Més de 42.000 ciutadans de la demarcació han votat «sí» en les 3 onades de consultes

Les dades poden donar per a moltes anàlisis i interpretacions. Entre les onades del 13 de desembre, el 28 de febrer i el 25 d'abril –la més nombrosa–, un total de 45 municipis del Camp i 3 de l'Ebre han muntat consultes sobre la independència, una quarta part dels 182 de la demarcació. El Baix Camp, amb 17, i el Priorat, amb 9, són les comarques amb més municipis amb ganes d'autodeterminar-se, i aquesta última, de fet, s'ha situat com la més participativa de Catalunya en termes relatius, amb un 50,8% de votants sobre el total que hi estaven cridats, per sobre, fins i tot, del 40,8% d'Osona. I és que és a les zones rurals on la convocatòria ha tingut sens dubte més èxit, ja que a l'Alt Camp –fins i tot amb una ciutat com Valls– i la Conca també s'han obtingut participacions properes al 30%, igual que als pobles del Baix Camp si se li treuen els resultats més aviat discrets –en percentatge de participació– de Reus i Cambrils. Les comarques litorals –les més poblades i on hi ha més immigració, tant estatal com estrangera– són així les que més han obviat les consultes, amb només un 12,1% de participació al Baix Penedès i un 12,9% al Tarragonès.

A l'Ebre, fins i tot, hi ha dues comarques –la Ribera i la Terra Alta– on encara no s'ha organitzat cap consulta, mentre que les tres que s'han fet a Xerta, al Baix Ebre, i a Ulldecona i Alcanar, al Montsià –amb una participació ben discreta–, sembla que hi dibuixen un panorama poc favorable a les aspiracions independentistes. En total, a les comarques de Tarragona han anat a votar un total de 46.985 persones, cosa que significa un 17,35% del padró que hi estava cridat, que era de 270.844 persones comptant els ciutadans a partir de 16 anys i els immigrats empadronats. Si es tractés d'un plebiscit oficial, en què només poden votar majors de 18 anys i no els immigrats, la xifra de participació pujaria al 20,04%, tot per sota de la mitjana de Catalunya, que s'ha situat en el 20,8% i el 23,3% respectivament. La victòria del «sí», això sí, ha estat irrefutable: un 90,7% dels vots per un 6,5% del «no», dades també inferiors al 93,4% i el 4,3%, respectivament, del conjunt de Catalunya.