El TC avala l’aplicació del 155 perquè va servir per evitar el trencament de l’Estat

El Tribunal Constitucional considera que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya va ser necessària per evitar que es complís el “propòsit últim” del Govern de la Generalitat de “trencar l’Estat” després de proclamar la república catalana, encara que aquesta fos “fictícia en dret”.

El TC ha difós les dues sentències en les quals avala per unanimitat l’aplicació d’aquest article de manera inèdita a Espanya per part de l’Executiu de Mariano Rajoy l’octubre del 2017, que va comportar la destitució del Govern de Carles Puigdemont i la suspensió de l’autonomia catalana de forma temporal.

Els magistrats exposen que el 155 és un mecanisme de coerció, un “remei excepcional, subsidiari i temporal”, que no pot ser indefinit ni “preventiu” per evitar “futurs incompliments”. És a dir, una “via d’últim recurs” que només pot aplicar-se quan una comunitat incompleixi la Constitució, l’Estatut o atempti greument contra l’interès general d’Espanya.

També argumenten que va ser això el que va passar a Catalunya a la tardor del 2017, quan el Govern va provocar “una greu crisi institucional” en proclamar “una ‘república catalana’ (fictícia en Dret, però afirmada i propugnada de facto)”, amb la qual “es pretenia trencar la unitat de la nació espanyola”.

“Es va discutir la preservació mateixa de l’Estat” i es va intentar qüestionar “la seva unitat i integritat territorial i constitucional”, diu el TC, per la qual cosa era impossible que aquell mateix govern fos l’encarregat de tornar a la legalitat.

Estava justificat “un desplaçament extraordinari, excepcional i temporal de les seves funcions a òrgans estatals”, per la qual cosa no és possible dir que fossin mesures “exorbitants o desmesurades”.

En les seves sentències, en les que desestima gairebé íntegrament els recursos del grup parlamentari d’Units Podem i del Parlament, el TC explica que, a l’empara del 155, l’Executiu actua com “garant” de la “integritat” de la Constitució per “reconduir l’actuació d’una comunitat” que infringeix “greument” les obligacions constitucionals o atempta contra l’interès general.

Pot així adoptar “les mesures necessàries” i, en relació amb un Parlament, sempre que no impliquin la seva supressió o la suspensió indefinida de l’activitat parlamentària.

Per al TC, el cessament del Govern estava justificat atès que la seva voluntat era “situar-se fora de la Constitució” i constituir, “amb menyspreu de tota lleialtat constitucional, un Estat independent en forma de república”.

També ho va ser la dissolució del Parlament, que no va resultar “en absolut aliè als fets” que va desencadenar el 155, aprovat pel Senat per majoria absoluta. A més, diu el tribunal, la convocatòria d’eleccions es va orientar a “la constitució més ràpida d’una nova assemblea”.