“En clau nacional, hem d’ajudar la Generalitat”

No tots els acords són fàcils. Primer s’havien de constituir els ajuntaments, el 15 de juny, i un cop constituïts calia posar fil a l’agulla. Vaig parlar amb tothom perquè era la meva obligació, com a president en funcions i després perquè era la llista més votada i entenia que era el que havia de fer. Hi havia tres sumes possibles per a la majoria absoluta: Junts i ERC, Junts i el PSC o ERC, el PSC i la CUP. Tal com anava l’aritmètica, Junts hi havia de ser i havíem d’estar liderant el govern. El cert és que quan arribes a un pacte no només és una qüestió de sumar, sinó de programes, del país, però sobretot de la Diputació i com organitzar aquesta casa, que és un ajuntament d’ajuntaments. I, a això, que ja de per si no és fàcil, s’hi afegeix ara un context nacional: a les tres diputacions diguem-ne petites, Junts hi governa; dues amb presidència d’ERC i a Girona amb presidència de Junts [ Junts i el PSC van tancar l’acord a la de Barcelona, presidida pels socialistes]. Per tant les directives nacionals dels partits hi tenien a dir. No diré mai, perquè seria dir mentida, que m’han imposat. És veritat que hi ha un pacte de context global, tot i que ets consultat i expresses la teva opinió, al final les coses s’acaben fent d’aquesta manera.

Encara n’hi havia un altre, de pacte, que era governar en minoria, o governar amb minoria amb els dos independents. Còmode amb la gent del PSC? Segurament que sí. Que la conjectura era diferent amb el PSC en el moment actual de país amb una sentència a punt de sortir? Probablement també. Però la predisposició amb la gent del PSC aquí, segur que sí. Personalment igual que els republicans. No hi havia cap qüestió personal que ho privés. Però al final són qüestions de programes, de país, de conjectura, que són les que han prevalgut. De la seva pregunta directa, amb la gent del PSC a la Diputació parlem el mateix idioma però tenim un diferencial que és la qüestió nacional.

Més no, pesa la seva part. El tema nacional acaba decantant. Perquè al final l’acord arriba amb ERC. A títol personal ens podríem entendre igual de bé que amb qualsevol altre.

Evidentment, a part de la qüestió nacional, hi ha les particularitats de cada poble, que fan que no es puguin fer pactes com els que es fan a escala nacional. Hi ha personalismes, maneres, queda el que un ha dit o ha fet. És veritat que amb alcaldies com la de Figueres ha sabut greu el que ha passat; en totes però especialment en la segona ciutat quan Junts havia tret de molt el millor resultat. Aquestes especificitats a escala local no poden condicionar el govern d’una diputació.

El que s’havia de visualitzar és que a la Diputació, que és l’ajuntament dels ajuntaments, hi governessin les dues forces que han aconseguit més regidors i regidores en les eleccions municipals i més vots a la demarcació. Era clau. És cert que en l’àmbit local en alguns llocs no s’ha pogut fer i ho lamentem, però a la Diputació en la mesura del possible ho havíem de fer. La Diputació ha de fer un govern ampli, que representa més alcaldies i més nombre de regidores de la demarcació de Girona i això és el que representa un govern entre Junts i ERC.

Hi he pogut parlar i li hem transmès la situació en què ens trobàvem. Ens va donar la seva opinió però va donar suport a la nostra. Ha imposat Puigdemont? He de dir que no.

Quan no estàs d’acord amb una institució el que hauries de fer és no ser-hi. Hi ha una llei aprovada al Parlament pel nostre partit que diu que les diputacions haurien de desaparèixer i convertir-se en vegueries. Quan això sigui possible hi estarem d’acord tots. Si la CUP vol dir això, ara això no es pot produir per la legislació actual. Sobre les pràctiques de cacic, aquí venim a treballar i complim els perfils de transparència. La contesta a això és demanar als alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, inclosos els de la CUP, si quan han vingut a veure el president –hi he estat 11 mesos– han estat ben atesos, se’ls ha ajudat amb el que demanaven o ha estat una pràctica de cacic, dient vostè sí i vostè no, o una pràctica de correcció institucional, d’educació, i si hem estat transparents, davant d’un problema que ens han plantejat demanant com els podem ajudar i si ho hem fet també als ajuntaments de la CUP. No hem mirat mai si l’alcalde era de Junts, abans CiU, d’ERC, del PSC, d’IU, d’independents...

Si la majoria d’ajuntaments de la demarcació estan governats per partits independentistes i en els consells comarcals continuem en aquesta línia, no tindria sentit que la Diputació no seguís la majoria. Penso que és bo que sigui d’aquest caire. Ens hem posat a disposició del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya i en tots els sentits. No hem de renunciar a la llibertat que volem assolir com a poble perquè així s’ha referendat a les urnes. Però també ha de ser fruit d’un diàleg i de generositat entre l’Estat i Catalunya. I nosaltres, en la mesura que es pugui, hem de ser capaços també d’influir, d’ajudar el govern de la Generalitat per poder-ho aconseguir. Si hi som ho podrem fer i així ser útils. Si Catalunya majoritàriament vol assolir una quota de llibertat que avui no té i això està encallat amb presos pendents de sentència i exiliats, que no és normal, com es resol? De cap més manera que parlant i sent generosos. La Diputació ha d’estar al servei de la Generalitat; ens posem a la seva disposició. Així, si som útils, estem al seu costat. La Generalitat sempre ha col·laborat amb les diputacions de manera diversa i no només en qüestions dineràries o programàtiques.

No puc parlar de res. No el tenim tancat i quan ho tinguem l’anunciarem. En l’acord global tancat hi ha un president de Junts que ha estat nomenat i un vicepresident primer, per ERC, que serà Pau Presas.

No serà res fora del que hi havia. Ho tenim embastat, n’hem parlat; mentiria si digués que no n’hem parlat però no està tancat i no puc dir res, i menys en una entrevista en què l’altra part del govern no hi és.

Això, no li ho diré perquè no està tancat. Maria Àngels Planas, Jordi Camps, Jaume Dulsat, Albert Piñeira i jo som, dels 11 diputats de Junts, els que repetim; la resta són nous.

No he dit això. I no li ho puc dir perquè no ho sé. Igual que repeteixo de president de la Diputació, que també és el president del Patronat. La resta d’àrees i responsabilitats de govern depenen del cartipàs.