“La decisió del Tribunal de Justícia afectarà a tothom”

Això no depèn de la legislació europea, sinó de l’espanyola. La legislació interna diu que una persona, fins que no tingui una sentència ferma que la inhabiliti, es pot presentar. Un dels arguments que utilitza la JEC perquè no puguin fer-lo efectiu és que aquestes persones estan transitòriament suspeses del seu dret d’exercir com a eurodiputades, però aquest transitòriament és molt relatiu...

Aquí es posen en entredit els drets polítics, tant de sufragi passiu com actiu. A més, aquí hi ha un matís, perquè no són només els dos milions de persones que els han votat. Els eurodiputats ni representen només les persones que els han votat ni les persones del país que els han votat. Puigdemont, Comín i Junqueras estan representant tots els més de 400 milions de ciutadans de la Unió Europea.

Hi ha un procediment que és la votació i un altre tràmit que és el d’acatar la Constitució. Aquí hi ha diverses opinions sobre si és un acte formal o si és realment un acte obligatori. Jo crec que és més un acte formal.

Què té més validesa, la publicació al BOE de la llista d’electes o una comunicació d’un òrgan administratiu, que és la JEC, que diu: aquestes persones han estat electes però com que no han acatat...? Una altra qüestió és com s’ha de fer l’acatament.

Tot i no fer-ho presencialment, Puigdemont i Comín van portar una acta notarial i van donar poders a una persona per fer-ho, i la llei espanyola l’únic que diu és que s’ha de fer “davant de notari”. Junqueras, per la seva banda, no ha fet l’acatament però perquè no l’hi han deixat fer. Ell ja el volia fer, però el Suprem va dir que no podia sortir.

Primer de tot és molt important saber que hi ha moltes dificultats perquè els particulars puguin demanar aquest tipus de recurs i, per tant, és molt important que el Tribunal General l’hagi acceptat, perquè ja l’hauria pogut considerar inadmissible. Sobre el pronunciament, no és estrany.

El tribunal només sol adoptar mesures cautelars en casos d’extradició de persones, expulsions, tractes inhumans i degradants... És a dir, en situacions que afectin la integritat de la persona més que drets polítics. El tribunal hauria pogut adoptar-les però deu haver considerat que el mal no era tan gran. Ara s’ha de veure si la sala que coneixerà d’aquest assumpte ho decidirà fer pel procés accelerat o no.

No, perquè encara estàs aplicant el que et diu la llei interna. Com que està en presó preventiva ho han de demanar al Suprem, que per a les cambres espanyoles va autoritzar-ho i ara no. Està interpretant de manera diferent la mateixa norma davant d’un altre parlament. Pots pensar que hi ha un rerefons polític perquè si li deixes anar i acatar la Constitució després l’has de deixar anar al ple de constitució a Estrasburg. Llavors aquí entra el debat, també, de si ja tindria immunitat. A part, el Suprem hauria de demanar a la mesa del Parlament un suplicatori per aixecar-li la immunitat i, si més no, ja hi hauria hagut un bon debat sobre això.

Depèn. Aquí entra en joc la qüestió prejudicial de Junqueras. Dependrà de la interpretació que faci el tribunal i si considera que s’adquireix des que s’acata la Constitució, des de l’inici de les sessions... S’haurà de veure si hi ha una interpretació àmplia o no. El Tribunal de Justícia interpretarà una normativa europea i la seva decisió afectarà a tothom arreu d’Europa, fins i tot a casos futurs.

Jo crec que de passos d’ells ara ja cap. El pas ara és veure com resol el Tribunal de Justícia el recurs d’anul·lació de Comín i Puigdemont i la qüestió prejudicial de Junqueras.