Els ajuntaments passen comptes

Entre la bateria de tràmits i diligències que els ajuntaments catalans han de despatxar cada any, hi ha el de lliurar els seus números, degudament formalitzats, a la Sindicatura de Comptes. Una obligació sustentada per una llei, la 18/2010, que té per objectiu doctrinal comprovar que els comptes generals de les corporacions locals s’ajusten a la normativa en múltiples aspectes, com ara si han estat degudament aprovats en temps i forma. Una mesura més de control, en definitiva, que en cap cas, però, suposa un examen de la gestió financera de les administracions que estan subjectes a aquest deure, i entre les quals també hi ha les diputacions, els consells comarcals o les mancomunitats de municipis.

Malgrat que la teoria dicta que no presentar aquesta documentació per motius injustificats pot tenir conseqüències greus, com ara la pèrdua de subvencions o transferències directes de la Generalitat –tot i que, en la pràctica, això és més que rar que acabi passant–, any rere any hi ha un volum significatiu d’aquests ens que incompleix el manament de la Sindicatura. El 2017, l’últim que ha estat fiscalitzat fins ara, un 70% dels consistoris del país –666 sobre 948– havien fet els deures, fet que va representar un increment d’un punt percentual respecte de l’exercici anterior. Tots els grans, començant per Barcelona, hi són, fet que ajuda a explicar la dada que el conjunt d’aquests municipis, sumats, representen el 87% dels habitants de Catalunya. En inversa proporció hi va haver un 30% d’ajuntaments –fins a 282– que no van entregar els seus comptes dins el termini reglat –el 15 d’octubre de 2018–. Entre ells hi ha Cerdanyola del Vallès –l’únic de més de 50.000 habitants–, Sitges, Santa Perpètua de Mogoda o Calafell, entre d’altres. El cas potser més flagrant que cita l’informe de la Sindicatura és el de Bausen, un poble de poc més de 60 habitants de la Val d’Aran, del qual no es tenen notícies des d’almenys el 2014.

Amb la tramesa, però, de la informació sol·licitada, no sempre n’hi ha prou. El retrat que l’òrgan fiscalitzador s’ha de poder fer ha d’incloure dades sobre l’estat de la liquidació del pressupost de cada corporació, el romanent de tresoreria, el resultat economicopatrimonial o els fluxos d’efectiu, entre d’altres paràmetres. Així les coses, cada any hi ha consistoris que si bé respecten el termini de presentació de la documentació, aquesta o bé està incomplerta o bé presenta alguna deficiència. En l’exercici del 2017 hi va haver 66 casos d’aquests, sobre els 666 totals. A la majoria, un 57%, els faltava lliurar informació sobre qüestions com la situació de la tresoreria o alguns organismes dependents. Formalitats, si es vol, però que, a vegades, no ho són tant. En l’informe, per citar un exemple, apareix el cas de l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, que per segon cop va trametre el compte general a la Sindicatura sense que abans hagués estat ratificat pel ple.

El text refós de la llei reguladora de les hisendes locals aprovat el 2004, preveu que el compte general de les poblacions de més de 50.000 habitants ha d’incloure dos expedients complementaris, que justifiquin per una banda el cost i l’aportació que fan els serveis públics que sufraga cada corporació i, per l’altra, el grau d’acompliment que assoleixen respecte als objectius programats. Dels 22 ajuntaments d’aquestes característiques que hi ha al país, 17 –un 77%– van enviar-les totes dues a la Sindicatura. Sant Cugat del Vallès en va fer arribar una, mentre que l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mollet del Vallès i el Prat de Llobregat, cap.