Johnson i Varadkar topen per la clàusula que evita noves fronteres a Irlanda
Dublín alerta que la UE la mantindrà en el tractat i no la renegociarà
El líder britànic, que avui visitarà Belfast, es reafirma en un ‘Brexit’ sense acord
Els primers ministres britànic i irlandès, Boris Johnson i Leo Varadkar, es van embrancar ahir en una discussió per telèfon sobre la salvaguarda irlandesa. Era el primer cop que conversaven des de l’arribada de Johnson, dimecres passat, al número 10 de Downing Street.
Aquesta salvaguarda és la garantia que la Unió Europea (UE) exigeix al Regne Unit per evitar el restabliment d’una frontera a Irlanda en cas que les negociacions comercials no arribessin a un acord. Si això passés, alguns sectors de l’economia nord-irlandesa quedarien alineats amb certes normes del mercat únic i de la unió duanera europeus. Es tracta d’una clàusula de seguretat per evitar la frontera física entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda i forma part de l’acord legal de retirada de la UE signat amb May. I és, també, el principal cavall de batalla dels brexiters més intransigents.
Un portaveu de Johnson va explicar que el premier li havia deixat clar que “la seva preferència és abandonar la UE amb un acord, però que aquest nou acord ha d’abolir la salvaguarda” irlandesa. També deia que li havia reiterat que el Regne Unit deixaria la UE el 31 d’octubre “passi el que passi”.
Per la seva banda, Varadkar, va defensar la salvaguarda i va destacar que la UE es manté unida i que l’acord de retirada “no es pot reobrir” per molt que hi insisteixi Johnson. Varadkar va convidar el seu homòleg a Dublín per continuar les converses.
Promeses a Gal·les
Johnson viatjarà avui a Irlanda del Nord en l’etapa final de la gira que va començar dilluns per les tres regions amb autogovern. A Belfast es reunirà amb totes les forces polítiques. La regió no té govern des de gener del 2017. Ahir, al País de Gal·les, va visitar grangers preocupats per un Brexit dur, ja que perdrien els 330 milions d’euros en subsidis que reben de Brussel·les. Johnson els va tranquil·litzar dient que confiava a “signar un nou acord” favorable.
Un mercat vital per als irlandesos
Daniel PosticoIrlanda serà el país europeu que més es ressentirà pel Brexit –encara que molts bancs de la City de Londres es traslladin a Dublín–, ja que el britànic és el seu principal mercat. Segons un informe del govern de Dublín, el mercat britànic representa el 15% de les exportacions dels béns i serveis irlandesos. Per a alguns sectors, com l’agroalimentari, significa el 40%. A més, dues terceres parts dels exportadors irlandesos accedeixen al mercat continental a través del territori britànic. Per als britànics, en canvi, Irlanda representa el 6% de les seves exportacions.
Londres i Dublín tenen acords bilaterals al mar d’Irlanda –que separa els dos països– que suposen 1.200 euros setmanals, i les seves relacions no es poden trencar així com així. El govern de Varadkar és, juntament amb el de Merkel, el principal aliat de Londres dins de la UE, i el que s’ha mostrat més conciliador, en contraposició amb el del president francès, Emmanuel Macron, el més crític i hostil amb el Regne Unit.