PEP BERGA ELS NOSTRES AJUNTAMENTS
ALCALDE D’OLOT.(JUNTS PER CATALUNYA) OLOT
“No volem utilitzar la majoria absoluta”
Majoria. Afirma que té clar que les olotines i els olotins van escollir vint-i-un regidors i no només els seus onze volcans. La construcció d’un centre d’interpretació del vulcanisme és un dels grans objectius del seu equip
Pep Berga afirma que la proximitat dels vuit anys anteriors amb les olotins i els olotins ha estat clau per aconseguir la majoria absoluta a Olot. Diu que ja la preveien, però només com una possibilitat pendent del context electoral. El flamant alcalde hi afegeix que administrarà aquesta majoria tenint en compte tots els regidors i destaca el museu dels volcans, la biblioteca i centre social del Carme i la piscina coberta com els grans projectes del mandat.
Parli de les sensacions dels primers dies...
La primera sensació que vaig tenir va ser de molt d’agraïment i de descobrir que la ciutat acaba reconeixent la dedicació i que estiguis als actes que la gent organitza, que trobis temps per a ells i que no et mostris distant. I és sincer això que et dic.
Més sensacions?
La segona sensació que em va sorprendre és la gran diferència que la gent atorga a l’alcalde o a un regidor. He estat vuit anys primer tinent d’alcalde i no m’havia trobat mai aquesta consideració tan especial que et donen com a alcalde. La gent, fins i tot, em demanen selfies pel carrer.
Valori el resultat de les eleccions.
No va ser un resultat inesperat, perquè la majoria absoluta era una possibilitat que prevèiem. Es va confirmar un resultat que se’ns va posar en dubte un mes abans quan els resultats de les generals en donaven un de molt diferent I, per tant, dono més sentit a aquella frase que s’acostuma a dir dels ajuntaments: que la gent té molt en compte el nom de les persones i no només les sigles.
A què atribueix aquests bons resultats?
És una suma de factors. Veníem de dos mandats en què les coses havien sortit bé o molt bé, que temes molt importants la ciutat els ha afrontat bé en anys de crisi econòmica, que tenim una taxa d’atur baixa, serveis de qualitat.. I un altre factor clau és l’equip de persones que ens presentàvem, totes triades amb molta cura, i un projecte de futur que va il·lusionar més que els d’altres formacions, amb temes com ara la biblioteca, la piscina coberta o l’Espai Cràter.
Gestionar una majoria absoluta no és fàcil.
No, i per això les meves primeres declaracions la mateixa nit electoral van ser donant les gràcies i recordant que la ciutat havia escollit vint-i-un regidors i no només onze. És important que tots vint-i-un identifiquem bé l’objectiu de la nostra acció de govern, que és fer créixer la ciutat i no fer créixer els partits polítics dels quals formem part.
Ara han passat dies. Com s’ha traduït això que explica?
En donar molt de temps als grups que no estan al govern per fer aportacions als punts que portem al ple o a la junta de govern, en la qual poden participar. Per tant, no volem caure en la temptació de fer servir la majoria absoluta i volem aconseguir que tot s’aprovi amb els vots del màxim nombre possible de partits.
En el primer ple ordinari, però, vostè es va queixar perquè li van demanar més informació i més temps per analitzar-la.
Em vaig queixar perquè em van retreure que havien tingut poc temps per a un tema pel qual els havia convocat tres vegades. Treballar plegats implica l’esforç de tots i no només dels que governem.
Vostè és un alcalde d’una ciutat important del país, amb experiència i jove, i, lògicament, el festejaran.
Des del primer dia he tingut clar que em volia dedicar només a l’Ajuntament, precisament, per conservar aquesta proximitat i dedicació que la gent agraeix. El temps és limitat. Entenc que hi poden haver molts altres projectes polítics que facin il·lusió, però, en el meu cas, vull dedicar tota la concentració a Olot. El compromís és per a quatre anys, no subjecte a cap tipus de temptació.
En què es diferenciarà el seu govern del seu antecessor?
Els governs municipals es defineixen sobretot per les persones que en formen part i penso que, més enllà que la sigla del partit que governa sigui la mateixa, quan comences un projecte amb 11 regidores i regidors on només 3 provenen de mandat anterior, és un projecte del tot nou. Canvien persones, els lideratges i els projectes i objectius. Els projectes de futur acostumen a estar marcats pels lideratges i, en el meu cas concret, provinc de regidories dedicades directament a les persones: benestar social, cultura, educació, esports. I això es notarà a l’hora de prioritzar.
Quines responsabilitats té, a part de l’alcaldia?
He volgut continuar a la regidoria de Cultura i a la de Drets Civils. La primera per la centralitat que penso que mereix i la segona perquè en el nostre projecte la intolerància o la discriminació no són acceptables i ha de ser el mateix alcalde qui les ha de censurar.
El projecte de museu dels volcans és el projecte estel·lar?
L’anomenem Espai Cràter i és un dels més importants. Olot és el centre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La ciutat està totalment encerclada de parc natural i la valoració d’aquest patrimoni natural, la seva divulgació, coneixement i protecció passa per disposar d’un nou equipament que complementi les visites a l’espai natural. Aquest nou equipament ha de ser un museu on domini la tecnologia, les produccions audiovisuals, i estarà situat al centre de la ciutat, a can Marcé.
