GIRONÈS. la crònica
Girona mobilitza 16.800 votants a la consulta
La jornada va transcórrer sense incidents i va acabar amb un 21,4% de participació, amb un 95% a favor de la independència
Els més de 16.800 vots van satisfer amb escreix els més de 500 voluntaris i els integrants de la plataforma Girona Decideix que van fer possible la consulta sobre la independència a la capital gironina. Així ho van expressar a última hora del dia omplint de gom a gom l'auditori de la Casa de Cultura per rebre de manera oficial l'escrutini definitiu. L'explicació de les dades del president de la junta electoral, Carles Mascort, acompanyat de la resta de membres de la junta, Benet Salellas, Manel Mir, Marian Ribas i Carles Monguilod. La baixa participació de la població immigrada i els joves d'entre 16 i 18 anys va impedir un millor resultat, ja que, sense aquests dos col·lectius, la participació hagués estat del 25%.
Els aplaudiments es van succeir al final de l'explicació dels resultats. El portaveu de Girona Decideix, Biel de Montserrat, va reconèixer que l'organització de la consulta «era una empresa ambiciosa que s'ha materialitzat amb èxit». Així mateix ho van valorar des de l'ADAC, Òmnium i el Casal Independentista El Forn, que van posar de relleu l'exercici democràtic que va suposar el referèndum, subratllant la falta d'incidents en tota la jornada. El final de les intervencions, un cant d'Els Segadors unànime va servir per tancar la jornada de la seu central a la Casa de Cultura.
«Un exemple per al món»
Els observadors internacionals que van seguir la votació a Girona van verificar que «la votació ha garantit totes les mesures democràtiques». En algun cas anaven més enllà i asseveraven que la consulta a Girona i a la resta del país «era un exemple per a tot el món» pel fet que la consulta hagi sortit des de la ciutadania.
Un 20% de mitjana al Gironès
Deixant de banda Girona, als deu municipis del Gironès que van celebrar ahir la consulta el percentatge de votació va ser del 20,3% de mitjana. Això suposa que dels 36.786 persones cridades a les urnes van acabar votant 7.483 persones. La xifra de percentatges varia moltíssim segons cada cas. Així, el municipi amb més participació de la comarca va ser Sant Joan de Mollet amb un 45,89%, seguit d'Aiguaviva, amb un 43,4% de participació i de Medinyà, amb un 40,95%. L'últim cas és peculiar, ja que Medinyà ha organitzat la votació com a poble i desmarcant-se del municipi, ja que no es feia el referèndum a Sant Julià de Ramis. La participació en la resta de municipis del Gironès va ser: Vilablareix, amb un 34,5%, Sarrià de Ter, amb un 23,%, Sant Martí de Llémena, un 25,7%, Salt, un 15%, Quart, amb un 25,7%, Fornells de la Selva, amb un 37,8% i Canet d'Adri, amb un 34,2%. En tots els casos, el vot favorable a la independència es va situar per sobre del 91%, en el cas de Fornells, on els vots sobiranistes van suposar el 96,1% dels vots emesos. Per contra, Aiguaviva va ser el municipi amb més vot contrari a la independència de Catalunya, però només va suposar un 5% dels vots.
Una corrua de polítics
Un dels fets que va evidenciar que Girona estava en el centre de les mirades de tothom ho va palesar el carrusel de polítics que durant tot el dia van anar passant per la seu central de la consulta a la Casa de Cultural. Al matí, va ser el torn de secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, i del portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol. Al final de la jornada, va ser el torn del secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, i la portaveu republicana al Parlament, Anna Simó. També van fer les seves valoracions al llarg de tota la jornada Marc Sallas i Jordi Navarro, com a representants de la CUP. També va intervenir el portaveu d'ICV a Girona, Joan Olòriz. En conjunt, tothom va destacar l'esforç d'organització i es va posar en relleu l'exercici «de radicalitat democràtica» que suposava la consulta.
«Les dones podem votar?»
Una marroquina es va acostar en una mesa i va preguntar encuriosida si les dones tenien dret a vot. Òbviament, el personal de la mesa li va explicar que la votació era oberta a tothom a partir dels setze anys i fos quin fos el seu origen. En un altre cas, una noia va poder votar per molts pocs dies, ja que va celebrar el setzè aniversari aquesta mateixa setmana. Aquesta noia recordarà per sempre que la primera votació en què va participar era per la consulta sobre la independència. A l'altre extrem del cicle vital, una dona de més de 80 anys expressava en el moment d'emetre el seu vot que ho feia per «la independència de Catalunya». Aquesta ha estat la gràcia de les consultes, que han aglutinat gent gran, jove, immigrant, catalanista, independentista, nacionalista, afiliats, apolítics... Els més de 16.800 votants representen més de la meitat de les persones que van votar a les últimes municipals a Girona i només dos mil vots menys que va obtenir el tripartit. Qui nega la força del referèndum?
