Puigdemont reclama ara reflexió, decisions i unitat

Després de la tempesta, ve la calma. O això, almenys, és el que es van proposar ahir els dirigents de JxCat, després del polèmic pacte que van consumar dijous amb el PSC a la Diputació de Barcelona. “Hi ha una cosa que no es pot oblidar ni menystenir mai: la força de la gent. La gent vol unitat, ara més necessària que mai. Cal una reflexió profunda i prendre decisions”, piulava ahir al matí Carles Puigdemont, en al·lusió a la topada, després d’uns dies de silenci a les xarxes. L’expresident, així, va instar a refer complicitats i estratègies, alhora que criticava els que des l’altre cantó han animat la divisió i intentava reorientar la lluita cap a l’adversari comú: “Alguns tenen el que volien i buscaven de fa temps. Els seus estrategues i aliats mediàtics són persistents en la confrontació no pas amb l’Estat repressor, sinó entre nosaltres. S’equivoquen”, sentenciava. Li agafava el guant la mateixa secretària general d’ERC, Marta Rovira: “Només avançarem quan hi hagi un acord estratègic i molt de respecte i complicitat. Ho sabem. Som-hi. Seguim!”, piulava, en un intent de distensió.

La líder de JxCat al Congrés, Laura Borràs, també admetia a RNE que el pacte a l’ens supracomarcal és “difícil d’entendre des de la distància”, i ha estat “un procés dolorós per a moltes persones”, que s’explica per “lògiques municipals”. I és que l’acord per donar la presidència al PSC ha agradat poc o gens a un ampli sector de JxCat, que ara s’esforça a refer ponts, almenys amb vista a una resposta unitària a la sentència de l’1-O.

Hi va contribuir ahir, a rebaixar la tensió, la consumació del pacte de totes dues forces a la Diputació de Lleida, que va permetre nomenar president, amb 20 dels 25 vots a favor, el republicà Joan Talarn, alcalde de Bellvís. Un pacte que, a diferència del de la vigília, era aplaudit a Twitter pel president del PDeCAT, David Bonvehí. “Hi havia altres combinacions, però estem en un moment en què cal unitat per afrontar els reptes i la repressió”, constatava el seu portaveu a l’ens, Jordi Latorre, que en un discurs ben diferent al del seu col·lega Joan Carles Garcia dijous a Barcelona, del qual no va fer gairebé cap esment, feia una crida a posar fi als retrets per “construir afectes i confiances”. “Podem reflexionar de manera oberta i transversal sobre com passem del 48% al 60%”, concloïa. Aquest cop, en tot cas, van ser els republicans els que hi van passar de puntetes. Talarn tot just es felicitava per “un projecte consensuat i compartit” que va obrir a les altres forces, i agraïa a JxCat la “confiança” per investir-lo. “Ahir vaig ser a la constitució de la Diputació de Barcelona i vaig escoltar el portaveu de JxCat. Avui, soc a la constitució de la Diputació de Lleida i escolto el portaveu de JxCat. Està a punt d’explotar-me el cap”, piulava Isaac Peraire, vicesecretari d’organització d’ERC, que incidia: “Des de la lleialtat i l’honestedat, s’aconsegueixen acords”.

I és que la ferida pel pacte a la Diputació de Barcelona encara cou, i molt, a ERC. El líder a la capital, Ernest Maragall, lamentava que el PSC té l’encàrrec de l’Estat de “liderar la reconquesta” a Catalunya i capgirar la majoria sobiranista, i JxCat ha “caigut en la temptació” i els ha enfortit com a força institucional només per “objectius propis de supervivència i defensa del seu propi espai”. “Podent elegir entre ERC i el partit del 155 ha triat el del 155”, incidia Maragall, que es conjurava perquè ERC lideri el país i no quedi “atrapada” en la divisió independentista.

Pel seu cantó, la nova presidenta, Núria Marín, insistia ahir a la SER a veure l’acord com un “molt bona senyal per començar a normalitzar” la situació política al país, i reflexionava que el “mur” entre independentistes i unionistes tenia “part de realitat i part de postureig” dels partits. En canvi, el diputat de la CUP Carles Riera va criticar a TV3 que JxCat “blanquegi el 155”.