Ara per ara, però, no hi ha consens sobre aquest projecte.
En aquest moment, no, però intentarem aconseguir-lo i m’hi esforçaré al màxim perquè és un equipament important per a la ciutat i sobretot per a la protecció del Parc Natural de la Garrotxa. En aquest moment s’està seguint un procés de cocreació inèdit al país, que inclou científics, pedagogs, tècnics del parc natural, agents turístics, agents econòmics en general, veïns, etcètera, que ha de definir les línies estratègies d’aquest equipament.
En què es diferencia d’un procés de participació?
En què és on realment les persones que en formen part, sense interferències externes, acabaran definint les línies estratègiques d’aquest projecte. Ni jo ni cap regidor hi intervenim. Només experts. Està conduït per professionals i la Generalitat perquè ha de servir de model per a processos semblants en altres equipaments del país.
De quin tipus de museu es parla?
Em costa fer servir la paraula museu, perquè implica tenir fons. Per això parlem d’un centre d’interpretació. Tindrà continguts audiovisuals i tecnològics que et permetran viure un erupció volcànica, tenir l’experiència des de dins. La tecnologia t’ho permet.
Vostè ha recordat en més d’una ocasió que fa vuit anys que treballen per a la promoció d’Olot. L’Espai Cràter consolidarà aquesta aposta?
Sí. Hi ha un principi molt simple, que és que les persones no anem als llocs perquè sí, sinó perquè hi passa alguna cosa. L’obertura de l’eix Vic-Olot pel túnel de Bracons ha facilitat que moltes persones vinguin a Olot a gaudir d’esdeveniments extraordinaris com ara la Fira Orígens, la campanya de promoció Olotx2, la Fira de l’Embotit, esdeveniments culturals de referència nacional com ara els festivals MOT, Sismògraf i Lluèrnia...
Pensen en alguna nova proposta en aquest àmbit?
Les persones demanem novetats i viure experiències noves contínuament. Per tant, en aquests propers quatre anys haurem de dissenyar nous esdeveniments culturals o propostes com l’Espai Cràter, que estarà en funcionament la primavera del 2021.
Altres projectes de mandat?
El projecte de ciutat més il·lusionant és el de la nova biblioteca entesa com a centre cultural i espai de relació a semblança dels que els darrers anys s’han fet al nord d’Europa. Les d’Holanda, Dinamarca i Finlàndia són les que hem anat a veure.
Com són aquests espais?
Tenen, a més de biblioteca, zona d’estudi, espais per reunir-s’hi, espais de creació a disposició per fer-hi qualsevol cosa, sala d’actes, etcètera, i funcionen amb una franja horària molt àmplia els set dies de la setmana.
Qualifica aquest projecte d’il·lusionant. Per què?
És il·lusionant perquè no n’hi ha cap al país, però, a més a més, perquè estarà a la zona del centre de la ciutat més deprimida i un equipament com aquest ha de ser un element per revitalitzar l’última zona del barri vell que queda per revitalitzar.
Tenen clars els usos dels espais tancats de l’antic hospital de Sant Jaume?
Encara hi queda un trenta per cent d’espai per utilitzar i volem que sigui íntegrament per donar serveis assistencials a la gent gran, donant continuïtat al geriàtric actual. Ho farem seguint el model d’unitats de convivència, d’un màxim de quinze persones, d’ambient més familiar…
Més de trenta anys esperant la variant... Es resoldrà ara?
És una obra que no depèn de l’Ajuntament, sinó de l’Estat i de la Generalitat. No és acceptable que aquests propers quatre anys no es resolgui una variant per a la ciutat d’Olot, que és capital de comarca.
Quin paper creu que ha tenir Olot en el mapa de ciutats mitjanes de Catalunya?
M’agradaria que continuï essent una de les millors ciutats on viure-hi i podem tenir un paper important en temes relacionats amb la transició energètica i com a ciutat saludable.
Quin paper tindrà Olot quant a les aspiracions sobiranistes del país?
El compromís que aquest equip de govern tenim amb la ciutat també el tenim amb el procés nacional per la independència de Catalunya. Pensem que la independència milloraria molt la vida de les persones d’aquest país.
Un polític que s’ha fet al carrer i que no vol marxar d’Olot
Natural d’Olot, Pep Berga té 54 anys, està casat i té dos fills i és funcionari de la Generalitat. Militant del PDeCAT des del 2007, és a l’Ajuntament des del 2003, els primers vuit anys a l’oposició i els últims vuit al govern de Josep Maria Corominas. També ha estat vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa durant dotze anys. Berga és un polític foguejat al carrer. Durant els vuit anys del govern de Josep Maria Corominas, ha estat un habitual als actes i les activitats que han dut a terme les entitats de la ciutat. Aquesta presència, lògicament, es va incrementar encara més els dos últims anys del mandat de l’anterior alcalde. Bregat també en conflictes polítics –li va tocar defensar, per exemple, la polèmica posició inicial de la Generalitat com a conseller comarcal en el tema del ‘fracking’ a Riudaura–, Berga s’ha convertit en un dels polítics de Junts per Catalunya amb més projecció. Ell, no obstant, sentencia que només vol treballar per a Olot.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.