experiència en l’àmbit social, esportiu, cultural i de la societat civil, però no en tenen en política i en la seva gestió. Però són persones capacitades que fan un esforç molt gran. I és positiu que en la política no hi hagi polítics professionals, sinó ciutadans que temporalment s’encarreguin de la gestió dels interessos col·lectius de la ciutadania. Aquesta il·lusió ha de possibilitar que es pugui fer una gran tasca. La gent que ha de governar als municipis ha de ser propera, sensible, amb idees clares, que conegui àmbits concrets de la societat... malgrat que al principi els costin els procediments polítics, els organismes i processos tècnics i administratius.
Per això ha recuperat la figura del coordinador general que ja va posar el 2012?
Llavors vam posar un gerent, però no hi havia gerència en aquell moment, i el que marca el procés d’organització interna, que es va iniciar ara fa dos anys i mig, és que hi ha d’haver una figura que tingui la part tècnica i la política. No és un caprici de l’alcalde, sinó la conclusió d’un estudi intern. Toca organitzar l’estructura al voltant d’aquesta figura, i l’Isidre Colàs és una persona amb molta credibilitat dins de la casa amb coneixements tècnics i jurídics. Hem rebut suggeriments per agafar persones de fora amb molt de nom, però sempre hem considerat que primer s’ha de mirar si a la casa hi ha persones capacitades.
Hi haurà canvis de funcionament?
N’hi haurà. Hem començat pel cartipàs i ara aterrem a les àrees. N’hi ha una de nova, que és la de Cicles de la Vida, en la qual s’ha de generar una estructura al voltant. A l’Ajuntament hi ha persones amb moltíssim talent i grans professionals i volem apostar per promocions internes en càrrecs de comandament.
A la campanya parlava de canvi i ja li critiquen que ho digui una persona que des dels 16 anys era a la JSC.
Les societats canvien i les persones també, mentre que moltes vegades els partits s’aturen i són immobilistes. Estava en un partit que no era un instrument útil perquè crec que no va saber llegir el que estava passant a Catalunya i que defensava una interessos que a vegades no tenien res a veure amb els drets de les persones. Tothom, en funció dels seus principis, té dret a evolucionar i a crear els instruments més idonis en cada moment per transformar la societat. Com a alcalde vaig patir molt la intromissió d’interessos de partit i de direccions. Una de les debilitats del sistema democràtic és que les institucions no es governin des dels plens, sinó des de les seus dels partits.
TxT s’estructurarà orgànicament?
Com que no pensàvem que moriríem d’èxit tenim molta gent inscrita i ho hem d’acabar d’organitzar. Volíem una agrupació d’electors, però va ser molt complicat perquè requeria firmes que s’havien de validar per la junta electoral i vam decidir no perdre el temps i crear un instrument amb una executiva amb tres persones, que és el que marca la llei. Ara hem de fer una gran àgora i espais per generar idees per fer un seguiment de la gestió municipal i retre comptes.
Com ha viscut la ciutat en l’any i mig que ha estat fora de la política? Li ha servit?
M’ha servit de molt. He comprovat en primera persona serveis que s’han de millorar, com ara la zona blava, i mancances que per la pròpia inèrcia del dia a dia en el càrrec és més difícil conèixer. Per exemple vaig tenir l’oportunitat de reunir-me amb tots els empresaris de la nit de la ciutat. Vaig parlar amb molta gent, de molts sectors, que se m’han dirigit per dir-me que féssim alguna cosa tots junts. M’ha permès tenir una mirada més llarga, més estratègica del que requereixen molts col·lectius. El repte és transformar-ho ara en polítiques concretes.
Ha anat a veure Josep Rull?
Vaig parlar amb ell el temps que va sortir de la presó, he estat en contacte amb la família, i he volgut anar-lo a veure, però pel fet de no ser un càrrec públic ocupava una plaça de la família i va ser complicat. Però la intenció és anar-lo a veure.