Sassoli pren el relleu de Tajani
Un socialista assumeix la presidència de l’eurocambra, que deixa d’estar en mans dels populars
Els sectors molestos amb les dues grans famílies europees mostren el seu poder de vet en la votació
Itàlia reté la presidència de l’eurocambra, que canvia, però, de color polític. El socialdemòcrata David-Maria Sassoli agafa el relleu del fins ara president popular Antonio Tajani. Escollit de manera previsible, l’estreta votació de la seva candidatura va servir per constatar la mala maror dins les dues grans famílies polítiques europees, els democratacristians i els socialistes, per com s’han repartit els estats el pastís de la UE. Una antesala del camí d’espines que espera a l’alemanya Ursula von der Leyen, proposada per les capitals dilluns per ocupar un càrrec molt més influent, la presidència de l’executiu.
Després del pacte de dimarts al vespre per renovar la cúpula de la UE, que ha generat molt de malestar a l’eurocambra per haver ignorat els candidats per dirigir la Comissió Europea que van concórrer a les eleccions, Sassoli va ser escollit ahir en segona volta nou president del Parlament Europeu amb el suport de 345 eurodiputats, una ajustada majoria amb marge d’11 vots.
Amb l’ajuda de populars i liberals, que no presentaven candidats, Sassoli es va imposar al txec dels Conservadors i Reformistes Europeus, Jan Zahradil, (160 vots), a la líder dels Verds/EFA, Ska Keller (119 vots) i a l’eurodiputada d’Unidas Podemos Sira Rego, de l’Esquerra Unitària (43). El bloc que formen liberals, socialistes i populars és clau en aquesta legislatura per configurar majories.
Un veterà del PE
Periodista de professió i veterà membre del Parlament Europeu des del 2009, Sassoli ha saltat d’una de les vicepresidències que ocupava en l’última legislatura a presidir tota la cambra. Tanmateix, el florentí de 63 anys membre del Partit Democràtic italià era fins fa pocs dies un inquilí força desconegut a la institució, on no havia destacat per haver liderat cap iniciativa rellevant ni haver protagonitzat cap polèmica. La breu entrada que té a la Viquipèdia evidencia el seu baix perfil.
Com que la intenció dels socis europeus era repartir l’eurocambra entre socialistes i populars, Sassoli assumirà de moment la primera meitat, i un popular podria prendre-li el relleu d’aquí a dos anys, com ja van fer Martin Schulz i Tajani. Un relleu natural podria ser el de Manfred Weber, cap de files dels populars, que va quedar fora de la cursa per a la Comissió Europea tot i ser el candidat al càrrec escollit pel partit.
Crispació interna
En la primera votació sobre el president parlamentari, els sectors molestos amb el pacte dels líders van aprofitar per mostrar la seva capacitat de vet a l’eurocambra, que també haurà de validar la presidència de la Comissió Europea. La primera volta va revelar que fins a 117 eurodiputats dels 442 que conformen el bloc tripartit de centredreta no van seguir les directrius dels estats i poden sabotejar un candidat.
Tant dins dels socialistes com dels populars hi ha rebels enfadats per la ràpida defenestració dels caps de llista que es van sotmetre a les urnes i la manca total de representació de països l’est a la cúpula de la UE. Malgrat això, van abaixar la destral a la segona volta per la falta d’alternativa i conscients que la seva batalla és una altra.
Conciliació
La polèmica Von der Leyen, per tant, pot tenir clares dificultats per assumir l’aval de la cambra, i ahir ja va viatjar ràpidament fins a Estrasburg per calmar els ànims.
En un intent de conciliació, que podria ser interpretat com a provocació, la mà dreta de la cancellera alemanya, Angela Merkel, va prometre que lluitarà perquè a les següents eleccions, d’aquí a cinc anys, sí que es respectin els candidats escollits per sufragi.
Tarannà polític més dialogant
El seu primer dia com a president d’una eurocambra més polaritzada que mai, David Sassoli ja va demostrar un tarannà polític més conciliador que el seu predecessor. El socialista italià va prometre que la seva porta estarà “sempre oberta” per al diàleg. En resposta a una pregunta sobre les diverses crisis que pot haver d’afrontar en la nova legislatura, entre aquestes la situació dels eurodiputats independentistes catalans i el Brexit, Sassoli va apostar per “buscar solucions als problemes tots junts”. “El president del Parlament ha de dialogar amb tothom”, va afirmar reivindicant-se com un “home de diàleg”. Unes paraules a les quals s’agafaran aquells que defensen els drets polítics dels tres independentistes absents a la cambra. Precisament aquest dimecres la líder dels Verds, Ska Keller, va demanar a Sassoli que revisi la situació d’Oriol Junqueras. També va tenir un gest cap a les ONG de salvament marítim martiritzades pel ministre ultra d’Itàlia, Matteo Salvini. Un missatge que coincidia amb una protesta de Proactiva Open Arms per reclamar el suport de les institucions europees davant la deriva restrictiva d’estats com ara l’italià o l’espanyol respecte a la seva feina al Mediterrani. Aquesta actitud de Sassoli contrasta amb l’hostilitat del fins ara president i polític de Forza Italia, Antoni Tajani, cap a l’independentisme i també per les seves posicions extremes. De fet, no fa gaire va sortir malparat per haver dit que Mussolini va fer “coses positives”. El seu cap no va rodar, però la seva imatge va quedar per terra amb la forta queixa dels partits europeus d’esquerres. “El millor de l’elecció de Sassoli? La sortida de Tajani”, va dir l’eurodiputat de Catalunya en Comú, Ernest Urtasun.
