Von der Leyen pilotarà la CE
La mà dreta de Merkel aconsegueix una victòria ajustada i es converteix en la primera presidenta de l’executiu comunitari
L’extrema dreta polonesa, els ‘grillini’ i un grup socialista dividit, decisius en l’elecció
La direcció executiva de la Unió Europea (UE) estarà en mans d’una dona alemanya i democratacristiana de 60 anys gràcies a una ajustadíssima majoria parlamentària. Ursula von der Leyen va rebre el vistiplau de l’eurocambra per només 9 vots de marge, malgrat les reticències inicials i la major fragmentació política.
Queden menys de dos anys per a la retirada d’Angela Merkel, però la poderosa cancellera ha deixat ben lligat el seu llegat per a la UE col·locant a la presidència de la Comissió Europea la seva mà dreta, que serà la primera dona a ocupar el càrrec en la història del projecte europeu.
L’enrabiada dels eurodiputats per la imposició de les capitals d’una candidata que no havia passat per les urnes els ha durat poc més de dues setmanes. L’extrema dreta polonesa, el Moviment 5 Estrelles i un grup socialista dividit van ser clau, finalment, per a la victòria de l’encara ministra de Defensa d’Alemanya.
Amb 383 vots a favor, 327 en contra i 22 abstencions, Von der Leyen va superar la barrera dels 374 suports necessària per rellevar el també popular Jean-Claude Juncker –el luxemburguès en va obtenir 422 fa 5 anys– al capdavant de l’executiu de la UE. D’aquesta manera, el Partit Popular Europeu (PPE), el més votat en les eleccions, reté una de les cadires més potents al bloc malgrat haver perdut la seva posició hegemònica amb l’aliat socialdemòcrata, que es queda almenys mitja presidència de l’eurocambra i la cartera d’Exteriors, buida en competències.
Comptant amb dos grans benefactors com Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, l’alemanya ha aconseguit en dues setmanes teixir una majoria dèbil a còpia de promeses polítiques sobre l’estat de dret, el canvi climàtic i la protecció dels treballadors, i assegurant càrrecs a les famílies polítiques més indecises.
Reticències
De cara a la galeria, l’escull més conflictiu esgrimit pels indecisos liberals, socialistes i conservadors eurescèptics (en què s’integren els ultres polonesos) ha estat el compromís de Von der Leyen amb la salut democràtica de club europeu. L’aval de Polònia i Hongria, que havien vetat l’holandès Frans Timermans per l’embat contra les seves derives autoritàries, ha fet planar una ombra de dubte sobre Von der Leyen.
En un intent de pescar vots, va garantir que la seva Comissió continuarà sent “la guardiana independent dels tractats” utilitzant “totes les eines” disponibles i donant suport a un mecanisme paneuropeu complementari als existents. Paraules mesurades que no van espantar els polonesos d’extrema dreta que governen a Varsòvia i que li van donar suport. Tanmateix, l’ajustada victòria reflecteix les discrepàncies no només entre els socialistes, sinó també entre liberals i populars, segons fonts parlamentàries.
Al clan socialista, l’enuig dels alemanys per una candidata que detesten a casa seva i d’holandesos, belgues i francesos per la negociació de cadires de Pedro Sánchez poc beneficiosa havia generat mala maror i discrepàncies internes. Ara bé, les delegacions més nombroses, l’espanyola i la italiana, eren clau per fer decantar els vots i, finalment, van cedir la direcció executiva a una popular.
Fora del bloc format per populars, liberals i socialistes, Von der Leyen també va fer amics entre els populistes del M5E i els polonesos de Llei i Justícia. Ara bé, va esquivar les preguntes dels periodistes sobre aquests suports: “No sé qui ha votat per mi, sé que era difícil obtenir la majoria”, va dir, malgrat que els ultres van presumir d’haver estat decisius.
Avui mateix, la mà dreta de Merkel abandonarà el seu executiu dimitint com a ministra de Defensa, però no serà fins a l’1 de novembre quan assumeixi la seva nova feina a Brussel·les. Abans, però, haurà de formar el seu equip a partir de les propostes dels estats. La successora de Juncker ja ha advertit que vol un executiu totalment paritari i ha exigit a les capitals que enviïn el mateix nombre de dones que d’homes a la Comissió Europea. Tots hauran de passar també el filtre d’un Parlament més dividit que mai.
LES XIFRES
L’afer català, present en el debat
Natàlia Segura RaventósLa discussió parlamentària prèvia a l’elecció d’Ursula von der Leyen va incloure referències a l’afer català. El president de l’Aliança Lliure Europea (ALE) a l’eurocambra, Alyn Smith, va reclamar a l’alemanya que sigui una “intermediària honesta” en el conflicte entre Catalunya i Espanya: “Espero que vostè faci aquest paper”, va reivindicar, defensant que “l’única solució” per a aquest problema serà “el diàleg”. A més, l’eurodiputat del Partit Nacional Escocès (SNP) va recordar també a la candidata que l’eurocambra que l’ha votat no està “completa” a causa de l’absència dels eurodiputats electes independentistes Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín.
Per la seva banda, l’eurodiputat del PP Esteban González Pons també va fer referències a la crisi catalana. Abans que se celebrés la votació, es va mostrar confiat que, en cas de ser elegida, la nova presidenta de l’executiu comunitari defensarà “la unitat d’Espanya”.