“Jo no soc 155”

Sens dubte que, després de les eleccions del 2011, el 2015 afrontàvem unes eleccions municipals en què el conjunt del socialisme ajudava, però no és l’única clau que explica els resultats que hem tingut. Amb 13 punts menys de participació, a les municipals vam superar amb més de 300 vots el nostre resultat de les generals; per tant, és evident que hi ha una resposta local molt clara de confiança en un equip molt transversal que ve avalat per una experiència i una acció de govern de sis anys i mig, del 2011 al 2017, i donada la situació de descoordinació i desgavell de l’anterior govern aposta clarament pel nostre equip i la meva figura per tal de redreçar la situació, que en molts aspectes requereix un redreçament ràpid i urgent.

La ciutadania ha anat madurant, en el sentit que valora cada elecció segons el que es decideix. La dinàmica de les europees era una i la dinàmica de les locals, una altra. Això no va fer res més que confirmar el que ens transmetien molts veïns durant la campanya: “No soc històricament dels vostres, però aquesta vegada us donaré suport a vosaltres perquè cal redreçar l’Ajuntament de Molins.”

Molts. El dia a dia, tenir cura de l’espai públic, que funcionin els serveis municipals, la situació generada en el personal de la casa, l’ambició a l’hora d’afrontar reptes importants que necessita Molins... Aquesta experiència de govern que es va trencar en els darrers 18 mesos permetent l’entrada de companys regidors que requerien un aprenentatge a l’hora de decidir i pilotar el govern municipal. I és precisament això el que ens situa en un escenari en què és evident que en aquestes eleccions municipals nosaltres hem superat les nostres fronteres tradicionals com a partit.

No només votants. Jo no amago des del 2015 que inclús alguns companys regidors del grup municipal socialista han participat activament en l’1-O i són independentistes declarats. Nosaltres no hem perdut aquesta capacitat d’incorporar veïns atrets pel nostre projecte local. Malgrat la situació extraordinària del país, no hem perdut la capacitat d’incorporar aquests companys al nostre equip. De la mateixa manera que aquestes persones el 2017 participaven en un procés de país, quinze dies més tard alertaven a l’anterior alcalde que una cosa era el procés i una altra l’experiència de govern de Molins. I ells no interpretaven que el que estava passant legitimava el trencament d’aquella experiència positiva de govern. Aquesta és l’altra clau: si hi ha hagut una pèrdua de votant de Junts per Molins no és per haver tingut aquella experiència de govern amb els socialistes, és per haver trencat una cosa que funcionava sense estar justificat amb cap motiu local.

Hi ha un desconeixement profund del que hem fet nosaltres a Molins. És legítim que determinats ciutadans puguin arribar a pensar això, jo evidentment no ho comparteixo, però el que no pot ser és un argument per a l’exclusió i un cordó sanitari cap al PSC. Jo això ho he parlat amb companys d’ERC que poden arribar a oferir aquest argument a Molins però que no s’aguanta ni travessant de municipi i anant a Sant Cugat del Vallès, i, per tant, aquest argument ja no s’aguanta. Els partits polítics farien bé de recuperar la coherència en els seus plantejaments. Si es vol mantenir una coherència global, s’ha de poder mantenir a tot arreu. Si es demana el respecte per la llista més votada com ha demanat Ernest Maragall, l’hauria de poder demanar a tot arreu, també a la Diputació de Barcelona.

Jo puc parlar pel que he experimentat. Vam estar governant sis anys i mig amb l’antiga CDC i el mateix alcalde responsable del trencament d’aquell acord valorava que aquell pacte estava funcionant bé. Això no menysté la nostra voluntat d’aplicar polítiques progressistes, que surten molt avalades amb el resultat de les municipals. Jo em mantinc ferm en la voluntat de construir un govern fort. Vam quedar sorpresos de la manca de voluntat de diàleg d’un grup municipal com ERC, amb la qual també faríem majoria absoluta. Amb Junts ens uneix una experiència de govern, plantejaments de poble que s’han treballat conjuntament. També hem estat capaços de parlar amb una força amb qui algú podria pensar que estem diametralment oposats en alguns aspectes però que en altres trobem sinergies com és la CUP. I per descomptat també hem parlat amb Reviu Molins en Comú.

Quan parles amb ells al final el que demostren és una de les evidències de què nosaltres érem coneixedors al llarg del darrer any, i són les profundes discrepàncies, baralles i desacords entre els membres d’aquell govern. Quan parles amb ells et diuen que més enllà que inicialment hi hagués un puntal en aquell acord, que era fer República, l’eix independentista, en el dia a dia tots et reconeixen que el govern de Molins és per resoldre els problemes d’àmbit municipal, i aquí hem pogut veure en el decurs dels darrers 18 mesos que hi havia profundes discrepàncies, fins a l’extrem que ha estat el grup municipal socialista el que ha salvat alguna de les votacions que portava el govern municipal davant l’abstenció d’ERC o la CUP.

