GIRONÈS. La crònica
Un 17% dels vots a Salt són d'immigrats però el total de la participació queda en un 15%
Homenatgen Torramadé entrant el seu vot el primer a l'urna
Salt era ahir una festa. Fins a set col·legis electorals es van obrir, al voltant dels quals es van realitzar un gran ventall d'activitats amb l'objectiu d'atraure votants a un acte històric al municipi. Però la feina ja havia començat molts mesos abans, amb un treball previ de pedagogia i difusió, especialment entre el col·lectiu d'immigrats. I aquesta tasca ha tingut els seus fruits. Fins a 630 persones nouvingudes van participar en la consulta, que representa un 17% dels vots. No són tan satisfactòries les dades que fan referència als joves de 16 a 18 anys (46 vots, 1,26%).
En total, van participar en la consulta 3.648 persones de les 24.194 que ho podien fer. El «sí» va ser aclaparador (3.431 vots, 94%). De butlletes amb el «no», se'n van comptabilitzar 134 (3,67%), de vots en blanc, n'hi va haver 68 (1,86%) i de nuls, 15 (0,4%).
La plataforma Salt Decideix es va mostrar molt satisfeta. «Molta gent ha percebut que era una participació real», explicava un dels portaveus, Ferran Burch, el qual també destacava l'esforç i la tasca dels voluntaris durant els mesos previs de preparació. «Hem arribat a molta gent, hem explicat coses noves a moltes persones i esperem que això serveixi d'alguna cosa», va dir.
«Ramon, ets autèntic»
«Ramon, ets autèntic de cap a peus.» L'exalcalde de Salt Jaume Torramadé dedicava ahir aquestes paraules al seu oncle, Ramon Torramadé, en la cerimònia que va tenir lloc al tanatori de Salt, ple com en poques ocasions, amb més de 400 persones seguint l'acte, molts drets i alguns fora de la sala. Entre els assistents hi havia l'alcaldessa i una àmplia representació de la societat saltenca. Van sonar fragments de cançons de Lluís Llach, com ara País petit i Venim del nord, venim del sud, i al costat de fèretre, cobert amb una senyera, hi havia una escultura de fusta tallada per Torramadé: un home pensatiu al qual també va escriure un poema; «ho feia amb totes les escultures», va rememorar el seu nét. Com un home compromès, treballador, polifacètic i lluitador, el van recordar les companyes de la revista La Farga i Ramon Muñoz. Torramadé, que va morir per Sant Jordi i va ser enterrat el dia de la consulta sobre la independència, va poder emetre el seu vot anticipadament i dir-hi la seva. Una vegada més.
