“No m’havia vist mai d’alcalde”

Fogars, al principi, constava de dos municipis [nuclis]. Ramió era un agregat i en èpoques passades tenia molt moviment ramader, i a Hostalric es feien fires importants, més que a Tordera, com ara Santa Llúcia. Hostalric és Girona i Tordera, Barcelona. Va haver-hi les distribucions de les comarques i en Pau Vila [geògraf] va ser un dels que van fer-ho. Com que a Fogars té més influència Hostalric que Tordera, els farem de la Selva. Què va passar? Les comarques no tenien influència per gestionar res. Però ha anat evolucionant, i les diputacions eren les províncies, i a Fogars totes les gestions passaven per la Diputació. Va arribar un moment que es va consolidar la Generalitat i es van crear els consells comarcals, que van tenir competències. I què va passar? Com que som a la Selva, les competències són del Consell, que és a Santa Coloma. Però som província de Barcelona i comarca de Girona.

A veure, jo crec que és com qualsevol altra qüestió. Si tu estimes i valores qualsevol cosa, no et cansa. Si creus en el teu poble... Fogars érem pagesos i masies quan jo vaig entrar. Uns promotors van construir unes urbanitzacions il·legals, en una època que tots coneixem, tot era especulació. Allò era una anarquia urbanística. Jo no tenia la intenció d’estar a l’Ajuntament i no m’havia vist mai d’alcalde. Arran d’aquesta actitud de la gent que va venir de fora i que potser no connectava massa amb la gent del poble –tot i que també hi ha gent molt trempada, però de vegades els trempats s’estan a casa, i els que surten poden crear un clima de desestabilització–, l’antic ajuntament va dir que no es presentava i teníem números que un altre poble ens annexionés. Podia ser que ho fes Tordera.

Hauria estat un veïnat de Tordera, que ja va annexionar altres pobles que no es podien autogestionar per falta de gent. Si no hi ha ningú que es presenti i les masies desapareixen..., això hauria pogut passar. Ens vam presentar en una espècie de primàries i jo, que era a Unió de Pagesos, vaig sortir escollit perquè tenia el sentit de la identitat de Fogars. Vam fer el primer mandat amb el compromís que en un segon mandat –si arribava i la democràcia es consolidava– un company em substituiria. I va arribar el segon, el tercer... i la gent deia: “En Josep ja ho fa, en Josep ja se’n cuida...”

Això de les urbanitzacions ha estat positiu i negatiu. Si no hagués vingut la gent, no hauríem pogut tenir els serveis que ara tenim [...]. Hi havia una certa anarquia, perquè no tenim res programat. Es va fer el pla general, i es va fer una reducció d’urbanitzacions. De cinc, en van quedar tres de legals i dues que són al Parc Natural del Montnegre i que encara hem d’acabar de resoldre [...]. Vam fer un centre de dia amb 30 places. Allà hi teníem una àrea de serveis i hi ha el Museu de la Pagesia, inaugurat el 2009. Ara hem acabat el centre cívic.

Falten dues rotondes, una al davant de l’ajuntament. Hi ha una rotonda partida, i el projecte, a punt d’adjudicar-se, és fer una rotonda per fer tot el gir. Tenim pendent l’actualització de la depuració de les zones urbanes. Tenim uns decantadors desfasats. I hi ha el compromís per part de l’ACA de fer-los. A aquestes zones els cal una depuració acurada.