En mans dels tribunals de la Unió Europea
El vet de l’Estat als tres eurodiputats implica la justícia europea de ple en el conflicte català
L’èxit de les decisions d’Alemanya i Bèlgica per les euroordres no es repeteix amb les cautelars a Puigdemont i Comín
El Suprem només ha acceptat preguntar sobre la immunitat
Els exiliats podrien demanar una nova qüestió prejudicial
L’estratègia de presentar-se a les eleccions europees per fer ressò al cor d’Europa de les reivindicacions independentistes catalanes i les denúncies sobre abusos de les autoritats espanyoles a Catalunya ha fet efecte, si bé en comptes de fer-ho per la via parlamentària, ha acabat fent-se per la judicial. El vet de l’Estat espanyol als tres eurodiputats d’ERC i Junts per Catalunya finalment ha implicat els tribunals de la Unió Europea en el conflicte català. Un fet que avança pronunciaments d’instàncies judicials europees sobre la situació catalana abans que la causa contra els dotze independentistes catalans, jutjats pel Tribunal Suprem, arribi a les mans d’Estrasburg.
Els obstacles espanyols perquè Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín poguessin ocupar els seus escons a l’eurocambra han estat diferents i també ho són les vies legals dels tres per lluitar-hi en contra. Mentre que a Junqueras el Tribunal Suprem li va impedir sortir de la presó per jurar la Constitució a Madrid, als exiliats no els van permetre fer aquest tràmit a distància.
Cas ERC
El líder d’ERC va optar per recórrer contra la decisió al mateix Tribunal Suprem i exigir l’opinió de la justícia de la Unió Europea sobre la interpretació de la legislació europea per dirimir si tenia dret o no a assumir el seu mandat. De les múltiples qüestions que la defensa de Junqueras –exercida pel penalista Andreu van den Eynde– volia plantejar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), la sala que ha jutjat el cas contra els independentistes només en va acceptar una sobre els efectes i aplicació de la immunitat europarlamentària com a electe el 26-M.
Cas JxCat
La defensa de Puigdemont i Comín ha optat per diversificar les seves vies de reclamació. Una a través de Madrid, encara pendent de resoldre’s, i l’altra directament a les institucions judicials de la UE. Tots dos van interposar un recurs al Tribunal General de la UE contra el Parlament Europeu per no haver qüestionat la llista d’eurodiputats oficial enviada per l’Estat espanyol on no hi eren.
A més, van demanar una resolució urgent i provisional per poder ser al ple de constitució de l’eurocambra dimarts passat que va ser rebutjada i que no pressuposa el sentit de la sentència sobre el fons del recurs. L’èxit de les decisions dels tribunals d’Alemanya i de Bèlgica en no acceptar les euroordres sol·licitades per l’instructor del Tribunal Suprem per fer detenir i entregar a Espanya Puigdemont i Comín no es va repetir en aquest cas, però aquest revés en no acceptar-los les mesures cautelars proposades el recorreran en els pròxims dos mesos a la següent instància, el TJUE.
Procediment diferent
Mesures provisionals a banda, els tres eurodiputats electes independentistes s’enfronten a un procediment judicial europeu a Luxemburg, però amb característiques totalment diferents. El cas de Junqueras es tracta de la interpretació d’una llei europea vers el que empara els drets polítics, mentre que el de Puigdemont i Comín és un recurs contra la decisió d’una institució de la UE.
El primer està en mans de la màxima instància, el TJUE, que ha de publicar la pregunta prejudicial al diari oficial i donar l’opció a la resta dels estats de sumar-se al cas, ja que la resolució de Luxemburg tindrà efectes per a tots els membres de la UE. De mitjana es resolen en uns setze mesos, però si els magistrats veuen necessari el procediment accelerat, com els ha demanat el magistrat Manuel Marchena, podria trigar uns dos o tres mesos.
La reclamació de Puigdemont i Comín l’hauran de resoldre primer els jutges del Tribunal General, però si no queden contents amb el resultat podrien recórrer al TJUE, allargant més el procés. En canvi, la decisió sobre la prejudicial de Junqueras serà definitiva i el Suprem haurà de resoldre el cas aplicant el que digui Luxemburg.
Tercer cas?
Si bé la sala del Suprem que ha jutjat el referèndum va denegar incloure Puigdemont i Comín en la pregunta prejudicial a Luxemburg, tots dos encara tenen una carta amagada. Mentre l’alt tribunal espanyol està pendent de resoldre el recurs de tots dos polítics sobre la denegació de la Junta Electoral Central (JEC) d’acceptar el seu acatament de la Constitució a distància i amb notari, fonts de la seva defensa, encapçalada pel penalista Gonzalo Boye, asseguren que ells també podrien demanar una qüestió prejudicial, tot i que no concreten quan ho faran.
A l’horitzó
A banda dels tribunals de la UE, a Europa existeixen altres instàncies judicials, com per exemple la vinculada al Consell d’Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb seu a Estrasburg. És l’últim recurs de l’independentisme davant una potencial sentència condemnatòria del Suprem pels fets de l’1-O i la declaració d’independència del 27-O, però pot trigar anys a arribar i que de moment només ha donat un disgust amb la sentència que avala la suspensió del ple del Parlament del 9 d’octubre del 2017. Ara bé, també ho podria ser per a Junqueras, Puigdemont i Comín si no aconsegueixen ser eurodiputats gràcies als tribunals de la UE, ja que Estrasburg té competències sobre casos relacionats amb drets fonamentals com els polítics.
El cas del Parlament, el mirall
M. PiulachsEl cas penal contra els indignats que l’any 2011 van encerclar el Parlament per evitar l’aprovació d’un pressupost ple de retallades socials pot ser un mirall per a la causa contra els independentistes .
La primera constatació és la lentitud en la resposta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El Suprem, amb la sentència redactada per Manuel Marchena, va revocar l’absolució dictada per l’Audiencia Nacional i va condemnar vuit joves a tres anys de presó, el 2015, en considerar que el seu dret de llibertat d’expressió i de reunió no podia estar per sobre del de participació política. Tots ells van demanar l’indult sense encara haver rebut cap resposta. I l’any 2016, el tribunal d’Estrasburg va anunciar que acceptava estudiar la demanda de dos dels condemnats, ja que el Tribunal Constitucional els havia denegat les seves peticions, mentre que encara té pendent de resoldre la de dos d’altres. I quan el TEDH resolgui podria avalar el dret de reunió dels joves al Parlament, fet que obriria la porta a descriminalitzar la protesta del 20-S, i que va dur els Jordis a la presó.
