Un país en mans d’un partit

Des del passat 24 de maig, quan Theresa May va anunciar la seva dimissió, el Regne Unit està paralitzat mentre el Partit Conservador escull un nou líder que es convertirà en primer ministre. Tot i que la campanya s’ha portat a terme a escala nacional, amb debats televisats, el nou primer ministre serà elegit només pels 160.000 membres del partit, que representen un 0,35% del total de l’electorat britànic i no coincideixen ni demogràficament ni ideològicament amb la resta de la població.

Un 97% d’aquests 160.000 activistes són blancs –en comparació amb el 87% dels britànics– i un 70% són homes –en relació amb el 51% del total–, segons un estudi del Centre de Recerca Econòmica i Social. La majoria viuen al sud d’Anglaterra i un 60% a Londres. També la mitjana d’edat és molt més alta: un 17% tenen entre 18 i 35 anys, un 83% més de 36 anys i un 40% més de 66.

Són socialment conservadors. Per exemple, tres quartes parts creuen que la gent jove no respecta els valors tradicionals i un 60% donen suport a la reinstauració de la pena de mort. També són molt conservadors en matèria econòmica ja que només un 15% creuen que el govern hauria de redistribuir la riquesa dels que més guanyen entre els que menys tenen. I estan a favor de les mesures d’austeritat.

Pel que fa a classe social, els britànics també estan infrarepresentats ja que el 86% dels militants tories són de classe mitjana i alta, un 25% són autònoms i més de la meitat treballen al sector privat. Un 40% guanyen un mínim de 34.000 euros anuals i un de cada 20, més de 115.000. A ells es dirigia Boris Johnson, un dels dos candidats que queden junt amb Jeremy Hunt, en la presentació de la seva campanya, quan va anunciar reduir els impostos als que guanyen més de 55.500 euros.

Es fa complicat de pensar que l’exalcalde de Londres hagués fet aquesta proposta en unes eleccions generals. De fet, una setmana després de fer aquesta polèmica promesa, al debat televisiu de la BBC, Johnson no va garantir que portés a terme aquesta mesura.

També les promeses que estan fent sobre el Brexit estan dirigides només als militants del partit. Els 11 candidats que van iniciar la cursa garantien la sortida de la UE. El Regne Unit està dividit entre els partidaris i contraris a la UE mentre que la majoria del Partit Conservador és euroescèptic.

Dues terceres parts donen suport a un Brexit sense acord –la promesa de Johnson– en relació amb el 25% del total de la població que li dona suport. Un 84% s’oposen a la idea que se celebri un nou referèndum. Hi havia una forta oposició també a l’acord de May.

Una altra dada significativa és que en l’últim any s’han inscrit 36.000 membres nous, la majoria euroescèptics. Des del Partit Conservador asseguren que es tracta d’una campanya iniciada pel partit per reclutar nous membres. Però associacions europeistes denuncien la infiltració de brexiters.

Fa un any el magnat Arron Banks, mecenes del Brexit, va fer una crida a les xarxes perquè els seus seguidors s’inscriguessin al Partit Conservador per forçar que el nou líder sigui brexiter. Augurava que l’elecció del nou primer ministre es faria dins del partit, no a les urnes, com així és. Des d’aleshores, Banks ha finançat diverses campanyes de reclutament. Un altre estudi revela que el 59% dels membres dels tories van votar pel Partit del Brexit de Nigel Farage a les europees de maig en què els tories van quedar relegats a cinquena força política.

Hunt recrimina a Johnson que no vulgui fer cara a cara televisius i argumenta que els britànics tenen dret a saber com serà el nou primer ministre, però ell mateix s’oposa que hi hagi eleccions abans del Brexit perquè perdrien el poder. La campanya de Johnson està centrada en els militants del partit, la seva exposició és mínima. L’objectiu és ser escollit. Després haurà d’aconseguir els vots dels diputats europeistes tories i dels 10 unionistes nord-irlandesos per ser investit primer ministre. Però aquesta serà una altra guerra.