La renovació de la cúpula europea divideix la dreta
L’eix francoalemany acorda col·locar el socialista holandès Timmermans al capdavant de la Comissió
Els països de l’est i Itàlia s’hi oposen frontalment
L’escissió dins la dreta europea aflora en les negociacions sobre el repartiment de càrrecs de la cúpula política de la Unió Europea (UE). La font dels problemes: la candidatura del socialista Frans Timmermans per encapçalar l’executiu europeu. L’embat contra les derives autoritàries a Polònia i Hongria que el van portar a destacar com a vicepresident de la Comissió Europea ara se li ha girat en contra en el seu anhel per pujar d’esglaó, si bé el seu perfil moderat i el seu encaix en l’establishment europeu el feien una figura de consens del centredreta.
Però la visió més polaritzada de les dretes als països de l’est i Itàlia s’ha revelat un obstacle en les converses sobre el nou lideratge del projecte europeu.
L’eix francoalemany va tancar al Japó un acord per col·locar el socialista holandès al capdavant del braç executiu de la UE, posar el popular Manfred Weber a presidir l’Eurocambra i donar la presidència del Consell als liberals i la cartera d’Afers Estrangers també al Partit Popular Europeu. Un pacte a dos amb el suport natural d’Holanda i l’Estat espanyol que va topar, ahir, amb l’oposició frontal de l’est i d’Itàlia, que, fins i tot abans de reunir-se amb els seus socis europeus a Brussel·les, ja va expressar el seu rebuig a Timmermans.
En una dura carta al president del Partit Ppular Europeu (PPE), el líder hongarès i membre de la família democratacristiana, Viktor Orbán, va criticar que cedir aquesta cadira, malgrat haver guanyat les eleccions europees, seria “una humiliació” i “un error històric” que portaria a “l’autodestrucció” de la formació. Amb aquesta missiva es negava a donar suport al seu “rival més gran”, el Partit Socialista Europeu (PSE), i menys quan això significa situar en una posició de poder a l’home que fa anys el renya per atemptar contra l’estat de dret a Hongria.
Orbán no està sol. Els seus companys del grup de Visegrad –polonesos, txecs i eslovacs– arrufen el nas pel pacte. Així, el primer ministre de la República Txeca, Andrej Babis, va lamentar que el repartiment proposat ahir no tingués prou “equilibri geogràfic” i va defensar que cal “algú que uneixi Europa”, no que “la divideixi més”.
Nit llarga
Tampoc al conjunt de la família popular li va agradar la idea de quedar fora de l’executiu sent la força política més votada, ni al líder de l’extrema dreta italiana, Matteo Salvini. I és que l’empenta francoalemanya a Timmermans també va generar malestar entre les files del PPE per la decisió de Merkel. Membres de la mateixa CDU es van mostrar contraris a cedir la presidència de la Comissió a “l’esquerra”.
“Tal com estan les coses, les discussions no seran fàcils”, va reconèixer la cancellera alemanya, en arribar ahir a la cimera de cap d’estats i de govern, conscient que l’oposició de l’est i d’Itàlia són suficients per bloquejar un acord.
Efectivament, els líders europeus es van reunir a porta tancada a partir de les 9 del vespre, tres hores després del previst per les discrepàncies entre els populars, i en el moment de tancar aquesta edició, encara debatien com repartir-se el pastís sense trencar els difícils equilibris de poder dins d’un bloc debilitat pel Brexit.
