L’Iran eleva l’enriquiment d’urani per pressionar la UE
Ho fa amb una puresa superior al 3,67%, per sobre el límit que marca l’acord del 2015
Vol compensar l’impacte de la retirada unilateral dels Estats Units
L’Iran ha començat a enriquir urani amb una puresa superior al 3,67%, en expirar l’ultimàtum de 60 dies que les autoritats de Teheran havien donat als signataris europeus de l’acord nuclear per compensar l’impacte de la retirada unilateral d’aquest pacte per part dels Estats Units.
El portaveu de l’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran, Behruz Kamalvandí, en una roda de premsa conjunta amb el viceministre d’Afers Estrangers i negociador nuclear iranià, Abbas Araqchí, difosa per la televisió estatal, va precisar que avui, quan l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) publiqui el seu informe, el nivell d’enriquiment “estarà ja per sobre” del 3,67%. “De moment, arribarem a un enriquiment del 5%, el necessari per al subministrament de combustible per alimentar les centrals elèctriques del país”, va aclarir Kamalvandí, que va explicar que per a aquest objectiu “no s’augmentarà el nombre de les centrifugadores”.
Les mesures anunciades ahir per l’Iran responen a la segona fase de reducció dels seus compromisos adquirits després de la signatura de l’acord nuclear en sentir-se molt perjudicats per la seva aplicació, especialment després de la sortida dels Estats Units.
En la primera fase, que va començar al maig, el govern de Teheran només va ampliar el pes de les existències del material d’aigua pesada i urani enriquit al 3,67% que disposava, mentre que en aquesta segona ha advertit que augmentaria els nivells d’enriquiment de l’urani, tal com sembla que ha fet.
Una altra mesura a implementar en aquesta segona fase afectava el reactor d’aigua pesada d’Arak, que amb l’acord nuclear i per la seva capacitat de producció de plutoni, material que pot ser usat per a la bomba nuclear, es va omplir de ciment i es va plantejar redissenyar.
Araqchí, sense concretar dates, va assenyalar que “la modernització del reactor d’Arak s’ha ajornat”, però si els signants que romanen en l’acord nuclear no aconsegueixen avanços ho tornaran “a la situació anterior”. A més, va assegurar que la República Islàmica de l’Iran està interessada a mantenir l’acord nuclear, però mentre no es compleixin algunes de les seves peticions continuarà fent passos cada 60 dies en la reducció dels compromisos, un procés que “pot acabar amb la sortida de l’Iran de l’acord”. “Si els europeus mitjançant el Suport a l’Intercanvi Comercial (Instex, en les sigles en anglès) o mitjançant alguna altra via haguessin complert les expectatives de l’Iran, ara no estaríem en aquesta etapa”, hi va afegir.
Araqchí va informar que enviaran una carta del ministre iranià d’Afers Estrangers, Mohammad Javad Zarif, a la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, respecte als punts entorn a l’enriquiment d’urani que d’ara endavant l’Iran deixarà de complir. Sobre la tercera fase d’aquesta possible desvinculació, que es produiria el 7 de setembre, Araqchí va explicar que “preferien anunciar-ho d’aquí a dos mesos però que ja tenen planejat i programat tots els passos que faran en aquest sentit”.
L’Iran i les sis grans potències mundials (França, el Regne Unit, Alemanya, la Xina, Rússia i els EUA) van arribar a un històric acord el 2015 pel qual Teheran es comprometia a limitar el seu programa nuclear per no poder desenvolupar a curt termini una bomba atòmica, a canvi de facilitats econòmiques i comercials. El maig del 2018, el president nord-americà, Donald Trump, va ordenar la sortida dels EUA de l’acord nuclear i va tornar a imposar sobre l’economia iraniana totes les sancions que havia aixecat amb el pacte, incloses les que pesen sobre el sector petrolier.