Hem parlat més en les darreres tres setmanes que en els darrers divuit mesos. La política no es fa des del ressentiment, sinó des de la constructivitat, la positivitat i la mirada al futur. No vol dir deixar de tenir memòria, però que passés el que va passar no ens inhabilita per cercar camins de col·laboració. La relació de forces és una altra i Molins necessita un govern fort.

Sí, hi vaig coincidir. Tinc molt present un acte en què va venir a la sala de plens, el 2012, a la signatura d’un conveni per l’Oficina Municipal d’Habitatge entre Molins i Sant Vicenç dels Horts. Molins oferia els serveis de l’oficina a diferents municipis del nostre entorn. Hi vaig coincidir amb la naturalesa de dos alcaldes que signen un conveni pel bé del conjunt dels seus veïns. No puc parlar de cap aprofundiment més en la relació.

[Pensa llargament] Entenc que hi ha moltes més persones amb molta més relació que segur que l’anirien a veure abans que jo. Dins el partit ja hi ha hagut companys que sí que hi tenien molta relació i de fet fa mesos es va publicar que els alcaldes de Cornellà i Sant Joan Despí l’havien anat a veure, i algun diputat. Des de la comprensió de la situació personal que està travessant, crec que s’ha de mantenir el respecte a la decisió judicial. La política no pot fracassar per l’acció de la justícia, de la mateixa manera que l’acció de la justícia no és el defuig de la manca de política. Vaig mostrar la meva solidaritat amb l’exalcalde Joan Ramon Casals el 4 de juliol quan va comparèixer al jutjat [per l’1-O]. Li vaig dir que ens unia una experiència de govern i moltes hores parlades pel bé de Molins i també parlant i discrepant del model de país, que considerava que la situació política s’havia de resoldre des de la política i mai des de la justícia, i que la manca de projecte polític que havia mostrat l’anterior govern d’Espanya no podia ser resolta per la justícia. Em solidaritzo amb l’exalcalde Casals i li envio una forta abraçada.

Això és aquí i hi ha una majoria independentista a la sala de plens.

Jo crec que els espais de tots haurien d’estar nets d’aquests símbols perquè ja hi ha altres llocs del municipi on es poden penjar. Però soc molt coneixedor del pensament del conjunt de molinencs i de la relació de forces a la sala de plens. De la mateixa manera que molts em deien que posés més símbols, també n’hi ha d’altres que em demanen la retirada d’uns altres. Ara per ara, tot es deixa en la mateixa situació.

Hem d’assolir determinades infraestructures de l’Estat, que sabem que no es faran en quatre anys, però com a mínim hem d’aconseguir el compromís de l’Estat per fer rotondes i accessibilitat per Molins. Hi ha un projecte que s’està treballant amb Foment per fer una nova rotonda que ha de connectar la variant de Cervelló amb l’autopista i que ens ha de permetre una nova sortida a l’autopista pel vessant nord i que ens hauria de descongestionar el centre.

Un d’atenció a la gent gran, molt reclamat, que parteix d’un incompliment històric de la Generalitat, que és la construcció d’una residència per a gent gran. Ara tenim només un compromís perquè ens donin 50 places públiques més de llar d’avis. En aquests quatre anys hem de ser capaços de construir una nova residència amb capacitat per a 80 persones, que aculli les 50 noves places més les 30 actuals. I un segon projecte emblemàtic que ens ha de situar en el mapa cultural de Catalunya és destinar el Palau dels Requesens al Museu del Renaixement, per al qual ja hem aconseguit finançament europeu. Hi ha consens i voluntat del Museu Nacional de Catalunya d’establir el museu a l’àrea de Barcelona, que més enllà de l’existent a Tortosa seria el primer Museu del Renaixement en l’àmbit català. Ens dotarà d’identitat històrica cultural i ens situarà en el mapa cultural.

Estaria satisfet si assolim una xifra de 150 habitatges públics en aquest mandat. Estem més ben preparats que el 2011 i el 2015 per tres motius. Primer: hem generat nous barris i nous solars en disposició per construir habitatge públic. Segon: tenim finançament a partir de l’ingrés que l’Ajuntament ha rebut per aprofitaments urbanístics o per la venda de solars –tenim 1,6 milions d’euros per fer polítiques del sòl i l’habitatge–. I tercer: tenim l’oportunitat de reconvertir l’empresa Molins Energia perquè la seva primera utilitat sigui la construcció d’habitatge públic. Tenim solars, finançament i l’eina.